| 
Felip Munar comenta "De Petra a Califòrnia: Vida, pensament i llegat de Juníper Serra", del professor i filòsof Jordi Puigdomènech
Certament, al llarg d´aquest any hem
pogut assistir a moltes celebracions i presentacions al voltant de la
figura, l´obra, la persona, la incidència del beat Juníper Serra. I és
evident, també, que tot això ens ha proporcionat un ventall ampli
d´informació adequada i escaient per tal d´apropar aquest personatge
petrer i mallorquí, a la gent del seu país i de la seva terra.
També
és veritat que no teníem gaire informacions sobre Juníper Serra, més
enllà que fou un frare que s´embarcà cap a Amèrica i que per allà va
fundà una sèrie de ciutats que, més o manco, li servaven un cert
respecte; que la seva estàtua formava part d´un lloc del Capitoli, que
se´n va dur les ametlles mallorquines a Califòrnia, i el raïm, i que des
d´allà ara ens fan la competència... tot plegat uns tòpics que malmenen
la història i la necessària revisió que s´havia de fer d´un home
considerat com un dels pares de la pàtria nord-americana, com un
professor que exercí el seu mestratge a diferents llocs de Mallorca, i
com un veritable home d´empenta i amb una preparació filosòfica i
científica admirables. Vet aquí el quit de la qüestió: saber destriar el
gra de la palla quan parlam d´uns fets històrics, d´una persona que va
engegar-los i que forma part de la Història escrita en lletres
majúscules.
Vos vull esser franc, tanmateix. Si bé és just i
necessari fer una revisió profunda, analitzar des del vessant històric i
científic tot el que és col·lateral a la figura de Juníper Serra,
perquè aquest estudi ens ajudarà a perfilar i entendre moltes de les
seves actuacions, propostes i, sobretot, per què ha esdevingut un
personatge exemplar i històric, deia que quan es va iniciar aquest any
juniperià, amb la pompositat institucional, em va fer sospitar que hi
hauria més fum que foc, més palla que gra, més intencions que no fets. I
he de reconèixer que anava un poc desencaminat: llevat d´algunes
actuacions que ara obviaré, en general, s´ha aconseguit l´objectiu
d´emplenar un buit, tant de coneixements, com de fets, com de
circumstàncies, com d´elements històrics d´antuvi impensable; però
també, i això és el que m´ha sobtat més, s´ha aconseguit apropar la
figura de Juníper Serra a la gent d´aquesta illa, s´ha aconseguit
"desmitificar" el personatge per fer-lo humà, i a partir d´aquí
considerar-lo amb la perspectiva històrica que es mereix. Ja sabeu que
un mite no es toca, es dóna per fet que les generacions, com imbuïdes
per l´essència del saber, ja ho saben tot i no cal fer-ne cap més
incidència. I amb Juníper Serra, entre alguns sectors, succeïa això.
Pens,
també, que s´ha aconseguit que Juníper Serra esdevingui profeta a la
seva terra, tasca sempre tan complexa i massa vegades impossible. S´ha
aprofundit de manera científica en la seva vida, deixant de banda les
simplificacions moltes vegades absurdes, o les anècdotes convertides en
història, per tal d´assolir, de forma objectiva, uns criteris que el
col·loquin al lloc que li pertoca. Vos he de confessar que, fa anys,
quan veia que els soldats americans venien fins a Mallorca per anar a
Petra per visitar la casa natal de Juníper Serra, pare de la seva
pàtria, sentia una vergonya d´aquelles que et fan acotar el cap. Per a
nosaltres el frare petrer era un home com qualsevol altre que se n´havia
anat a fer les amèriques, seguint la seva bolla i les seves dèries, i
poca cosa més. Avui pens que podem aixecar el cap, si més no per tal de
poder intercanviar informació amb les persones que ens visiten sobre la
seva vida i obra; ens costarà més arronsar les espatlles i fer mutis cap
al fons, perquè tenim a l´abast tot allò que fins avui no havíem pogut
ni sabut treure a la llum.
De totes les publicacions que s´han
fetes, i actes, i conferències, permeteu-me expressar la meva joia per
destacar la publicació que tenim aquí davant. Quan l´editorial em va
passar el primer escrit, totduna vaig fer mans i mànigues perquè des de
Documenta Balear es pogués editar aquest estudi. Jo no en coneixia
l´autor, el Sr. Jordi Puigdomènech López, però vaig copsar que
l´enfocament que n´havia fet l´autor no romania en cap altra estudi.
Jordi Puigdomènech toca les arrels profundes del subconscient, dels
sabers pregons %u2013avui en diríem "del currículum ocult"- que varen moure,
assenyalar i dirigir els camins de Juníper Serra. Podeu consultar molts
llibres sobre les actuacions, les missions, la biografia, etc. del beat
petrer, però en llegir aquest llibre veureu com entrau de ple dins el
món que el va encaminar a l´actuació que forçadament havia de fer,
perquè les persones som fruit d´allò que hem après, hem interioritzat i
hem estimat; d´allò que hem begut, del que hem vist i ens han mostrat al
llarg de la vida; no som productes de l´atzar.
Podria ser que vos
malpensàssiu quan faceu una ullada a la biografia de l´autor: és un
filòsof, i aquesta circumstància podria esdevenir l´excusa per tal
d´entrar dins uns viaranys foscos del pensament humà, d´aquells corrents
que ens costa copsar. Idò res més allunyat; no cal saber filosofia per
entendre el que, d´una manera didàctica i apropada al llenguatge i a
l´enteniment comú, ens ha proposat l´autor. M´atreviria a dir que Jordi
Puigdomènech coneix més que ningú Juníper Serra; sap com actua i per
què; sap els fonaments precisos de la seva formació i, com a
conseqüència, ens exposa allò que, tanmateix, havia de fer.
Hem d´agrair a l´autor que, en unes pinzellades ens hagi mostrat els referents filosòfics i teològics de Juníper Serra:
-Agustinisme:
la raó humana tan sols pot funcionar rectament si reconeix i accepta
lliurement que l´Univers està regit per una providència, una entitat
superior, Déu, i que aquesta entitat és per naturalesa intel·ligent i
bona. Prenent la bondat, la Veritat i el Coneixement com a valors
suprems associats a la voluntat divina és com la raó humana pot oferir
els millors fruits; Juníper Serra prengué nota d´aquests fonaments per a
desenvolupar després la seva tasca docent i evangelitzadora.
-Franciscanisme:
aquell que sent la crida ho ha d´abandonar tot i s´ha de disposar a
caminar pertot arreu i amb gent de tota condició; els lligams terrenals
han de quedar enrere, s´ha de trencar amb qualsevol lligam material. I
què va fer Juníper Serra més que seguir fil per randa aquesta doctrina.
-Lul·lisme:
Ramon Llull, el pare de la filosofia moderna, de la llengua catalana,
de la creació d´una nova manera d´entendre l´evangelització, allunyada
dels bastons i les amenaces, i apropada al coneixement, reconeixement i
respecte envers els pobles als quals es volia fer entendre el nou camí
de la salvació; això era una veritable revolució: exemplaritat moral i
fermesa en els arguments. I Juníper Serra els va seguir, sempre, sense
defallir. La seva vida personal i la seva formació intel·lectual en són
una mostra fefaent.
-Tomisme: Juníper Serra va estudiar la Suma
Teològica de sant Tomàs. La veritat central del sistema tomista és la
certesa sobre l´existència de Déu. Juníper Serra coneixia bé les cinc
vies tomista perquè la tasca evangelitzadora es proveís d´arguments de
pes en favor de l´existència d´una divinitat bondadosa i racional,
responsable de l´ordre de l´Univers i de la providència. I Déu és la
Causa Primera del món.
-Escotisme: Joan Duns Escot, tot recollint
la tradició aristotèlica per farcir d´arguments l´existència de Déu, i
la tradició platònica, com a bon franciscà, va construir un sistema
crític, rigorós i exemplar, capaç d´anar més enllà del dogma; la
Teologia com a ciència pràctica, capaç de demostrar que els atributs de
la divinitat no són a l´abast de l´especulació filosòfica, però en canvi
sí que resulten palpables per a la fe. Recordem que Juníper Serra va
ocupar la càtedra d´escotisme de la Facultat de Teologia de la
Universitat de Mallorca, i que els franciscans posteriors es van
considerar hereus directes del pensament de Joan Duns Escot.
En la
segona part del llibre, l´autor ens dibuixa com va aterrar tota aquest
pensament i formació filosòfica en les qüestions pràctiques del dia a
dia. I Jordi Puigdomènech resumeix en dues línies tot el que li va
pervenir: "El caire humanitari i bondadós del frare de Petra va fer la
resta, i ben aviat la seva popularitat i el seu talant fraternal li
obriren els cors i les cabanyes dels indígenes". Paga la pena llegir
detingudament el resum que en fa de les missions, de la fundació de
ciutats tan importants com Sant Diego, San Francisco o Los Angeles.
La
tercera part del llibre són una interessantíssima selecció de deu
textos relacionats amb les dues primeres parts que complementen i
arrodoneixen l´estudi, i encara, unes fotografies, al final, on es
contempla la cel·la del pare Serra, així com el seu despatx a l´església
de San Carlos Borromeo, de Califòrnia.
Per acabar, l´autor ens
indica les fonts d´on ha begut tanta saviesa per tal de deixar l´aigua
ben clara, talment com el magnífic estudi que ens ha regalat.
Per
acabar, deixau-me dir que no vos decebrà en absolut la lectura d´aquesta
epopeia miraculosa, immensa, sobretot perquè no se vos farà cansada, i
perquè l´autor ha malavejat posar només allò que és indispensable per
aconseguir meravellar-nos i entusiasmar-nos per la vida, l´obra i el
llegat d´aquest mallorquí universal.
-
a
a
-
He vivido muchas vidas.
A sus 88 años, Miquel Julià ha publicado sus memorias 'En línea recta'
-
Les Edicions Documenta Balear expressam el sentiment de condol pel traspàs del nostre col·laborador i amic Climent Garau, que ens va honorar l'any 2011 amb la publicació de les vivències, anècdote ...
-
-
Presentació del llibre Inversors, banquers i jueus: Les xarxes financeres a la corona d’Aragó (s. XIV-XV), editat pels doctors Pau Cateura, Jordi Maíz i Lluís Tudela Dia: dijous, 18 de ...