

L'historiador Pere Fullana comenta la presentació de "Treballadors, sindicalistes i clandestins", de David Ginard
Passat i present del 14N
Com no pot ser d'una altra manera, el
tema central de la informació, avui i demà, estarà dedicat a la jornada
d'acció i solidaritat, amb la mirada posada en els més dèbils i
empobrits. Una jornada que tindrà formes diverses (vagues,
manifestacions, concentracions i tallers) amb la finalitat de fer més
suportable i més digna del vida dels treballadors, més ètica la vida
dels ciutadans i menys incerta la vida de tots. En el marc d'aquesta
diada, dilluns a vespre, a Can Alcover, l'Ateneu Pere Mascaró presentà
l'obra Treballadors, sindicalistes i clandestins, de David
Ginard. És el número 100 de la Col·lecció Menjavents d'Edicions
Documenta Balear, i el llibre va ser presentat per Josep Massot i
Muntaner.
Els minuts finals de la intervenció de l'autor van posar el dit dins
la llaga. Insistí en certes similituds, cada cop més evidents, entre el
clima que vivia la clandestinitat durant el Franquisme i la situació
actual de repressió. Passat i present conflueixen d'una manera més o
menys evident en l'actual conjuntura agònica Entenem que en la situació
social i política present, val la pena posar en valor alguns dels
elements esmentats anteriorment.
L'aventura cívica de l'Ateneu Pere Mascaró es pot considerar com una
de les grans sorpreses en positiu dels dos darrers anys. Ha esdevingut
un taller de debat sobre idees i d'anàlisi de la realitat de les Illes.
En poc temps està liderant l'avançada de l'esquerra més amable, perquè
fonamenta el seu prestigi en una proposta plural, dialogant i oberta, el
treball de la qual és imprescindible per engendrar una nova cultura
política de pacte d'esquerres.
En aquest paisatge tan bell de la diversitat de l'esquerra insular,
l'Ateneu Pere Mascaró potser hi està aportant l'equilibri entre
idealisme i realisme, entre sobiranisme i sensibilitat social, entre
cultures que tenen una tendència natural a identificar-se sobre allò que
separa i es mostra indiferent davant allò que tenen en comú.
A diferència d'altres fundacions i associacions polítiques que no
acaben de trobar el seu espai i es perden en automatismes i endogàmies,
hom té la percepció que Miquel Rosselló i Josep Valero, com a animadors
de l'Ateneu, ens estan marcant un camí nou, certament molt atractiu. Per
altra banda, al marge dels continguts del llibre de David Ginard que
apunta qüestions d'un gran interès i que mereixerà articles més
rigorosos que aquest, allò que voldria destacar és la capacitat de
resistència de la indústria del llibre.
Aquests cent números de Menjavents tenen un gran valor en la
prestatgeria dels actius culturals del país. El cent, en una conjuntura
de fallida editorial, de la distribució i del món de les llibreries, diu
molt d'una gent treballadora i d'una marca que ha fet un trajecte que
mereix emmarcar i posar entre les peces que el país necessita admirar i
recordar obres que adquireixen un valor simbòlic que encoratgen a
continuar batallant contra un enemic cada cop més difús i anònim, però
real i maligne. Josep Massot, director d'una de les editorials catalanes
de major prestigi, legitimava, amb la seva presència, el relat d'una
esquerra que mai no s'aturarà de caminar i de lluitar.

Treballadors, sindicalistes i clandestins
Ginard Féron, David
Converses amb testimonis directes que visqueren un dels períodes més convulsos de la nostra història contemporània.