| 
Cançons d’ahir i d’ara
El jove musicòleg mallorquí Francesc
Vicens Vidal (Palma, 1977) compta ja amb un repertori rellevant de
publicacions, la darrera de les quals, centrada en la música i el
turisme a la Mallorca dels anys seixanta. Parlam d'un llibre editat
recentment amb bona crítica i una excel·lent acollida. És una obra que
val la pena llegir. I no només per recordar nostàlgicament temps passats
que deixaren records i experiències viscudes a mig camí entre el
sentiment de culpa i el plaer. Ni que fos amb la intenció de recuperar
una etapa optimista de la nostra era ja seria suficient per aconsellar
aquesta lectura, però val la pena anar una mica més enllà.
Coneixem suficientment el compromís cultural i cívic de l'autor, però
dubtàvem que se'n pogués sortir amb tanta dignitat i encert en una
temàtica llenegadissa, com és ara tot allò que fa referència a la
Mallorca del turisme i els mercats que ha generat. La música ha
acompanyat la imatge que Mallorca ha transmès al planeta i li ha aportat
un component de calidesa en molts casos, però també ha servit per
deteriorar components essencials del país. La música ha creat un
imaginari ambigu i incomplet d'allò que era en realitat Mallorca i, amb
molt d'encert per part dels editors, l'obra porta per subtítol L'Illa imaginada.
Seguint el relat de l'obra, l'autor cita un article de Lluís
Sarrahima de 1959, titulat Ens calen cançons d'ara, on pregonava que
s'havia de cantar en català. L'impacte de la Nova Cançó que es
desenvolupà amb força durant aquells anys és prou coneguda i ha estat
estudiada en profunditat sobretot per Bartomeu Mestre -Balutxo-
i d'altres, també en allò que hi ha aportat Mallorca al conjunt dels
Països Catalans. Allò que no acabàvem d'encofrar era precisament la
música comercial i no teníem clar les influències i els impactes que la
música feta aquí o consumida aquí havia tingut sobre les generacions de
joves illencs durant els anys seixanta.
Vicens ha investigat en profunditat el tema, l'ha ordenat i l'ha
estudiat amb rigor, sense defugir cap dels seus vessants bàsics.
Essencialment parla de música, però ho emmarca culturalment, socialment i
políticament, perquè fins i tot la música més lleugera i feta
aparentment només pel lleure tenia també els seus components polítics.
Llegint aquest corpus musical i les seves interpretacions, ben
acompanyat per un guia extraordinari, ben aviat hom s'adona del pes que
la música ha tingut com a banda sonora que funciona en paral·lel a la
imatge real d'una Mallorca sotmesa a un procés de metamorfosi.
Platges, hotels, carreteres, electrodomèstics, automòbils, avions i
turistes esdevenen actors i elements essencials d'un paisatge al qual
hem associat unes cançons i uns ritmes. Sobretot uns ritmes que parlen
d'uns valors i unes mentalitats inventariades definitivament en el
catàleg d'experiències que han donat forma a allò que defineix la
societat illenca actual. Per sort pel país, tot allò ha tingut una
continuïtat i hi persisteixen amb els resultats de la nova cançó i
l'osmosi entre els nous corrents musicals de fora i les exigències
culturals de l'interior.
Paradise of Love o l'illa imaginada
Vicens Vidal, Francesc
Cançons, conjunts, sales de festes, pick ups, matinals, segells discogràfics, i festivals musicals transformaren la societat rural mallorquina.
Amb un quadern de 72 pàgines de fotos color i b/n.
Paradise of Love o l'illa imaginada
Vicens Vidal, Francesc
Cançons, conjunts, sales de festes, pick ups, matinals, segells discogràfics, i festivals musicals transformaren la societat rural mallorquina.Més de 200 imatges i una selecció de les cançons més popu ...