| 
Ressenya de «Fúria» a De bat a bat
Hi ha molt saludable ambició de menjar-se el món en aquest poemari de Lucia Pietrelli. Comença directament pel títol, Fúria,
el qual, a més, hem d'entroncar amb les constants referències als
herois dels mites grecollatins; sobretot, fet i fet, a les heroïnes, de
les quals Pietrelli se'n sent hereva en tant que imatges a ultrapassar i
trencar l'espill.
Hi ha, a més a més, aquesta igualment encertada voluntat de posar
tota la carn en la graella amb l'obra, estirant la implicació de l'autor
amb el seu text de tal manera que semblen ja dues persones
indestriables. Si tal com digué Pessoa, el poeta és un fingidor, en
aquest cas fingeix fins a les darreres conseqüència que, fet i fet, el
faran ser coherent amb ell mateix.
Tota obra és pòstuma, ens diu Lucia Pietrelli i, per tant,
com a dades biogràfiques ens aporta Candelara, 1984 %u2013 Barcelona, 2010. A
més, ens diu que es tracta del seu desé poemari, tot i ser el primer
que es publica. Les tres seccions en què es divideix el recull comencen
amb les variacions titulades Dels meus suïcidis, en els quals
l'autora s'enfronta a la condició de dona i el pes que la història i la
tradició ha dipositat, en conseqüència, sobre els seus muscles, la seua
condició personal, al capdavall..
De fet, hi ha un constant diàleg entre l'ànima -aquesta herència que
esdevé conflicte- i el cos -que no pot ser una altra cosa que l'ànima
encarnada-. Hi ha, doncs, moment per a l'erotisme i la autoindagació en
les condicions personals que comporta la vivència del cos, en el fet que
el cos d'una manera o altra s'apodere dels sentits i cree una realitat
nova per a l'acció. Una acció que és, consegüentment, infringida i
reflexionada sobre els condicionaments d'eixa natura. Trobem, en aquest
sentit, una coincidència d'interessos en la poesia de l'argentina
Alejandra Pizarnik -que hi és citada-, l'obra de la qual, però, i segons
el nostre entendre, no hauria influït de manera cabdal, d'altra banda,
en l'estil poètic de la nostra autora.
Els versos de Lucia Pietrelli, fet i fet, es formen de frases curtes,
amb la paraula justa que es carrega el significat i la sonoritat de la
poesia a l'esquena. A més a més, el poemari se'ns presenta en la versió
original italiana i la traducció catalana a càrrec de la mateixa autora
i de Jaume C. Pons Alorda. Potser hi haja, en conseqüència, una tasca
de transportament a la llengua d'arribada massa literalment, tot i que
l'italià siga, al remat, un idioma molt proper al nostre. Tanmateix,
això ens acosta de millor manera al sentit que l'autora volia donar al
mot en concret i, alhora, ens permet recrear la sonoritat italiana que
hi havia al seu cap en el moment de triar-lo.
Anar a notícia
