Albert Camus i les Balears
Flors dins la mar
- Prologuista:
- Carme Riera
- Col·lecció:
- Menjavents
- Tema:
- Assaig
- Pàgines:
- 174
- PVP:
- 16.00
- ISBN:
- 978-84-16163-04-5
- Data d'Edició:
- 30/05/2014
Recomanar a un amic
Edicions Documenta Balear no farà ús de les dades introduïdes.
El llegat insular d'Albert Camus analitzat per destacats especialistes
Sinopsi
El vint per cent dels menorquins varen emigrar a la colònia francesa d’Algèria per fugir de la fam. Un dels descendents d’aquells menorquins va ser l’escriptor Albert Camus, fill d’una mare analfabeta (Catherine Sintes), que va ser un dels seus grans afectes juntament amb la Mediterrània, el teatre, el periodisme i la llibertat. Va dir que volia morir i viure a Valldemossa, va escriure sobre el claustre de Sant Francesc de Palma i sobre les terrasses del Port d’Eivissa i va traduir al francès el «Cant espiritual» de Joan Maragall. La seva influència es deixa notar en Blai Bonet i Baltasar Porcel, i el seu pensament s’agermana amb el de Cristóbal Serra.
Els autors d’aquest volum investiguen els vincles illencs del Nobel de Literatura algerià a qui l’any 2013, en el centenari del seu naixement, la ciutat de Palma va dedicar un parc a la façana marítima.
---
«En els textos de Camus es debaten els grans temes que afecten la condició humana, el nostre ésser i existir, la nostra immanència i transcendència, la relació amb els altres. Jutjar si la vida val la pena de ser viscuda o no és la principal pregunta de la filosofia, escriurà en El mite de Sísif i a Calígula ens recordarà que l’home -jo preferesc substituir home per persona humana- no és feliç i que tots, no només el boig emperador romà, desitgem inútilment posseir la lluna.»
(Del pròleg de Carme Riera.)
Consultau el Sumari
Llegiu el pròleg de Carme Riera
Josefina Salord Ripoll
(Ciutadella 1955), filòloga i
catedràtica d’institut, ha investigat i divulgat la història cultural
menorquina participant en la coordinació i redacció d’obres com Joan Ramis,
un il·lustrat de la Menorca disputada (1996) o Joan Ramis i Josep
Maria Quadrado: de la Il·lustració al Romanticisme (1999). Col·laboradora del Diccionari d’Historiografia Catalana (2003), el Diccionari del Teatre a les Illes Balears (2003 i 2006) i el Diccionari de la Literatura Catalana (2008), ha publicat nombrosos articles i ha
desplegat una intensa activitat acadèmica i institucional.
Carlota Vicens Pujol
És professora (TU) de Llengua i Literatura Franceses
a la Universitat de les Illes Balears, on dirigeix el Grup d’Investigació
«Relat de viatges i mite insular. El viatge a les Balears». Ha publicat nombrosos
articles i capítols de llibres relacionats amb la literatura de viatges i
la literatura comparada, entre els quals destaca la coordinació del volum
De l’île réelle à l’île fantasmée: voyages, littérature(s) et insularité (París,
2012). És també autora de llibres del poesia, el darrer dels quals es titula
Que el ciervo vulnerado (Madrid, 2009).
Helena Tur Planells
(Eivissa, 1969) va estudiar Filologia Hispànica a la
ULPGC. Durant l’època d’estudiant va formar part del grup Calibán i
dels consells de redacció de les revistes
Al margen i
Calibán. Doctora en
Teoria de la Literatura, ha publicat a diferents revistes universitàries, tant
de Filosofia com de Filologia i ha estat col·laboradora del suplement literari
de
Diario de Ibiza, La Miranda. Ha participat en diferents capítols de
llibres de la Universitat de Deusto (
Diccionario de la existencia i
Los lenguajes
de la cultura) i, com única autora, ha publicat el llibre de relats
Testimonios,
1998, l’assaig
La imagen del mar, 2006, i
Despacio de arena, 2010, de
poesia en prosa. Actualment treballa de professora d’ensenyament secundari
a Mallorca i dedica el temps lliure a la investigació i l’escriptura.
Hélène Rufat
És professora de Literatura (especialment de Literatura Francesa),
així com de Llengua Francesa per a les humanitats a la Facultat
d’Humanitats de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona, des de 1992.
La seva tesi, defensada a la Universitat de Barcelona, l’any 2000, estudia
els aspectes i el dinamisme de l’imaginari mediterrani en l’obra d’Albert
Camus. Ha publicat nombrosos articles sobre aquest autor, i últimament
ha participat al
Dictionnaire Albert Camus. També va organitzar un
col·loqui, a la UPF, per celebrar els cinquanta anys de la concessió del
Premi Nobel a aquest escriptor. És membre de la junta directiva de la
Société des Études Camusiennes, i pertany al comitè de redacció de la
revista
Présences d’Albert Camus. Últimament també investiga les qüestions
relacionades amb l’imaginari de les migracions i els valors humans en la
literatura francesa.
Francesc M. Rotger
(Bilbao, 1961) és llicenciat en Geografia i Història,
crític teatral i periodista. Ha estat actor, autor i tècnic de teatre i ha dirigit
seccions, suplements i programes de cultura i de llibres en premsa escrita,
ràdio i televisió, en espanyol i en català. Ha col·laborat en diversos
mitjans de comunicació com
Diario 16, La Vanguardia, El Día de Baleares,
Hierro, IB3, la SER, Gala, Temps moderns, Fan Teatre, Hamlet, Llegir,
L’Hiperbòlic, Descubrir el Arte i
La Aventura de la Historia. Actualment
coordina el suplement de cultura
Bellver de
Diario de Mallorca i escriu a
Primer Acto. Ha publicat llibres sobre teatre, música, art i història. Ha
coordinat, juntament amb Carlota Vicens Pujol, el curs
Albert Camus.
Una aproximació plurisciplinària en el centenari del seu naixement (Universitat
de les Illes Balears) i ha coordinat i presentat el cicle de projeccions
Albert Camus a la Pantalla (UIB). És professor tutor del Centre Associat
de la Universitat Nacional d’Educació a Distància a Palma.
Josep Maria Nadal Suau
(Palma, 1980) és llicenciat en Filologia Hispànica
per la Universitat de Barcelona. Guionista ocasional (
El mar de Barceló),
ha presentat la tertúlia de cine i cultura
Taula de cinema i l’espai de
llibres
Això no és Islàndia, ambdós en el canal autonòmic IB3. Com a crític
literari, col·laborà durant set anys en el suplement
Bellver de
Diario de
Mallorca. Ha col·laborat en nombroses publicacions (
La bolsa de pipas,
Quimera, fronterad.com, etc.) i va dirigir la revista
Lluc. Ha publicat un llibre,
Parapetos (2010). Actualment és professor associat de la Universitat de
les Illes Balears, col·labora en l’edició balear d’
El Mundo i exerceix com a
crític en el suplement
El Cultural.
Carles Cabrera
(Palma, 1979) és llicenciat en Filologia Hispànica per la
Universitat de les Illes Balears, en Filologia Catalana per la Universitat de
Barcelona i doctor en aquesta darrera especialitat per la UIB amb la tesi
Els dos primers períodes novel·lístics de Baltasar Porcel (1961-1975). Professor
d’ensenyament secundari, va ser delegat de Literatura del Govern
Balear del 2010 al 2012. A més d’això va esdevenir primer sotsdirector i
després director de la revista
Lluc i de 2006 ençà exerceix la crítica literària
al suplement
Bellver de
Diario de Mallorca i en altres publicacions.
Molt interessat des de ben jove en el fet teatral en els seus diferents vessants,
és autor del llibre
Alexandre Ballester, de professió, dramaturg.
Joan Borràs Reynés
(Alaró, 1975) és llicenciat en Història per la Universitat
de les Illes Balears al 1998. Màster en Estudis Baleàrics: Ciències
Humanes i Socials per la Universitat de les Illes Balears al 2001. Professor
d’Educació Secundària, especialitat Geografia i Història, a l’IES Marratxí.
Els seus temes d’investigació històrica són: la Dictadura de Primo de Rivera
a les Illes Balears; l’emigració balear cap a Algèria i el sud de França; i la
Diputació Provincial de les Illes Balears.
Recomanar
Comentar
Comentaris (0)