Cercador de Notícies
Calendari de notícies
13/12/2014 «Ara Balears» Pere Antoni Pons

Pere Antoni Pons comenta el «Manifest contra el desencís»

DEBAT I LLUITA
El desencís és un enemic molt perillós‘Manifest contra el desencís’ recull 24 propostes per estructurar l’esquerra transformadora de les Illes de personalitats de l’activisme social, la política activa i la UIB  

És Mallorca de dretes? I com pot ser majoritària l’esquerra a les Illes Balears? Aquestes són les dues preguntes que, entre el 2012 i el 2013, Joan-Pau Jordà i Jaume Mesquida, aleshores estudiants a Barcelona (d’Història i Enginyeria Tècnica, respectivament), es varen anar plantejant en les converses que mantenien sobre la realitat social, econòmica, cultural i política mallorquina. “Eren preguntes”, explica Jordà, “que ens duien a fer-nos altres preguntes -com podem canviar la societat per fer-la justa, lliure i solidària?, com podem crear una majoria social a favor de polítiques esquerranes i transformadores?- i que no ens sabíem respondre. Per tant, decidírem plantejar-les a diversos representants polítics, socials i acadèmics de l’illa, amb l’objectiu d’iniciar un debat i també per veure quines solucions podien aportar”. El resultat d’aquella iniciativa és el llibre Manifest contra el desencís, que ha publicat Documenta Balear i que, amb la coordinació de Jordà i Mesquida, inclou “vint-i-quatre propostes per construir un futur millor per a les Illes” de personalitats provinents de l’activisme social, la política activa i la Universitat.
Una breu llista d’alguns dels noms que han pres part en el volum, que Tomeu Martí va presentar dijous passat, dia 11, a Can Alcover, deixa clar l’esperit transversal i inclusiu amb què els coordinadors han concebut el projecte. Hi ha des d’un exconseller de Turisme del PSIB-PSOE com Celestí Alomar fins a una activista feminista com Sara Rivera, passant per Jaume Mateu, actual president de l’Obra Cultural Balear; el filòleg i músic eivissenc Isidor Marí; la portaveu del GOB, Margalida Ramis; el professor de filosofia moral a la UIB Bernat Riutort; el sociòleg Antoni Tarabini; el secretari general de l’STEI, Biel Caldentey, i Laura Camargo, membre d’Esquerra Anticapitalista i una de les portaveus de Podem Mallorca. També totes les formacions polítiques de l’esquerra illenca hi tenen representació: Antoni Verger (regidor a Palma per MÉS), Joan Lladó (líder d’ERC a les Illes), Alejandro Aparicio (candidat d’EU a les Illes en les eleccions generals de 2011)%u2026 “Un dels objectius del projecte”, explica Jordà, “era descobrir si hi havia punts de confluència i d’unitat, que no vol dir uniformitat ni encara menys implica concórrer tots junts a unes eleccions, entre les diferents veus de l’esquerra”.


Heterogeneïtat i batibull
Una disparitat tan gran en la procedència i la ideologia dels participants fa que les vint-i-quatre col·laboracions que formen el llibre siguin desiguals en el rigor i la qualitat però també en l’envergadura, el focus d’atenció, la radicalitat o la viabilitat de les propostes. D’aquesta manera, el balanç que, amb un ull posat en les eleccions de 2015, Celestí Alomar fa dels dos pactes de progrés, com també les seves reflexions sobre el present de la socialdemocràcia -que “es debat entre la necessitat de ser una alternativa de poder i la de donar resposta a les exigències populars”- conviu amb les tesis de la Coordinadora Llibertària de Mallorca, segons la qual la població de les Illes és de dretes perquè està contra “l’abolició de la propietat privada, l’autogestió política i econòmica, la col·lectivització dels mitjans de producció [%u2026], la sobirania alimentària, el retorn a una economia més primària, ecològica i racional, i l’abolició de la indústria turística”. Així mateix, la proposta del filòleg i exmilitant d’ERC Bernat Joan, que reivindica la construcció d’un “Partit Demòcrata” que aglutinaria tota l’esquerra illenca (inclòs un hipotètic PSIB autònom del PSOE), està al costat d’un text del músic i activista Marcel Pich, que comença advertint, amb referència al PSIB-PSOE, que “no tothom hi cap” en “la construcció de la Unitat Popular”. No són pocs els autors que, d’una manera més o menys preocupada, recorden la llarga tradició de conflictes entre les diferents ideologies de l’esquerra i que avisen contra els perills de l’atomització.
Convençuts de la necessitat de construir una democràcia “radical, horitzontal i de base”, els coordinadors del llibre han comptat amb diversos militants polítics forjats en el municipalisme. Destaca el text de Lluís Enric Apesteguia, de l’Agrupació Deià i membre de l’executiva de MÉS, que intenta conjugar l’èpica i el pragmatisme, i defensa la importància dels partits: “El canvi s’ha de construir a la plaça, al bar, al YouTube%u2026 i s’ha de dur a terme als governs”. Al llarg de tot el llibre, són constants les referències a les mobilitzacions ciutadanes que han sotragat la societat illenca durant els darrers anys: 15-M, manifestació anti TIL, vagues de docents%u2026 Com que la indústria editorial va més lenta que l’accelerat temps polític actual, hi ha algun text que ha quedat un pèl desfasat, com el d’Antoni Tarabini, escrit abans que Podem prengués la força d’un tsunami.
Dins de la notable varietat del conjunt, dos aspectes criden l’atenció: l’escassa contribució femenina -només tres de les vint-i-quatre col·laboracions han estat escrites per dones- i la gairebé nul·la presència de gent del món de la cultura. Jordà ho justifica dient que “no totes aquelles persones a qui vam demanar de participar-ho ho varen voler o ho varen poder fer”. Manifest contra el desencíses clou amb un epíleg programàtic dels dos coordinadors, en què sintetitzen l’objectiu final del debat i de “la lluita”: construir una societat “igualitària, justa, lliure i solidària”.


Recomanar
Comentar
Comentaris (0)