Cercador de Notícies
Calendari de notícies
09/03/2014 Ara Balears

Aina Socies Fiol: En una generació ens hem allunyat molt dels cicles naturals

Aina Socies Fiol (Montuïri, 1983) és llicenciada en Ciències Ambientals i una de les persones més actives en defensa de l’agrobiodiversitat. El darrer any ha presentat el llibre Les varietats locals de les Illes Balears i és una de les impulsores del documental El Pla de Mallorca, la velocitat d’un canvi. Treballa a la Fundació Es Garrover.
Com va ser que començàreu a investigar les varietats vegetals locals?
Vaig estudiar el màster d’agroecologia (1) i un dels professors, que formava part de la RSRI (Red de Semillas, Resembrando Intercambiando), ens explicà la tasca que feien. Em va parèixer molt interessant. Quan vaig haver de fer el projecte del màster, em proposaren fer-lo sobre la tomàtiga de ramellet, i a partir d’aquí em vaig introduir en el món de les varietats locals.
A què ens referim quan parlam de varietats locals?
Són aquells cultius locals que els pagesos han millorat i seleccionat amb el temps. Estan adaptats a les condicions del lloc i al cicle de temporada. Lligat a aquests cultius, però, hi ha un bagatge cultural tan important com els mateixos cultius.
Hi ha molta diversitat vegetal pròpia de les Illes?
Podem dir que tenim molta agrobiodiversitat (2), encara que fa uns anys n’hi havia molta més. Ha estat trist per mi comprovar la poca feina de recerca feta fins avui. De fet, no tenim prou dades de l’agrobiodiversitat que hi havia i que hi ha. Algunes varietats encara tenen presència: blat xeixa (3), tomàtiga de ramellet..., però altres es cultiven molt poc: fesol fava de Sóller, blat mort (4), etc.
També hi ha molta varietat de fruita?
Hi ha una gran diversitat de fruita i és desconeguda perquè no la trobam al mercat. Hi trobam ametlles o figues, però no pel nom de la varietat. Això provoca l’oblit de la identificació del fruit segons la varietat: figa de la roca, cirera de sarronet, pera de Sant Joan...
Quins objectius teniu a l’Associació de varietats locals?
Multiplicar llavor i difondre les varietats. Es va crear el 2002 i està formada per pagesos i simpatitzants; som 120 socis i formam part de la xarxa RSRI. Amb ells, cada any feim la fira estatal de biodiversitat cultivada. Enguany es du a terme a Mallorca, coincidint amb la diada d’agricultura ecològica a Porreres.
Teniu constància de la pèrdua recent de varietats illenques?
Segons el CRF (Centre de Recursos Fitogenètics), a Mallorca als anys 50 hi havia unes 15 varietats de blat. Ara tan sols trobam el blat xeixa, el barba (5) i en menor quantitat el mort i el xeixa garonsona. És més, sabem que a cada poble hi havia gran diversitat de blats, perquè cada possessió feia la seva selecció.
Quines són les amenaces per a les varietats?
La falta de coneixença, les demandes del mercat, la introducció de varietats comercials camuflades com a varietats locals, la introducció de llavors híbrides, la dificultat de neteja i multiplicació del propi planter... Hi ha molts de motius.
La pèrdua de varietats comporta necessàriament pèrdua de coneixements tradicionals?
Sí, però sobretot estam perdent les persones que cultivaven les varietats. Hi ha poca consciència de l’enorme patrimoni cultural que hi ha al darrere d’aquesta generació que ara se’n va. Em sap greu comprovar que no hi ha hagut una bona transmissió de coneixements i que no s’hi han dedicat recursos quan era el moment.
Què és el que més us agrada de la recerca que feis?
Parlar amb la gent gran i recollir la seva memòria. És sorprenent la quantitat i varietat de coneixement agrari que encara hi ha a les Illes. Tenim molt per aprendre d’ells, però hem de fer via.
Cada vegada menjam menys variat?
Tan sols deu cultius representen el 66% de l’alimentació mundial i, d’aquests, tres (blat, blat de les Índies i arròs) en representen el 41,5%. Aquí s’ha perdut la cultura del cuinat, menjam poc llegum, i molt manco cultivat aquí. En una sola generació ens hem allunyat molt dels cicles naturals. Voler menjar de tot i tot l’any ens impedeix gaudir de la fruita de cada temps.
D’aquí a 25 anys, hi haurà pagesos a les Illes?
Vull pensar que sí. Pagesos que produeixin i venguin el seu propi gènere ja n’hi ha pocs. Tenir un petit hort per a autoconsum és molt gratificant, però sembrar en majors quantitats és feixuc i està poc reconegut per la societat. Tot i això, hi ha joves amb ganes de viure de la pagesia i això és encoratjador.
Feim tard a conservar tot aquest patrimoni genètic i immaterial?
M’agradaria pensar que no. Hem de fer feina de formiguetes i convèncer la població que cal consumir productes locals, de temporada, i millor de varietats locals. És la manera que podrem garantir que quedin pagesos, que cultivin varietats i les mantinguin vives en tots els sentits.

Recomanar
Comentar
Comentaris (0)