Cercador de Notícies
Calendari de notícies
24/12/2013 Diario de Mallorca Felip Munar

Felip Munar comenta "De Petra a Califòrnia: Vida, pensament i llegat de Juníper Serra", del professor i filòsof Jordi Puigdomènech



Certament, al llarg d´aquest any hem pogut assistir a moltes celebracions i presentacions al voltant de la figura, l´obra, la persona, la incidència del beat Juníper Serra. I és evident, també, que tot això ens ha proporcionat un ventall ampli d´informació adequada i escaient per tal d´apropar aquest personatge petrer i mallorquí, a la gent del seu país i de la seva terra.


També és veritat que no teníem gaire informacions sobre Juníper Serra, més enllà que fou un frare que s´embarcà cap a Amèrica i que per allà va fundà una sèrie de ciutats que, més o manco, li servaven un cert respecte; que la seva estàtua formava part d´un lloc del Capitoli, que se´n va dur les ametlles mallorquines a Califòrnia, i el raïm, i que des d´allà ara ens fan la competència... tot plegat uns tòpics que malmenen la història i la necessària revisió que s´havia de fer d´un home considerat com un dels pares de la pàtria nord-americana, com un professor que exercí el seu mestratge a diferents llocs de Mallorca, i com un veritable home d´empenta i amb una preparació filosòfica i científica admirables. Vet aquí el quit de la qüestió: saber destriar el gra de la palla quan parlam d´uns fets històrics, d´una persona que va engegar-los i que forma part de la Història escrita en lletres majúscules.


Vos vull esser franc, tanmateix. Si bé és just i necessari fer una revisió profunda, analitzar des del vessant històric i científic tot el que és col·lateral a la figura de Juníper Serra, perquè aquest estudi ens ajudarà a perfilar i entendre moltes de les seves actuacions, propostes i, sobretot, per què ha esdevingut un personatge exemplar i històric, deia que quan es va iniciar aquest any juniperià, amb la pompositat institucional, em va fer sospitar que hi hauria més fum que foc, més palla que gra, més intencions que no fets. I he de reconèixer que anava un poc desencaminat: llevat d´algunes actuacions que ara obviaré, en general, s´ha aconseguit l´objectiu d´emplenar un buit, tant de coneixements, com de fets, com de circumstàncies, com d´elements històrics d´antuvi impensable; però també, i això és el que m´ha sobtat més, s´ha aconseguit apropar la figura de Juníper Serra a la gent d´aquesta illa, s´ha aconseguit "desmitificar" el personatge per fer-lo humà, i a partir d´aquí considerar-lo amb la perspectiva històrica que es mereix. Ja sabeu que un mite no es toca, es dóna per fet que les generacions, com imbuïdes per l´essència del saber, ja ho saben tot i no cal fer-ne cap més incidència. I amb Juníper Serra, entre alguns sectors, succeïa això.
Pens, també, que s´ha aconseguit que Juníper Serra esdevingui profeta a la seva terra, tasca sempre tan complexa i massa vegades impossible. S´ha aprofundit de manera científica en la seva vida, deixant de banda les simplificacions moltes vegades absurdes, o les anècdotes convertides en història, per tal d´assolir, de forma objectiva, uns criteris que el col·loquin al lloc que li pertoca. Vos he de confessar que, fa anys, quan veia que els soldats americans venien fins a Mallorca per anar a Petra per visitar la casa natal de Juníper Serra, pare de la seva pàtria, sentia una vergonya d´aquelles que et fan acotar el cap. Per a nosaltres el frare petrer era un home com qualsevol altre que se n´havia anat a fer les amèriques, seguint la seva bolla i les seves dèries, i poca cosa més. Avui pens que podem aixecar el cap, si més no per tal de poder intercanviar informació amb les persones que ens visiten sobre la seva vida i obra; ens costarà més arronsar les espatlles i fer mutis cap al fons, perquè tenim a l´abast tot allò que fins avui no havíem pogut ni sabut treure a la llum.


De totes les publicacions que s´han fetes, i actes, i conferències, permeteu-me expressar la meva joia per destacar la publicació que tenim aquí davant. Quan l´editorial em va passar el primer escrit, totduna vaig fer mans i mànigues perquè des de Documenta Balear es pogués editar aquest estudi. Jo no en coneixia l´autor, el Sr. Jordi Puigdomènech López, però vaig copsar que l´enfocament que n´havia fet l´autor no romania en cap altra estudi. Jordi Puigdomènech toca les arrels profundes del subconscient, dels sabers pregons %u2013avui en diríem "del currículum ocult"- que varen moure, assenyalar i dirigir els camins de Juníper Serra. Podeu consultar molts llibres sobre les actuacions, les missions, la biografia, etc. del beat petrer, però en llegir aquest llibre veureu com entrau de ple dins el món que el va encaminar a l´actuació que forçadament havia de fer, perquè les persones som fruit d´allò que hem après, hem interioritzat i hem estimat; d´allò que hem begut, del que hem vist i ens han mostrat al llarg de la vida; no som productes de l´atzar.


Podria ser que vos malpensàssiu quan faceu una ullada a la biografia de l´autor: és un filòsof, i aquesta circumstància podria esdevenir l´excusa per tal d´entrar dins uns viaranys foscos del pensament humà, d´aquells corrents que ens costa copsar. Idò res més allunyat; no cal saber filosofia per entendre el que, d´una manera didàctica i apropada al llenguatge i a l´enteniment comú, ens ha proposat l´autor. M´atreviria a dir que Jordi Puigdomènech coneix més que ningú Juníper Serra; sap com actua i per què; sap els fonaments precisos de la seva formació i, com a conseqüència, ens exposa allò que, tanmateix, havia de fer.

Hem d´agrair a l´autor que, en unes pinzellades ens hagi mostrat els referents filosòfics i teològics de Juníper Serra:

-Agustinisme: la raó humana tan sols pot funcionar rectament si reconeix i accepta lliurement que l´Univers està regit per una providència, una entitat superior, Déu, i que aquesta entitat és per naturalesa intel·ligent i bona. Prenent la bondat, la Veritat i el Coneixement com a valors suprems associats a la voluntat divina és com la raó humana pot oferir els millors fruits; Juníper Serra prengué nota d´aquests fonaments per a desenvolupar després la seva tasca docent i evangelitzadora.


-Franciscanisme: aquell que sent la crida ho ha d´abandonar tot i s´ha de disposar a caminar pertot arreu i amb gent de tota condició; els lligams terrenals han de quedar enrere, s´ha de trencar amb qualsevol lligam material. I què va fer Juníper Serra més que seguir fil per randa aquesta doctrina.


-Lul·lisme: Ramon Llull, el pare de la filosofia moderna, de la llengua catalana, de la creació d´una nova manera d´entendre l´evangelització, allunyada dels bastons i les amenaces, i apropada al coneixement, reconeixement i respecte envers els pobles als quals es volia fer entendre el nou camí de la salvació; això era una veritable revolució: exemplaritat moral i fermesa en els arguments. I Juníper Serra els va seguir, sempre, sense defallir. La seva vida personal i la seva formació intel·lectual en són una mostra fefaent.


-Tomisme: Juníper Serra va estudiar la Suma Teològica de sant Tomàs. La veritat central del sistema tomista és la certesa sobre l´existència de Déu. Juníper Serra coneixia bé les cinc vies tomista perquè la tasca evangelitzadora es proveís d´arguments de pes en favor de l´existència d´una divinitat bondadosa i racional, responsable de l´ordre de l´Univers i de la providència. I Déu és la Causa Primera del món.


-Escotisme: Joan Duns Escot, tot recollint la tradició aristotèlica per farcir d´arguments l´existència de Déu, i la tradició platònica, com a bon franciscà, va construir un sistema crític, rigorós i exemplar, capaç d´anar més enllà del dogma; la Teologia com a ciència pràctica, capaç de demostrar que els atributs de la divinitat no són a l´abast de l´especulació filosòfica, però en canvi sí que resulten palpables per a la fe. Recordem que Juníper Serra va ocupar la càtedra d´escotisme de la Facultat de Teologia de la Universitat de Mallorca, i que els franciscans posteriors es van considerar hereus directes del pensament de Joan Duns Escot.


En la segona part del llibre, l´autor ens dibuixa com va aterrar tota aquest pensament i formació filosòfica en les qüestions pràctiques del dia a dia. I Jordi Puigdomènech resumeix en dues línies tot el que li va pervenir: "El caire humanitari i bondadós del frare de Petra va fer la resta, i ben aviat la seva popularitat i el seu talant fraternal li obriren els cors i les cabanyes dels indígenes". Paga la pena llegir detingudament el resum que en fa de les missions, de la fundació de ciutats tan importants com Sant Diego, San Francisco o Los Angeles.


La tercera part del llibre són una interessantíssima selecció de deu textos relacionats amb les dues primeres parts que complementen i arrodoneixen l´estudi, i encara, unes fotografies, al final, on es contempla la cel·la del pare Serra, així com el seu despatx a l´església de San Carlos Borromeo, de Califòrnia.
Per acabar, l´autor ens indica les fonts d´on ha begut tanta saviesa per tal de deixar l´aigua ben clara, talment com el magnífic estudi que ens ha regalat.
Per acabar, deixau-me dir que no vos decebrà en absolut la lectura d´aquesta epopeia miraculosa, immensa, sobretot perquè no se vos farà cansada, i perquè l´autor ha malavejat posar només allò que és indispensable per aconseguir meravellar-nos i entusiasmar-nos per la vida, l´obra i el llegat d´aquest mallorquí universal.


Recomanar
Comentar
Comentaris (0)