Cercador de Notícies
Calendari de notícies
24/07/2013 Diari Gran del Sobiranisme Manel Alonso

L'aventura d'uns emigrants

Abans que tinguera un editor per a la seua novel·la, Els països de Tallamar, l’il·licità Joan-Carles Martí i Casanova va tindre la deferència d’enviar-me el mecanoscrit per correu. En rebre’l vaig comprovar que es tractava d’un volum gruixut al qual li havia afegit un glossari extens d’elxismes. Aquests dies estivals, quan ja la novel·la ha estat publicada per l’editorial Documenta Balear, m’he endinsat en la seua lectura, i els he de confessar que aquesta ha estat intensa i plaent. A més, m’he retrobat amb un autor culte, cosmopolita i ple de saviesa popular, alhora que també he pogut descobrir la seua vessant més humana.


Joan-Carles Martí a Els països de tallamar, ha estat capaç de convertir la biografia familiar en un relat màgic ple de referències culturals que van més enllà d’un espai geogràfic i d’un temps concret.


El tallamar, segons el DCVB, és una peça o conjunt de peces que s’empraven de cantell en la roda d’un vaixell, formant un cos ixent que tenia com a finalitat tallar l’aigua i facilitar el camí de la nau. La nau en aquesta ocasió és la família de l’autor, que des del seu Elx natal inicia en la dècada dels cinquanta del segle passat, com tantes famílies peninsulars, el llarg camí de l’emigració que primer els portaria a Marsella i més tard a Austràlia per a tornar en la dècada dels setanta a Elx.


Els països de Tallamar són els espais on transcorre la vida d’un matrimoni amb mitja dotzena de fills, els quals se’ns apareixen amb noms d’ocells diversos, com si l’ànima dels humans posseïra les virtuts i qualitats de l’au triada. El relat està narrat en tercera persona, encara que el lector prompte s’adona que el narrador és un dels protagonistes. No és una narració lineal, els records vénen i van en diferents temps i es barregen amb els somnis, la premonició d’unes altres vides passades i els anhels, tot conformant una ficció novel·lada amb la matèria primera d’una biografia familiar. La família Martí-Casanova mai no oblida el lloc de partença on resten les seues arrels, però com diu el mateix autor: «L’home no és tan sols soca i raïl, sinó que allarga les branques fins que arriba al caramull de l’arbre» i consumix els fruits per a enriquir-se amb la llengua i la cultura dels països que va trobant.


Al llarg de l’extens relat trobarem una segona gran protagonista, la llengua. El text, està enriquit amb dialectalismes i solucions lingüístiques pròpies d’Elx i del Baix Vinalopó, la ciutat i la comarca més al sud del nostre domini lingüístic. L’amor per la llengua pròpia també és l’amor per les altres llengües i sovint trobem referències al castellà, a l’occità en la variant provençal, al francés o a l’anglés.


La novel·la té també una banda sonora, la música i les cançons amb què van eixir d’Elx, però també les que van trobant en el seu llarg viatge.


La prosa, és sòlida, rica i carregada de lírica. Un lirisme amb el qual Martí és capaç de narrar escenes íntimes i tòrrides sense perdre eixe punt de cruesa que les sol acompanyar.


Els països de Tallamar és un llibre d’amor, amor en totes les seues vessants, amor filial, fraternal, conjugal, paternal i sobretot és un cant a la vida, a la necessitat de sobreviure. Un llibre, que, com altres, naix contra els buits provocats pels oblits i les absències, Martí és un autor que com un escrivà té la vocació de deixar constància d’uns fets, de les petjades d’uns éssers innocents que naveguegaren pels mars d’aquest planeta a la recerca d’un futur més digne.


Ara que tornem a ser un país d’emigrants, el fet d’endinsar-se en la lectura d’aquesta novel·la és com retrobar la darrera baula d’una cadena que havíem oblidat, com li acaba passant al protagonista, que quan pensava que l’emigració havia acabat la torna a sentir a prop a través de la marxa a l’estranger del seu fill.


Anar a la notícia


   

Recomanar
Comentar
Comentaris (0)