| 
"El fracàs d’Espanya", el nou hit de Pere Sampol
Ho podria haver dit més fort, però no
més clar. Aquesta és la sensació que provoca la lectura d’El fracàs d’Espanya. Un horitzó per Catalunya, una esperança per a Balears, el darrer llibre de Pere Sampol, que acaba de treure a la
llum la Fundació Emili Darder i Documenta Balear en la col·lecció editorial
Menjavents. El nou volum, presentat el passat 26 de juny al bar Siset de Palma,
és una recopilació dels articles publicats per Pere Sampol de gener del 2012 al
febrer de 2013, principalment al Diari de Balears-Ara, però també a L’Altra Mirada, a Drets Humans, a la revista de l’Institut de Sineu i, fins i
tot, a Facebook.
Són d’agrair, per
tant, la intensa activitat al servei del país que continua demostrant aquest
activista històric i també la voluntat d’anar deixant per escrit la lucidesa
del seu pensament inquiet i compromès. Igualment digna d’agraïment és la seva
capacitat comunicativa, rigorosa i documentada, però també planera i atractiva,
amb què s’acosta als lectors per compartir-hi un missatge honest i contundent.
Els 26 articles
recopilats són un excel·lent aparador per repassar els temes que mouen
prioritàriament la sensibilitat de Sampol i cap als que apunta insistentment
des de fa anys: l’espoli fiscal, els drets nacionals, la lluita social, la
denúncia del capitalisme, la pau mundial, el conflicte dels Grans Llacs, les
energies renovables...
El llibre s’obre
amb un extens prefaci que representa, d’alguna manera, un “Sampol, The Very Best”, o bé “Sampol, The Essential”. És a dir, un
resum perfecte del pensament sampolià en 40 planes. Sembla fàcil, però no ho
és. Com dic sovint als meus alumnes “Si no ho saps resumir, és que no ho saps
explicar. Si no ho saps explicar, és que no ho saps”. Conclusió, Pere Sampol
domina la qüestió i l’explica magistralment per a consum de followers en paper
de tota edat i condició.
El prefaci inicial
enllaça en realitat el nou volum amb l’anterior publicació de Sampol Espanya no té remei. Un mallorquí al Senat,
entenent que, un cop assumit la impossibilitat de redreçar Espanya com a
projecte polític democràtic i plurinacional, només cal cercar les causes d’un
fracàs tan estrepitós.
En opinió de Sampol
en són culpables els quatre darrers presidents d’Espanya, que no han fet més
que continuar el somni borbònic unificador, cimentat en la insolidaritat i la
insensibilitat més absoluta cap a l’”Espanya assimilada” i renovat a cop d’AVE
i burocràcia ministerial. L’interessant pròleg d’Antoni Marimon, president de
la Fundació Emili Darder, data el fracàs d’Espanya a èpoques molt més remotes:
la unió dinàstica del 1479 entre les corones de Castella i Aragó. Castella
s’apoderà d’Espanya i la condemnà al fracàs.
Un fracàs
deplorable, certament, però que l’incorregible optimisme sampolià veu com a
oportunitat. Una oportunitat per a la independència de Catalunya, vista com a
culminació i plenitud nacional, però, sobretot, com a possible referent d’una
nova societat, capaç d’obrir camins a l’organització política.
El fracàs d'Espanya
Sampol i Mas, Pere
Recull d’articles sobre la realitat política, social i econòmica de les Illes Balears, amb una anàlisi sobre les causes del fracàs del nacionalisme espanyol.
