Cercador de Notícies
Calendari de notícies
17/01/2013 Llibertat.cat

Entrevista als autors de "L'independentisme a les Illes Balears"

"A les Illes tots actuam contra un mateix enemic"

JOAN PAU JORDÀ I SÁNCHEZ I MIQUEL AMENGUAL I BABILONI, AUTORS DEL LLIBRE "L'INDEPENDENTISME A LES ILLES BALEARS. DE LA TRANSICIÓ A L'ACTUALITAT (1976-2011)

Joan Pau Jordà i Sánchez de Palma. Llicenciat en Història per la Universitat de les Illes Balears, durant els anys de llicenciatura va militar en els moviments estudiantils d’esquerra i independentistes. Militant en diferents moviments socials de Mallorca, estudia i treballa a la Universitat Autònoma de Barcelona.

Miquel Amengual i Bibiloni de Pollença. Llicenciat en Història per la Universitat de les Illes Balears i especialitzat en historia medieval a la Universitat Autònoma de Barcelona, com a estudiant ha militat en la CEPC (després SEPC) i en l’assemblea de Maulets Mallorca Nord, en el PSM i l’OCB.

El llibre pretén treure a la llum les causes d’aquest moviment, la seva evolució i els moments de més efervescència, des de la seva aparició durant la dictadura franquista fins avui. També vol oferir una descripció històrica i ideològica de les principals organitzacions que han format, i formen part del moviment independentista. En aquesta línia remarquen que és un llibre d'història.
Més enllà del silenci històric sobre l'independentisme que us ha motivat fer aquest llibre?
Primerament, i això és essencial, hi ha una qüestió d’enriquiment personal. Era una tasca que teníem ganes de realitzar i que ens ha omplert enormement com a persones. Per altra part, a més del “silenci històric” que existeix dins la societat illenca envers l’independentisme, també hi havia un “silenci historiogràfic”. Ningú havia treballat aquest àmbit de forma monogràfica amb uns mètodes historiogràfics, i és un buit que pretenem omplir.

Quina metodologia de treball heu fet servir per escriure el llibre. Em refereixo a les fonts?
La font principal ha estat la informació oral. Hem realitzat llargues entrevistes amb militants històrics de l’independentisme a les Illes. Posteriorment, les dades han estat contrastades i completades mitjançant el buidatge de la producció pròpia de les organitzacions independentistes a la que hem pogut accedir (des de publiacions periòdiques a adhesius passant per fulletons, tríptics, cartells, ets.), així com premsa i altres font bibliogràfiques.

Heu militat en organitzacions independentistes, com és que ara no militeu o si més no, un de vosaltres ho fa al PSM?
El PSM és un partit ampli que inclou militància independentista i en recull una bona part del vot i darrerament ha iniciat un clar procés cap al sobiranisme. A més, tot i que encara li costa arribar a una part important de la societat mallorquina, històricament és el partit que més s’ha adaptat a la seva realitat (ha arribat a ser la segona força municipalista). Per altra part, també és una qüestió de militància a nivell local, a Pollença, un dels municipis on als anys 90, el PSM va aprovar mocions a favor del dret a l’autodeterminació.

El que queda clar, és que l'independentisme a les Illes sempre ha estat d'Esquerres i de Països Catalans?
Majoritàriament ha estat així. Les altres opcions sempre han estat molt minoritàries i de curta vida. L’únic exemple d’organització antiespanyolista i, alhora, anticatalanista, va ser una escissió molt efímera del PCE durant la Transició. Pel que fa a l’existència d’un independentisme de dretes, hi comença a haver certa presència a títol personal dins el principal partit regionalista de dretes Proposta per les Illes (PI), però és un partit recent i s’ha de veure com evolucionarà.

Quin paper ha jugat el món cultural en la presa de consciència nacional?
En aquest aspecte, el paper de l’OCB ha estat indispensable. Sense aquesta organització, segurament els percentatges de consciència nacional, especialment en defensa de la llengua, avui serien més baixos. També cal destacar el món de la música tradicional i noms com Toni Roig (Al Mayurqa) o Biel Majoral, que han ajudat molt a transmetre el missatge, i el ressò mediàtic que han arribat a assolir intel·lectuals clarament independentisme com Nadal Batle o Bernat Joan.

I el moviment obrer, la lluita contra la corrupció i la defensa del territori?
El moviment independentista ha estat majoritàriament d’esquerres (i revolucionari) a les Illes com, ja hem dit. Participa i ha participat de les principals lluites de la classe treballadora (per exemple, contra la precarietat laboral o les recents retallades del PSOE). Hem de dir, però, que tot i existir diferents sindicats amb cert arrelament al territori, especialment el Sindicat de Treballadores i Treballadors -Intersindical de les Illes Balears (STEI-i), el sindicalisme independentista dista encara d’estar vertebrat a les Illes.

Respecte a la defensa del territori, passa un poc com amb l’OCB, existeixen grups ecologistes com el GOB, GEN o GADMA que, tot i no ser independentistes, han col·laborat en expandir un sentiment d’amor al territori i de rebuig a un model econòmic i territorial promogut per l’establishment illenc. Així mateix, les organitzacions independentistes, especialment l’Esquerra Independentista, han participat i, fins i tot, promogut i encapçalat les mobilitzacions contra la corrupció i per protegir el medi ambient.

 

El moviment independentista ha estat majoritàriament d’esquerres (i revolucionari) a les Illes
Com és que Menorca és l'illa on hi ha més consciència nacional, si Mallorca és l'illa més dinàmica i combativa?
Si hem de ser sincers, desconeixem un poc la realitat menorquina, i no ens podem explicar ben bé perquè, però és així. Sense poder entrar en detalls, segurament ajuda a aquesta situació la realitat sociodemogràfica de l’illa i els seus vincles històrics amb el Principat, així com que la seva petitesa pot també haver influit en aquesta situació.

Darrerament hi ha experiències municipalistes clarament independentistes amb una incidència local prou significativa. Com ho veieu?
A les Illes, ve d’enrera l’existència de propostes d’aquest tipus (com Coloms a la Sala, als anys noranta, a Felanitx), però en els darrers anys han fructificat aquest tipus d’iniciatives i això és una bona notícia. Com es vertebraran en un futur és una incògnita i si, per exemple, poden donar lloc a una (o vàries) CUP, encara no se sap (tant de bò!). Aquesta gent sempre hauran de tenir present que una part de la societat d’esquerres i independentista de les Illes reclama una unitat d’acció de totes les forces sobiranistes.

una part de la societat d’esquerres i independentista de les Illes reclama una unitat d’acció de totes les forces sobiranistes
Com valoreu la resposta de la ciutadania contra l'ofensiva del govern balear que pretén anul·lar l'identitat nacional de les Illes
Excel·lent. Al manco nosaltres. Teníem un cert sentiment de desànim després de la àmplia majoria absoluta obtinguda pel PP a les darreres eleccions, però la reacció de la gent ha estat brutal. La resposta a l’ofensiva del PP ha fet que persones al marge de qualsevol organització, que no havien militant mai o que feia anys que no ho feien es mobilitzessin.

A més, cada vegada hi ha més gent que entén que els responsables a les Illes de la crisi social, política i dels atacs a la llengua i la cultura pròpies són els mateixos, i que tenen noms i cognoms. Que tots actuam contra un mateix enemic. Hem de destacar a més, la importància dins aquestes mobilitzacions de l’Esquerra Independentista, amb campanyes com “A Mallorca en català” impulsada per Endavant (OSAN).

Hem de destacar a més, la importància dins aquestes mobilitzacions de l’Esquerra Independentista, amb campanyes com “A Mallorca en català” impulsada per Endavant (OSAN).
La manifestació del passat 30 de desembre, sota un lema totalment independentista va ser una de les més multitudinàries que s'han fet a Palma, marcarà un abans i un després?
Per 3 o pr 4 es va multiplicar, en un any, el nombre d’assistents. I no es pot explicar només per un mimetisme amb Catalunya. Alguna cosa està canviant a les Illes, alguns tabús s’estan rompent. Com hem dit abans, cada vegada hi ha més gent que només veu una sortida a aquesta crisi econòmica, social, política: la independència. I a més, el Govern Balear, amb els seus atacs a la identitat pròpia, corrobora la idea de que fa falta un canvi profund a la nostra societat.

Creiem que la societat civil està passant per davant dels partits, i això obri tot un ventall de possibilitats. Fa poc es va crear l’ANC a Mallorca. Veiem el futur amb optimisme, però també amb cautela. Hem de fer-ho bé per canalitzar totes aquestes sinèrgies que s’estan creant i aconseguir vertebrar un país lliure, cohesionat, just i solidari.

Anau a la notícia

Recomanar
Comentar
Comentaris (0)