Cercador de Notícies
Calendari de notícies
11/12/2012 "El Punt/Avui", suplement "Cultura", 7 de desembre de 2012, pàg. 11 Lluís Llort

Lluís Llort comenta "Contes amb llimona", d'Albert Roca

Quan el que no es ven té dret a la vida
Autors reconeguts han arribat al gran públic gràcies, especialment, als contes: Maupassant, Calders, Txèkhov, Carver, Borges, Cortázar, Monzó, Bukowski, Benedetti, Kafka... Els editors, però, solen esgrimir un argument defensiu: “Els contes no es venen.” Ja és possible, perquè no es ven res. Amb tot, un conte curt pot ser una gran obra, com ho demostra Albert Roca, que va guanyar el premi de relats Joan Marquès Arbona amb el recull Contes amb llimona. Els 23 contes que ens ofereix Roca han trigat tres anys a ser publicats. No es mereixien l’espera.
Una altra dita repetida pels editors i tam- bé pels crítics és la necessitat de fil conduc- tor en un recull de contes. Jo sóc dels que
penso que no cal. Si hi ha un fil, magnífic, i si no, també, perquè en el descosit hi ha més llibertat. En el cas de Contes amb llimona no n’hi ha, de fil, suposo que perquè provenen d’etapes creatives diferents. Es nota que és un recull amb alguns contes de fa anys, pel to més dubitatiu, pels referents que hi apareixen, per algunes cursives innecessàries en els diàlegs. Però també es nota el temps de- dicat a cada peça que, en força casos, són d’orfebreria, pel que fa al llenguatge i a les bones imatges que crea l’autor.
Alguns tenen un gir final, però la majoria no. Alguns són irònics, calderians o monzo- nians, podríem dir-ne, Un altre mòbil, Gag amarg o ETA, amb un humor amable (i alguns acudits alterant noms una mica innocents). Altres són més poètics, més oberts, més suggeridors, com l’excel·lent Llàgrimes en arena, que obre el recull, La família Garsa o Brindis per l’Amanda. Hi ha els que s’endinsen en el gènere fantàstic per una porta lateral i imaginativa, com Abraçades i Menjador cinc, dedicat al gran Vonnegut. I també n’hi ha de basats en records generacionals, en escenes quotidianes, en anècdotes d’una relació de parella...
Roca ha llegit molt, segur, i ha pres apunts per aplicar el que li ha convingut més. És respectuós amb el que té entre mans. Em quedo amb ganes de llegir textos seus més frescos, amb la qualitat d’aquest recull. Els contes potser no es venen, però si són escrits amb ànima, sempre val la pena llegir-los.
Vegeu la ressenya

Recomanar
Comentar
Comentaris (0)