Cercador de Notícies
Calendari de notícies
14/11/2012 Diari de Balears Pere Fullana

L'historiador Pere Fullana comenta la presentació de "Treballadors, sindicalistes i clandestins", de David Ginard

Passat i present del 14N

Com no pot ser d'una altra manera, el tema central de la informació, avui i demà, estarà dedicat a la jornada d'acció i solidaritat, amb la mirada posada en els més dèbils i empobrits. Una jornada que tindrà formes diverses (vagues, manifestacions, concentracions i tallers) amb la finalitat de fer més suportable i més digna del vida dels treballadors, més ètica la vida dels ciutadans i menys incerta la vida de tots. En el marc d'aquesta diada, dilluns a vespre, a Can Alcover, l'Ateneu Pere Mascaró presentà l'obra Treballadors, sindicalistes i clandestins, de David Ginard. És el número 100 de la Col·lecció Menjavents d'Edicions Documenta Balear, i el llibre va ser presentat per Josep Massot i Muntaner.
Els minuts finals de la intervenció de l'autor van posar el dit dins la llaga. Insistí en certes similituds, cada cop més evidents, entre el clima que vivia la clandestinitat durant el Franquisme i la situació actual de repressió. Passat i present conflueixen d'una manera més o menys evident en l'actual conjuntura agònica Entenem que en la situació social i política present, val la pena posar en valor alguns dels elements esmentats anteriorment.
L'aventura cívica de l'Ateneu Pere Mascaró es pot considerar com una de les grans sorpreses en positiu dels dos darrers anys. Ha esdevingut un taller de debat sobre idees i d'anàlisi de la realitat de les Illes. En poc temps està liderant l'avançada de l'esquerra més amable, perquè fonamenta el seu prestigi en una proposta plural, dialogant i oberta, el treball de la qual és imprescindible per engendrar una nova cultura política de pacte d'esquerres.
En aquest paisatge tan bell de la diversitat de l'esquerra insular, l'Ateneu Pere Mascaró potser hi està aportant l'equilibri entre idealisme i realisme, entre sobiranisme i sensibilitat social, entre cultures que tenen una tendència natural a identificar-se sobre allò que separa i es mostra indiferent davant allò que tenen en comú.
A diferència d'altres fundacions i associacions polítiques que no acaben de trobar el seu espai i es perden en automatismes i endogàmies, hom té la percepció que Miquel Rosselló i Josep Valero, com a animadors de l'Ateneu, ens estan marcant un camí nou, certament molt atractiu. Per altra banda, al marge dels continguts del llibre de David Ginard que apunta qüestions d'un gran interès i que mereixerà articles més rigorosos que aquest, allò que voldria destacar és la capacitat de resistència de la indústria del llibre.
Aquests cent números de Menjavents tenen un gran valor en la prestatgeria dels actius culturals del país. El cent, en una conjuntura de fallida editorial, de la distribució i del món de les llibreries, diu molt d'una gent treballadora i d'una marca que ha fet un trajecte que mereix emmarcar i posar entre les peces que el país necessita admirar i recordar obres que adquireixen un valor simbòlic que encoratgen a continuar batallant contra un enemic cada cop més difús i anònim, però real i maligne. Josep Massot, director d'una de les editorials catalanes de major prestigi, legitimava, amb la seva presència, el relat d'una esquerra que mai no s'aturarà de caminar i de lluitar.

Recomanar
Comentar
Comentaris (0)