Cercador de Notícies
Calendari de notícies
01/05/2009 Diari Avui David Castillo

Entrevista a Laia Martinez al diari Avui

"La poesia ha de tornar al carrer, acostar-se a la gent jove" Laia Martinez i Lopez Poeta i traductora David Castillo


Per què poesia?
La poesia em sortia a raig, al principi. A més, la prosa em suposa un esforç per expressar emocions més espontànies...


Quan va començar?
El primer poema que tinc documentat és dels nou anys. Érem a la platja, vaig agafar crancs i me'ls vaig endur a casa per investigar-los. Els vaig posar dins una galleda sense col·locar-hi cap roca perquè poguessin respirar. Quan vaig tornar, vint minuts després, els crancs suraven morts. Em va traumatitzar i vaig fer un poema.


¿Els poemes són una crònica personal pràcticament des que va començar a escriure?
Sí. Abans d'aquest poema ja era la típica nena que per a l'aniversari dels pares els feia un poema. Per Nadal, quan escrivíem les felicitacions, feia rodolins, cada any diferents.


És traductora del rus i de l'anglès. Com porta la dualitat entre feina i poesia?
Les dues coses es retroalimenten i s'enriqueixen mútuament. Un traductor aprèn a llegir de manera analítica. Això va força bé per adquirir tècniques d'escriptura que retrobo quan escric per plaer. El problema és passar el dia entre llibres. Quan arribes a casa tens unes ganes boges d'escriure i de llegir, però estàs cansat. Perds la separació que hi ha entre feina i plaer.


Quin és l'antídot?
Em dedico a la traducció científica perquè suposa un trencament que m'ajuda molt.


En aquest primer llibre que publica, L'abc de Laia Martinez i Lopez, hi ha moltes referències al món del sexe.
És un llibre que vaig escriure entre els divuit i els dinou anys. És el moment en què comences a tenir més experiències. Volia explorar aquest món i veure reaccions. Tothom ha tingut una primera experiència sexual bona o no tan bona. Era important, també, personalment. De vegades tens un sentiment, però fins que no l'escrius i el llegeixes, no el paeixes.


Són poemes explícits i forts, que contrasten en una poesia catalana

sovint puritana.
Hi ha, per exemple, els poemes que anomeno Adulteres, on les vivències són explícitament sexuals, però també sentimentals. Hi ha molta part de sentiment, d'enamorament, aquí.


Com una crònica sentimental.
Es podria dir així, però són més aviat les impressions de la gent que vas coneixent i com interactues amb ells: el que pots aportar tu i el que t'aporten els altres en el terreny sexual.


És una de les poetes que més reciten en directe.
La meva poesia vol ser molt propera. Per tant, el fet de dir-la, en comptes d'esperar que la gent la llegeixi, li dóna més valor. Un valor de confessionari. A mi no em fa cap vergonya tractar aquests temes. Hem de parlar de totes aquestes realitats a través de la poesia, cosa que li dóna un valor artístic més atractiu.


¿Se sent còmoda als recitals amb un tipus de poesia tan despullada?
Sí, la veritat és que m'ho passo molt bé. Vaig sortir un dia a recitar a l'Horiginal, a micro obert. Vaig llegir un poema i vaig pensar que no tornaria a llegir-ne mai més. S'ha acabat convertint en un vici, tant d'anar-ne a llegir com d'anar-ne a dir.


Més a: http://paper.avui.cat/dialeg/detail.php?id=162638

Recomanar
Comentar
Comentaris (0)