Cercador de Notícies
Calendari de notícies
16/06/2012 Diari de Balears Mateu Morro

Mateu Morro comenta «Un món que s’esbuca (Orient, 1923-1934)», de Pere Balle

L’HORT D’ORIENT DE PERE BALLE
 
Pere Balle Cruellas era un home que estimava la natura i ho posa de manifest en el seu llibre pòstum Un món que s’esbuca (Orient, 1923-1934). No es cada dia que ens puguem trobar amb una narració que descriu la vida rural en una data tan remota, quan l’autor era infant i vivia a Son Terrassa amb els seus pares, que n’eren els amos. El valor memorialístic del llibre és notable i està redactat en una llengua molt rica.
A la narració «S’hort de munpare» Pere Balle hi descriu l’hort ple d’encís on el seu pare feia les hortalisses i fruites de consum de la possessió. Hi havia julivert, cols borratxones, colfloris, tomatigueres, albergínies i pebrers; solcs de pebres de cirereta, mongeteres o fesols i pesolers. De fesols n’hi havia de confit, pintats i jueus. Hi havia fesols fava, mongeta blanca i mongeta pintada, i per les voreres, per no perdre llobada, hi havia les carxoferes, les normals, que es menjaven crues o en greixera, i les de pastor, que feien flors que posades a la llet la feien coagular per fer formatge. A una altra marjada s’hi sembraven ciurons, llenties o faves. Entre i entre hi havia pereres, dues atzeroleres i una servera. A una vorera un grapat de magraners i pomeres reinetes i del ciri. Una nesplera i aranyoners feien partió amb el torrent. Devora un bosquet d’alzines dolces hi havia cirerers, amb cireres de sarró i unes altres d’una vermellor de vellut negrós. Llavors hi havia les guindes amargues que es posaven a l’aiguardent, nisporers i avellaners. La tanca del figueral mostrava figueres coll de dama negres, bordissot blanques, para-te-les, blanquetes i albacors, carabassetes i ull de perdiu.
Tema a part eren les herbes com la llunsa, colissos, vinagrella o corritjola. Dins els solcs hi havia bledes, bellveures i alfabegueres. Entre les ornamentals no hi mancaven rosers, lileres, mirabajans i margalides dobles, geranis i motes de moraduix, tarongí i àpit, a més d’herba-lluïsa. Entre les males herbes hi havia verdolagues i llitsons, fonollasses, ravenisses, ortigues, melrubins, gram, trèvol i rotaboc. A un racó hi havia codonyers i un taular de cebes i grells amb quatre o cinc solcs per fer-hi lletugues i endívies, amb dos melicotoners enmig. L’il·lustre oceanògraf, de manera magistral, ens torna fer sentir l’olor de terra banyada i l’aroma de l’herba-sana i les alfabegueres.

Recomanar
Comentar
Comentaris (0)