Cercador de Notícies
Calendari de notícies
04/06/2012 Diario de Mallorca Obra Social "Sa Nostra"

Entrevista a Catalina Moner, autora d"Emili Darder i Cànaves"

Emili Darder tenia un tarannà europeista i una visió del món àmplia i de futur

Febrer de 1937. Quatre homes honests són afusellats al Cementiri de Palma. La repressió franquista acaba amb la vida d’Emili Darder i Cànaves, batlle de Palma. Lina Moner (Palma, 1957), doctora en Història per la UIB, estudia des de fa més d’una dècada la figura del metge i polític republicà.

Aquest dimecres presenta, al Centre de Cultura “SA NOSTRA”, el llibre Emili Darder i Cànaves (1895-1937). Metge i polític, víctima de la repressió franquista. Directora de l’IES Emili Darder de Palma durant molts d’anys, Moner és actualment inspectora d’educació i professora del màster de Formació del Professorat de la Universitat de les Illes Balears.

Emili Darder i Cànaves. Un referent 80 anys després... ¿Per què?

Pels seus plantejaments sanitaris, educatius i socials que anaven encaminats a posar unes bases fermes a nivell estructural. No s’aturava dins la ideologia d’un sol partit, sinó que la seva visió era ampla i de futur.

Anau a la notícia


Quin és el llegat més destacat  que deixà com a batlle de Palma?

Darder representa la figura de l’intel·lectual i metge compromès amb la seva terra que actuà per millorar la qualitat de vida de la ciutadania. Des de l’Ajuntament, ja com a regidor al front de les comissions d’educació i sanitat, posà en marxa els dispensaris de salut i la construcció d’escoles, una actitud que s’avançava al seu temps.

Quin va ser l’eix del seu compromís social?

La seva terra i els seus ciutadans. Per a ell això volia dir cultura i llengua pròpies a l’abast de tothom, salut i educació. El seu compromís era fer una Mallorca moderna que necessariament implicava un poble sa i cult. Després d’aquestes dues premisses vendria la imprescindible participació activa de la societat. Darder dedicà tota la seva actuació a la millora de la salut, de la cultura pròpia, de les condicions de vida de la dona i a la millora global de la ciutat.

Quines foren les fites més importants en favor de l’educació?

Les seves iniciatives van posar les bases per un futur canvi de plantejaments educatius. Les mesures implantades mostren el seu tarannà europeista en consonància amb les doctrines més innovadores del moment. La comissió d’educació emprengué una tasca d’adequació dels edificis per tal que disposessin de ventilació, patis i  millors condicions.

...

Es convocà un concurs per construir noves escoles, amb menjadors; incrementà els mestres i la seva formació  i potencià les colònies escolars. Escoltà els experts i combregà amb els plantejaments de l’Escola Nova i del Moviment Higienista. Aconseguí un increment espectacular d’infants a les escoles, a més d’incorporar guarderies per a les mares treballadores.

Com a metge que era, a més de batlle i polític, què va arribar a fer per millorar la sanitat a Palma?

Sempre combinà la investigació amb la pràctica i la divulgació. Darder exercí una medicina social. Cal destacar el seu laboratori, la seva participació activa a les institucions mèdiques, el seu pas per l’institut d’higiene, les campanyes de divulgació de les malalties infecciones i ja quan accedí a les institucions, la creació dels dispensaris, els serveis de maternitat i lactància, les inspeccions mèdiques a les escoles... També volgué una ciutat més saludable amb parcs i jardins i sobretot impulsà la canalització d’aigua corrent.

I en favor de la llengua catalana i la cultura?

La seva visió global de la cultura passava per la defensa de la llengua pròpia de manera indissoluble amb la modernització. Hem de recordar el seu paper actiu dins l’Associació per la Cultura de Mallorca, la Joventut Escolar, el Foment del Turisme, el Circulo Mallorquín, l’Arqueològica Lul·liana, l’Orfeó Mallorquí i el seu impuls actiu a l’Estatut d’Autonomia de 1931.

Es coneix a bastament la figura d’Emili Darder?

Crec que, si bé els darrers anys s’ha avançat molt en el coneixement d’Emili Darder, encara cal difondre més la seva obra per tal que sigui referent de tot el poble mallorquí. La trajectòria de Darder s’hauria de reconèixer amb mires més amples: hem de conèixer el seu llegat i deixar-nos estar de reivindicacions partidistes.

Cal difondre la figura d’Emili Darder per a que sigui un referent de tot el poble mallorquí”

El llibre és l’adaptació d’una tesi doctoral que va obtenir la màxima qualificació acadèmica l’any 2009. Quines novetats aporta, ara, el llibre?

Per una banda s’aprofundeix en l’estudi de les actuacions de Darder com a metge, intel·lectual i polític i, per altra, s’analitza el consell de guerra i la instrucció de la causa 978. La causa és molt complexa, però molt interessant, recoman la seva lectura especialment.

La figura d’Emili Darder ha centrat la seva tasca d’investigació des de fa anys. Com i quan va néixer aquesta motivació?

A partir de 1998 quan havíem de posar nom a l’Institut.  Per informar a la comunitat educativa i convèncer, havíem de cercar informació i ens trobàrem que en aquells moments, independentment dels homenatges i actuacions polítiques referides a Darder, no hi havia cap informació de divulgació a l’abast. Aleshores, vaig començar una tasca sobretot de difusió,  que posteriorment m’ha duit a la tesi.

Heu tingut facilitats per arribar a les fonts d’informació?

Especialment per part dels néts d’Emili Darder, que me posaren a l’abast l’arxiu familiar. Per altra banda no és fàcil i sí molt laboriós l’accés a les causes dels consells de guerra.

Recentment ha rebut el premi Emili Darder atorgat per l’Obra Cultural Balear. Què ha representat aquest guardó?

Un gran honor. Jo que sempre m’he dedicat a l’educació, el premi Emili Darder ha representat el millor regal a la feina feta i m’anima a seguir.

Recomanar
Comentar
Comentaris (0)