Cercador de Notícies
Calendari de notícies
19/04/2012 «Bellver», quadern cultural de «Diario de Mallorca», 19 d’abril de 2012 Carles Cabrera

Entre l’esperança i la frustració. Carles Cabrera comenta les memòries de Climent Garau i Arbona

Fa un parell de setmanes saludava en aquest mateix suplement cultural les Memòries d’un metge, el Dr. Moisès Broggi, i avui toca el torn a les d’un apotecari, Climent Garau i Arbona (Palma, 1924), autor del llibre De prop i d’enfora -val a dir que la biografia completa de Garau, a cura de Jaume Mateu, ja havia aparegut el 2008 a Lleonard Muntaner sota el títol de Climent Garau, un fil de memòria. D’entrada, constatem les semblances entre els assajos del metge i el farmacèutic: tots dos comencen evocant els primers records d’infantesa però s’acomiaden amb reflexions metafísiques d’ancià savi i aguerrit en les batalles de la vida que predica des de la trona privilegiada en què t’assenten els anys. I ambdós, lectors empedreïts (el mallorquí d’estudis d’història, teologia i filosofia), han acabat convergint en la via de l’independentisme català: Broggi com a desertor de l’opció federalista i Garau, frustrat i desenganyat, cansat de creure que el seu poble era l’ase que rebia tots els cops.

Nascut en plena dictadura de Primo de Rivera, el seu món d’enforael poblaven barbers amb estenalles que arrabassaven els queixals corcats i els llençaven dins un poal, convits a noces amb xocolata amb ensaïmades i viatges d’una nit a un hotel de cal Català, fins on els nuvis es desplaçaven amb carros que tenien les de perdre davant uns autos que ja començaven a circular. Aleshores, la distància física que separava Palma i Capdepera (el poble dels seus padrins paterns) es percebia molt més llunyana que no pas ara, i el temps estàtic d’aquells feliços anys vint, que semblava que no s’hagués bellugat al llarg de segles, havia iniciat el compte enrere.

Garau s’afanya a remarcar que la dècada dels vint no fou tan idíl·lica ni pel clima de repressió dictatorial instaurat ni per les injustícies socials que hi campaven ni pels conflictes soterrats que s’havien produït anteriorment: la Setmana Tràgica, la vaga del carbó a Mallorca... Tot aquest caliu que, amb posterioritat, prendria en flames a les portes dels convents i esglésies -a Palma, se’n cremaren dues el mateix dia que es proclamà la República-, precipitaria al cap de pocs anys l’esclat d’una guerra fratricida de les ferides de la qual el nostre poble, en ple segle XXI, encara no se n’ha acabat de rescabalar.

De prop i d’enfora s’enceta doncs amb els records pretèrits de diferents moments de la seva vida, però l’escriptor no sosté tostemps aquest fil cronològic que, tanmateix, tampoc amolla en cap moment. Combina la circumstància biogràfica amb les remembrances d’altres persones que ha conegut al llarg de la seva dilatada existència, els fets externs que el circumden amb l’opinió que li mereixen aquests -és tremendament dur amb el desembarcament del capità Bayo i les tropes republicanes durant la Guerra a Manacor, que ell observà de Cala Rajada estant-, recomana lectures de llibres que ha llegit o articles que ha consultat...
 
La part central del llibre l’omplen les diverses accions empreses per refer aquest país nostre, una terra malaurada que l’apotecari percep cada cop més desestructurada de la Guerra ençà. Hi segueix la hipòtesi formulada per l’estudiós Antoni Ignasi Alomar, que exposa l’existència d’unes quantes renaixences mallorquines, una de les quals seria estroncada arran de la Guerra i l’altra seria la continuada a la dècada dels seixanta amb la creació de l’Obra Cultural Balear en un període de major “permissivitat” franquista en què es reprenia amb un nom diferent -que es llegeix igual en català i espanyol- l’Associació per la Cultura de Mallorca, creada al llarg de la renaixença anterior, amb unes funcions semblants i de la qual formava part el seu propi pare, Miquel Garau. Climent Garau es refereix a totes dues fases, la del seu pare i la seva, però especialment en aquesta darrera, en què arribaria a esdevenir president de l’OCB.
 
La darrera part de l’obra es dedica a analitzar, a partir dels teòrics de l’estructuralisme (Althusser, Levi-Strauss, etc.), l’estructura que ens envolta per tal com observa que al nostre món sols sembla caracteritzar-lo el desajust en unes planes antològiques que, per ventura, són les millors de tot el text.

«Bellver», quadern cultural de Diario de Mallorca, 19 d’abril de 2012

Recomanar
Comentar
Comentaris (0)