Cercador de Notícies
Calendari de notícies
03/11/2011 Diari de Balears G. Amengual

Testimoni dels anys del canvi

Miquel Rosselló repassa el moviment universitari a Barcelona durant la darrera etapa de la dictadura amb el llibre De la foscor a l’esperança, memòries d’un estudiant antifranquista.Problemes, somnis i lluites en la vida d'un estudiant universitari antifranquista a Barcelona durant els darrers anys de la dictadura és el que explica el mallorquí Miquel Rosselló en el llibre autobiogràfic "De la foscor a l'esperança. Memòries d'un estudiant antifranquista". Publicat per Documenta Balear, l'autor hi desgrana el seu testimoni d'allò que foren aquells anys i el sentiment de la comunitat universitària.

"Se m'acudí oferir una modestíssima aportació al coneixement de l'època final del règim. És un temps que no té tanta literatura si ho comparam amb la que s'ha generat entorn de la Guerra Civil i de la postguerra. Només en vull donar la meva visió: no és cap llibre d'història", declara l'autor, que hi relata la seva història entre el 1968 i el 1973.

"Llavors era un jove estudiant de classe mitjana i procedent d'una família addicta al règim", manifesta l'escriptor, testimoni d'un temps de relleu en què "els fills dels vencedors de la guerra s'incorporaven a la lluita democràtica".
Miquel Rosselló aterrà a Barcelona per estudiar-hi Ciències Econòmiques i ben aviat començà a participar en les accions antifranquistes inspirades en el moviment del Maig del 68 francès. "N'arribaren el compromís polític, la contestació global i la crítica dels costums, una visió diferent de les creences religioses: era el temps de deixar-se els cabells llargs, dels Beatles i també de topar amb la censura", explica l'estudiós, que troba "una satisfacció i un honor haver participat en aquella època de lluita".

Com a conseqüència de la seva militància en organitzacions d'esquerra, fou detingut per la Policia política franquista. "Em varen tenir arrestat a la prefectura de l'avinguda Laietana per un assumpte de propagandas ilegales, que no era res més que publicar en un fullet allò que un pensava, cosa que ara es pot fer onsevulla i es considera normal", comenta Rosselló, que llavors fou "torturat i sentenciat per un tribunal d'ordre públic a una condemna de 2 anys i 4 mesos de presó".

Segons ell, De la foscor a l'esperança conté dues reflexions bàsiques. "La primera és la constatació del pes del franquisme sociològic. Realment, hi havia gent satisfeta i a gust dins un règim dictatorial. L'altra és que la tesis de la ‘dictatova' no és certa i això ho demostren fets objectius reals, perquè en els darrers anys encara s'empresonava gent per idees polítiques, es torturava i Franco firmava execucions quan ja era al llit de mort", assevera.

L'autor no pot evitar sentir simpatia per un moviment com el del 15-M, que en certa mesura li recorda l'època d'universitari per l'oposició a allò establert. "Tot allò que comporta està molt bé: em pareix molt positiu que hi hagi una inquietud de lluitar i moure's per millorar el sistema democràtic, però no s'ha de confondre tampoc la situació de llavors amb la d'ara", sosté l'estudiós, que opina que organitzar-se per al combat "llavors resultava més fàcil, perquè l'enemic era ben visible".


Veure notícia

Recomanar
Comentar
Comentaris (0)