Cercador de Notícies
Calendari de notícies
18/07/2011 Serra d'Or Carles Cabrera

Una vida per al teatre a Mallorca

Sota el nom d’Un comparsa dins l’espectacle, Serafí Guiscafrè (Artà, 1923) acaba de treure un llibre de memòries de més de quatre-centes planes. Actor, autor, director i empresari teatral, Guiscafrè va pujar als escenaris quan tenia només cinc anys, i ni l’esclat de la guerra dels Tres Anys no el pogué aturar. Durant la contesa, amb l’Agrupació Artística Artenenca, representaven funcions que els costaren algun esglai i alguna reprimenda, als actors, menors d’edat, i a llurs pares, per representar una obra pacifista en temps de guerra. Durant la postguerra, aprofità una estada a Madrid per viure, veure i estudiar el teatre «de debò» abans del retorn definitiu a Mallorca.
De nou a l’Arxipèlag, fundà la companyia Majòrica, que dirigí fins al 1960, i amb la qual representà, entre d’altres, en devers sis-centes ocasions, Terra baixa d’Àngel Guimerà, amb què esdevingué el Manelic de Mallorca per antonomàsia. Guiscafrè justifica la seva vinculació al franquisme com l’única manera de fer teatre en una època molt negra, i relativitza, fins a un cert punt, la demonització dels Sindicats Verticals. El 1978, Guiscafrè fou nomenat director-gerent del Teatre Principal de Palma, el més emblemàtic de la ciutat, després d’anys de clausura del recinte, i romangué al càrrec fins a 1993. Un període dilatat que li permeté d’engegar diverses iniciatives com la Temporada d’Òpera, el Cor, l’Orquestra i el premi Teatre Principal de Texts Dramàtics, entre d’altres. Un cop jubilat, vingué un temps per a l’escriptura.

Recomanar
Comentar
Comentaris (0)