Cercador de Notícies
Calendari de notícies
20/06/2011 Diari de Balears Bernat Joan i Marí

Sampol: superant el provincianisme

Si hi ha un factor que hagi marcat de manera punyent la política illenca durant els últims dos segles, aquest ha estat el provincianisme. El panorama polític de les Illes Balears, fins als nostres dies, ha estat marcat fonamentalment per les mateixes característiques del panorama vigent a nivell estatal. Allò que constitueix moda a Madrid, allò que impera a la capital de l'Estat, té una traducció a les Illes Balears. I les elits polítiques, històricament, actuen camaleònicament en relació a les elits polítiques que operen a la capital d'Espanya. En això consisteix, precisament, el provincianisme. Si el que toca és alternança de liberals i de conservadors, a les Balears hi haurà alternança de liberals i conservadors (tirant una mica més cap als conservadors, però sense trencar l'esquema). Si allò que impera és una dinàmica de confrontació entre dretes i esquerres, a les Balears s'hi observarà una confrontació dretes-esquerres. I així successivament. Per això, ens marca profundament, en tots els àmbits, «l'star system» madrileny. Per això tenim tan poca capacitat de defensar les nostres posicions, fins i tot quan hi ha en joc qüestions fonamentals, com ara l'economia.
Aquest aspecte del provincianisme és el més visible. Hom actua en funció d'allò que ocorre a Madrid.

S'estableixen al nostre país sucursals dels partits polítics que dominen el panorama espanyol. Es mimetitzen entre nosaltres els mateixos debats que tenen lloc a la capital del regne. I un llarg etcètera. Però, igual que ocorre en la degradació de la llengua, passa en la degradació del país. Pel que fa a la llengua, allò més preocupant no són els xenismes que usem habitualment, si l'estructura de la llengua no se'n ressent. El més preocupant és l'afectació, per part d'una llengua superposada, de l'estructura mateixa de la llengua. Trob més bensonant la frase «poc compris mançanes ni jamón de york a la tenda de l'esquina» que no «hi tenim que anar-hi per no haver tingut compte dels resultats»...

El provincianisme psicològic passa per la fascinació per qualsevol fotesa que passi al centre neuràlgic del poder. Passa, per exemple, per no compartir les idees amb aquells que preconitzen un estat centralitzat i mononacional, però, en canvi, considerar-los uns genis de la gestió, gent que s'ho sap fer per aconseguir els seus objectius... Els catalanistes que voldrien poder exercir el dret d'autodeterminació, però que ho veuen impossible perquè troben que Espanya és un estat eficient i que és tan poderós que mai no ens hi podrem enfrontar amb èxit, pateixen un provincianisme mental encara més preocupant que el d'aquells que senzillament s'adapten a allò que hi ha i mimetitzen el que ocorre al centre de l'Altiplà.

Per això, entre moltes altres coses, m'ha agradat el llibre que acaba de publicar en Pere Sampol: «Espanya no té remei». Durant els darrers anys, en Sampol ha estat senador per designació autonòmica, i ha intentat -i ha aconseguit amb escreix- que la veu de les illes Balears se sentís a Madrid, en un àmbit tan inhòspit com el senat espanyol. Però el nostre senador autonòmic no ha patit la fascinació pel centre que sovint pateixen fins i tot representants de forces polítiques autoanomenades «nacionalistes», no s'ha deixat enlluernar pels lluentons de la capital, ni ha adquirit gota d'aquesta reverència provinciana que passegen molts dels nostres representants a les institucions espanyoles. Ben al contrari, acaba el seu mandat amb el mateix grau d'autocentrament amb què va començar-lo. Potser fins i tot amb una mica més.

Perquè Madrid, ja ho té, això: converteix en més addictes els pusil·lànimes i referma el sentit de país a aquells que ja el tenien configurat.

Del «background» de tot plegat, en diu prou coses (també n'oblida algunes), en Damià Pons, en un magnífic pròleg assaig. Tot plegat, una lectura interessant per a aquells que no vulgueu que us passin, sistemàticament, bou per bèstia grossa.

Recomanar
Comentar
Comentaris (0)