Cercador de Notícies
Calendari de notícies
13/04/2011 Diari de Balears Alexandre Ballester

El teatre i els serafins

Diuen que allà, a la Glòria, hi ha molts d'àngels, arcàngels i serafins. Aquí, a la terra, a la nostra pobríssima terra, tan sols tenim un serafí. En Serafí Guiscafrè Genovart, nascut el 1923 a Artà, és a dir, per on sorgeix el sol que il·lumina tota l'Illa. Fa uns dos anys, Serafí em va demanar si li volia escriure un pròleg al seu llibre de memòries. Em vaig sentir afalagat. Sempre he servat una profunda consideració per la persona, pels coneixements de l'ofici, per la capacitat organitzativa i el sentit comunicactiu que Serafí té de l'espectacle teatral. Li vaig escriure el pròleg d'"Una comparsa dins l'espectacle", un bon títol, encara que, volgudament, per modèstia, enganyós.

Serafí Guiscafrè, al món del nostre teatre, mai no serà una comparsa. La seva alegria en el treball, el seu dinamisme incansable i contagiós el fan generador de l'activitat teatral, no comparsa. Mai el teatre Principal de Ciutat, la nostra més preuada insígnia en el panorama cultural i artístic, va tenir la personalitat, la indentitat, com quan el va dirigir en Serafí. Aquell edifici era teatre des dels soterranis fins a la teulada. Era el referent viu del teatre. Necessitam, ara, aquí, a la nostra terra, més Serafins, si no volem esdevenir, tots, comparses d'una buida teatralitat mallorquina.

Recomanar
Comentar
Comentaris (0)