Qui som? Contacte Distribuïdors Enllaços Subscripcions

Inici Novetats Catàleg Notícies

Accés Usuaris

Usuari Contrassenya Recordar contrassenya

Deixar de recordar contrassenya

Inici > Notícies/Premsa >

|

"Tots els problemes de les Balears tenen un sol origen: el sucursalisme"

"Hi ha comunitats més riques que les Balears que continuen obtenint la nostra solidaritat"

El senador autonòmic per les Illes Balears Pere Sampol, del PSM, acaba de publicar el llibre Espanya no té remei. Un mallorquí al Senat, en el qual resumeix els tres primers anys com a representant a les Corts Generals de l'Estat. Es tracta d'un recull d'algunes de les seves intervencions que també inclou articles d'opinió. I s'hi tracten molts dels aspectes que ara són claus en la política balear, com és el finançament.

Si Espanya no té remei, què s'ha de fer?
Hi ha tres opcions: que ens assimimilin completament i es tanqui la colonització de les Balears; que es constitueixi un autèntic estat federal o confederal orgullós i respectuós de la seva diversitat cultural; o que alguns territoris lluitin per la independència. No puc preveure el futur, però la intenció del patrioterisme espanyol és assimilar-nos completament.

Just dimarts, l'expresident de Catalunya Jordi Pujol deia que no té cap alternativa a la independència.
Entenc que des de Catalunya es descartin les dues primeres opcions: ser assimilat i lluitar per un estat federal. Pujol només ha comprovat allò que ja va fer Joan Maragall fa més de cent anys amb aquell "escolta, Espanya", que acaba amb un "adéu, Espanya". El reformisme de l'Estat que ha intentat el catalanisme polític ha fracassat reiteradament durant aquests cent anys i escaig.

Compartiu aquesta anàlisi? L'única opció viable és la independència?
Crec que sí, llevat que els nacionalismes dels Països Catalans, el País Basc i Galícia siguin majoritaris en cada un dels seus països i estableixin una estratègia conjunta per reformar l'Estat. Un dels errors del nacionalisme ha estat que, a cada moment que ha estat necessari per a un dels partits que es tornaven en el Govern, els han fet de crossa a canvi de petites qüestions específiques del seu territori, però no a canvi de reformes estructurals i profundes de l'Estat. Els nacionalismes perifèrics també haurien de tenir una estratègia comuna i no la tenim.

En la introducció del llibre, parlau dels constitucionalistes. Qui són, com actuen?
Són els qui diuen que defensen els interessos generals i la Constitució, però allò que en fan és una interpretació absolutament torçuda. Per ells, la Constitució no és un instrument per avançar en les llibertats, sinó una destral inquisidora per limitar-les.

Creis que es reconeix la feina que heu fet, en l'entorn polític de les Illes Balears?
Trob molta gent que em diu que no són de les meves idees, però que estan molt d'acord amb la feina que he fet. Els deman com pot ser que estiguin d'acord amb la meva feina i no amb les meves idees, que les meves idees són la meva feina. Aquest és el problema: una ceguesa política absoluta, especialment de sectors empresarials, des d'un petit autònom fins a un gran empresari, que pensen que un partit com el PSM no pot defensar els seus interessos. I així, allò que fan és tirar pedres contra la seva teulada, perquè absolutament tots els problemes de les Illes Balears tenen un origen: el sucursalisme polític, el provincialisme, la dependència de partits centralistes.

Què és allò que heu aconseguit al Senat i que us fa estar més orgullós?
Haver complert l'única promesa que vaig fer quan vaig començar al càrrec: que se sentiria parlar de les Illes Balears. Fins i tot, he notat un canvi en la rebuda de les meves intervencions. Si en les primeres eren respostes amb acusacions d'insolidrari, ara ja no passa, perquè he demostrat amb xifres que la nostra aportació va més enllà de la solidaritat, que s'ha convertit en una espoliació. S'ha posat de manifest un pervers concepte de la solidaritat que s'utilitza a Espanya. Solidaritat hauria de voler dir que qui més té contribueix per a qui menys té, però avui hi ha comunitats més riques que les Balears que continuen reclamant i obtenint la nostra solidaritat.

Com ara?
Són comunitats com Cantàbria i Castella-Lleó, que tenen un finançament per càpita superior al de les Balears i ja tenen un poder de compra més alt que el nostre. Però, no obstant això, continuen rebent fons de compensació interterritorial i un finançament per habitant molt superior al nostre.

Quina és l'oportunitat que us sap més greu haver perdut?
La més transcendental era una esmena que s'aprovà al Senat i garantia que el finançament de les Illes Balears s'equipararia amb el finançament mitjà per habitant. El PP i el PSOE, al Congrés, feren caure aquesta esmena.

Després del pas pel Senat, com afrontau el vostre futur polític?
Estic a disposició del partit, sempre que no sigui en càrrecs de gestió directa. Avui, dur una conselleria requereix un esforç sobrehumà que ja no estic en condicions de fer. Crec que la meva feina dins el partit està més dins la Fundació Emili Darder, assessorant, donant una opinió quan me la demanin, formant nous valors, divulgant els ideals del nacionalisme progressista i l'ecologisme, cercant nous camins per a l'esquerra i el nacionalisme en un moment que hi ha aquest conservadorisme i neoliberalisme salvatges que dominen l'opinió pública mundial.

I com veis el futur del PSM?
Té un gran futur. Ha fet una renovació i a la direcció hi ha gent d'una quarantena d'anys amb més formació que la que teníem els antics dirigents del PSM, que ha modernitzat el discurs i torna a connectar amb els joves. Torn a veure aquell PSM que, el 1995, va saber il·lusionar capes importants de la població. Li augur un bon futur malgrat que el context espanyolista sigui molt fort.

Vegeu la notícia