

"Tots els problemes de les Balears tenen un sol origen: el sucursalisme"
"Hi ha comunitats més riques que les Balears que continuen obtenint la nostra solidaritat"
El senador autonòmic per les Illes Balears Pere Sampol,
del PSM, acaba de publicar el llibre Espanya no té remei. Un mallorquí
al Senat, en el qual resumeix els tres primers anys com a representant a
les Corts Generals de l'Estat. Es tracta d'un recull d'algunes de les
seves intervencions que també inclou articles d'opinió. I s'hi tracten
molts dels aspectes que ara són claus en la política balear, com és el
finançament.
Si Espanya no té remei, què s'ha de fer?
Hi
ha tres opcions: que ens assimimilin completament i es tanqui la
colonització de les Balears; que es constitueixi un autèntic estat
federal o confederal orgullós i respectuós de la seva diversitat
cultural; o que alguns territoris lluitin per la independència. No puc
preveure el futur, però la intenció del patrioterisme espanyol és
assimilar-nos completament.
Just dimarts, l'expresident de Catalunya Jordi Pujol deia que no té cap alternativa a la independència.
Entenc
que des de Catalunya es descartin les dues primeres opcions: ser
assimilat i lluitar per un estat federal. Pujol només ha comprovat allò
que ja va fer Joan Maragall fa més de cent anys amb aquell "escolta,
Espanya", que acaba amb un "adéu, Espanya". El reformisme de l'Estat que
ha intentat el catalanisme polític ha fracassat reiteradament durant
aquests cent anys i escaig.
Compartiu aquesta anàlisi? L'única opció viable és la independència?
Crec
que sí, llevat que els nacionalismes dels Països Catalans, el País Basc
i Galícia siguin majoritaris en cada un dels seus països i estableixin
una estratègia conjunta per reformar l'Estat. Un dels errors del
nacionalisme ha estat que, a cada moment que ha estat necessari per a un
dels partits que es tornaven en el Govern, els han fet de crossa a
canvi de petites qüestions específiques del seu territori, però no a
canvi de reformes estructurals i profundes de l'Estat. Els nacionalismes
perifèrics també haurien de tenir una estratègia comuna i no la tenim.
En la introducció del llibre, parlau dels constitucionalistes. Qui són, com actuen?
Són
els qui diuen que defensen els interessos generals i la Constitució,
però allò que en fan és una interpretació absolutament torçuda. Per
ells, la Constitució no és un instrument per avançar en les llibertats,
sinó una destral inquisidora per limitar-les.
Creis que es reconeix la feina que heu fet, en l'entorn polític de les Illes Balears?
Trob
molta gent que em diu que no són de les meves idees, però que estan
molt d'acord amb la feina que he fet. Els deman com pot ser que estiguin
d'acord amb la meva feina i no amb les meves idees, que les meves idees
són la meva feina. Aquest és el problema: una ceguesa política
absoluta, especialment de sectors empresarials, des d'un petit autònom
fins a un gran empresari, que pensen que un partit com el PSM no pot
defensar els seus interessos. I així, allò que fan és tirar pedres
contra la seva teulada, perquè absolutament tots els problemes de les
Illes Balears tenen un origen: el sucursalisme polític, el
provincialisme, la dependència de partits centralistes.
Què és allò que heu aconseguit al Senat i que us fa estar més orgullós?
Haver
complert l'única promesa que vaig fer quan vaig començar al càrrec: que
se sentiria parlar de les Illes Balears. Fins i tot, he notat un canvi
en la rebuda de les meves intervencions. Si en les primeres eren
respostes amb acusacions d'insolidrari, ara ja no passa, perquè he
demostrat amb xifres que la nostra aportació va més enllà de la
solidaritat, que s'ha convertit en una espoliació. S'ha posat de
manifest un pervers concepte de la solidaritat que s'utilitza a Espanya.
Solidaritat hauria de voler dir que qui més té contribueix per a qui
menys té, però avui hi ha comunitats més riques que les Balears que
continuen reclamant i obtenint la nostra solidaritat.
Com ara?
Són
comunitats com Cantàbria i Castella-Lleó, que tenen un finançament per
càpita superior al de les Balears i ja tenen un poder de compra més alt
que el nostre. Però, no obstant això, continuen rebent fons de
compensació interterritorial i un finançament per habitant molt superior
al nostre.
Quina és l'oportunitat que us sap més greu haver perdut?
La
més transcendental era una esmena que s'aprovà al Senat i garantia que
el finançament de les Illes Balears s'equipararia amb el finançament
mitjà per habitant. El PP i el PSOE, al Congrés, feren caure aquesta
esmena.
Després del pas pel Senat, com afrontau el vostre futur polític?
Estic
a disposició del partit, sempre que no sigui en càrrecs de gestió
directa. Avui, dur una conselleria requereix un esforç sobrehumà que ja
no estic en condicions de fer. Crec que la meva feina dins el partit
està més dins la Fundació Emili Darder, assessorant, donant una opinió
quan me la demanin, formant nous valors, divulgant els ideals del
nacionalisme progressista i l'ecologisme, cercant nous camins per a
l'esquerra i el nacionalisme en un moment que hi ha aquest
conservadorisme i neoliberalisme salvatges que dominen l'opinió pública
mundial.
I com veis el futur del PSM?
Té un
gran futur. Ha fet una renovació i a la direcció hi ha gent d'una
quarantena d'anys amb més formació que la que teníem els antics
dirigents del PSM, que ha modernitzat el discurs i torna a connectar amb
els joves. Torn a veure aquell PSM que, el 1995, va saber il·lusionar
capes importants de la població. Li augur un bon futur malgrat que el
context espanyolista sigui molt fort.
Vegeu la notícia

Espanya no té remei
Sampol i Mas, Pere
Una crítica a un model d’estat uniformitzador que no veu en la diversitat una riquesa que cal protegir, sinó una amenaça que cal combatre.