Cercador de Notícies
Calendari de notícies
29/12/2010 Diari de Balears Bartomeu Mestre

Feliçan novan jaron, esperança!

Fa quinze dies, els amics Josep Maria Solé i Sabaté i Ferriol Macip Bonet presentaren Història de l'esperanto als Països Catalans, un tercer volum que tracta, de manera amena i rigorosa, aspectes diversos del moviment entre 1900 i 1940. La premsa illenca no se n'ha fet ressò, tot i la petjada històrica i cultural de les Balears reflectida a les ponències de Xavier Margais, historiador i autor, entre d'altres llibres, d'El moviment esperantista a Mallorca i Elisabet Abeyà, traductora, escriptora i impulsora de l'escola Mata de Jonc. Margais publica en el nou volum: El moviment esperantista a Mallorca: Una víctima més de la repressió franquista, Noves sobre l'esperantisme a Maó i L'esperanto, l'esperantisme i la seva relació amb alguns règims, mentre que Abeyà hi aporta Joan Mascaró: Entre Orient i Occident.

A final del s. XIX, Lluís Llàtzer Zamenhof, un oftalmòleg polonès d'origen jueu, publicà la primera gramàtica per establir una llengua universal complementària, perquè creia que els conflictes entre nacions derivaven de no disposar d'un codi neutral comú. Sobre 16 regles, sense excepcions, i un vocabulari procedent de molts d'idiomes, encara que fonamentat sobre el llatí, l'esperanto s'expandí a Rússia, Amèrica, la Xina i el Japó. A Europa, al principi, s'encerclà en àmbits d'alta cultura i professions liberals. El 1905 se celebrà el primer Congrés Universal que, excepte els anys de les guerres mundials, s'ha celebrat anualment amb la participació destacada dels Països Catalans: 1909 a Barcelona, 1925 a Mallorca i 1993 a València. L'esperantisme va néixer amb valors que van més enllà dels estrictament lingüístics. És un moviment que juga a favor de l'enteniment entre els humans, per un món més just i solidari. Això constitueix la interna ideo de l'esperanto, connotat de pacifisme i de germanor entre els pobles. És fàcil deduir que, amb aquest objectius, patiria repressió. Un dels grans defensors del nou idioma, Lleó Tolstoi, va veure com, després de col·laborar en la revista, La esperantisto era prohibida a tot l'imperi rus per la censura dels tsars. Les vicissituds del s. XX jugaren sempre a la contra. La Gran Guerra i la mort, el 1917, de Zamenhof provocaren una reculada, però quan l'esperanto va revifar va prendre embranzida entre la classe treballadora, fins al punt que era conegut com "el llatí dels obrers". A Alemanya, on gaudia de gran popularitat, Hitler la criminalitzà a Mein Kamf qualificant l'esperanto de "llengua universal de la conspiració jueva".

Notícia completa

Recomanar
Comentar
Comentaris (0)