| 
Antoni Gili, un referent irrepetible
Sense fressa ni remor, ens ha deixat, amb el silenci del desert, amb la
suavitat del vol de l´alosa i la bruixa de borrissol. La trista notícia
ha calat amb la humitat i l´espessor d´una boira freda dins els
saragalls del meu cor. No passava pels millors moments, però ningú no
esperava tal desenllaç, perquè tothom s´aferrava a l´anhel d´una ràpida i
total recuperació. Antoni Gili regalava amistat i bonhomia de la
mateixa manera que el dia reparteix claror i tots els qui hem gaudit de
la paraula i de la profunditat del saber d´aquest artanenc singular hem
quedat altament beneficiats i enriquits. La malaltia li posava argolles
al cos, però no a l´enteniment, que conservava diàfan, amb la nítida
transparència de les aigües marines de na Clara, allà al peu dels
altiplans eremítics de Binialgorfa. Fa molt poc que encara havia
redactat un article emotiu, una mena de lleixa testamentària de
l´estimada festa de sant Antoni, una bauxa amb rerefons religiós, no
exempta de vaires de paganisme, que el feia vibrar d´emoció atàvica,
fins quasi assolir els llindars de la transfiguració. Ell era conscient
que enguany no la viuria com antany, però no resulta fàcil saber si en
els seus racons més íntims albergava l´esperança d´incorporar-s´hi més
endavant de bell nou.
En el dia d´avui, la teranyina de
l´esdeveniment luctuós congria una tenebrella que s´empara de tots els
plecs de sa Serra Artana, un indret del món que no tenia secrets per a
ell. Es perd ara el referent físic d´un fill que ha dignificat la vila
amb barcelles de generositat, amb orons d´intel·ligència, amb quintars
de saviesa, amb muntanyes de benevolència. De na Borges a Cala Torta i
de Salma a Ferrutx ha llaurat la terra amb la rella de l´amor, endinsant
els solcs en la saó de quasi vuit segles d´història. I, en aquest
constant trafegar per dins closes i sementers, no ha deixat ermassos, ni
antanes, i ni tan sols llobades: Capdepera i Son Servera han rebut
també la seva atenció constant.
Una vintena llarga de llibres
l´avalen com a un dels historiadors més productius del nostre temps, amb
una feina sòlida i fiable. Tot i que Artà, com és lògic, ha estat la
terra més artigada per la seva ploma, ningú no el podrà acusar de
localista, perquè amb idèntic entusiasme ha treballat en una multitud
d´àmbits i disciplines. Continuador de la l´empresa de Mn. Lliteras, el
qual havia publicat els volums sobre els segles XIII i XIV de la
història d´Artà, després d´anys i panys de tasca investigadora pogué
editar els toms relatius als tres segles posteriors i ara s´afanyava en
el del XVIII. Una vintena llarga d´articles dona fe de la seva magna
capacitat de producció. Res no era escàpol a la seva curiositat.
Conformen un ventall ampli els temes relacionats amb la seva condició de
clergue, ja siguin sobre l´obreria de sant Antoni, l´ermita de Betlem, o
les biografies de persones vinculades al món de la religió. Quatre
volums de cançons palesen l´estimació envers el folklore i la llengua,
que coneixia en profunditat. La munió d´escrits sobre les vicissituds de
cadascuna de les molècules que conformen el microcosmos artanenc és un
exponent claríssim del poderós atractiu que exercia la terra en la seva
ment. El paisatge de la península llevantina corria com si fos sang per
les canonades de les seves artèries. És molt bo de dir, però són més de
tres-cents articles apareguts a les pàgines de nombroses publicacions,
de les quals Bellpuig se´n duu la doma. Darrerament, vertebrava amb
Llorenç Vich una obra extensa sobre Sebastià Gili i Vives, fundador de
les agustines.
Desconec l´activitat exercida com a capellà, però el
meu ull mitjanament despert em permet endevinar que ha estat una persona
tan acostada al poble com allunyat de beateries anacròniques. L´hem
vist i acompanyat en algunes excursions i passejades, en les quals,
sistemàticament, feia aula contínua de la natura, explicant a betzep
detalls de cada indret, immers en el present i en el passat. Tant li
feia parlar dels elements actuals com dels que hi havia en els primers
segles de la conquesta. Sabia noms, fites i esdeveniments de totes les
contrades del terme.
Des d´Artà, assolia la condició d´universal, amb
una fidelitat a la terra a prova de sang i foc, amb un amor envejable
cap a la llengua. I, si Artà es perfilava com a centre del món, la festa
de sant Antoni n´era la cruïlla neuràlgica. Córrer de fogueró a fogueró
al seu costat era tota una vivència inoblidable. Coneixia tothom,
saludava anant i vinent i era escomès per totes les persones que topava.
De vegades, qualque estol de jovencells li cantava una cançó d´aquelles
que fumen amb pipa, anticlerical, o carregada de verdesca. Així mateix,
feien una mica llarg, però el pare Gili, el mossèn, com en diuen els
conterranis, sempre ho agafava d´allò més bé, amb esportivitat, amb el
rostre somrient i els pòmuls il·luminats. S´havien de visitar una
vintena llarga de foguerons, perquè calia quedar bé amb tots els veïns i
a cadascuna de les alimares s´havien de menjar les sopes corresponents i
beure el vi que pertocava. L´alegria i la cantera s´encastellaven en
els ànims, però sense foragitar la finor ni fer concessions a la
vulgaritat. Un pessic d´erotisme en les cançons conformava el pebre
coent de la vetlada i dinamitzava l´ambient, mentre que els dimonis en
feien de les seves amb la canyaferla.
El trobarem a faltar. Era
el nostre referent artanenc, la insubstituïble ànima de la nit màgica.
Mai del món no hagués pogut pensar que la festa del 2010 seria la
darrera en la qual el veuríem, vestit amb camis blanc i estola de creus
vermelles, aspergir l´aigua beneïda al bestiar eguí amb l´ajut de la
fragància d´un ram de murta %u2013era murta, crec%u2013, davant la plaça de
l´ajuntament, voltat de la multitud congregada. Sé que enguany, quan a
les completes les veus emergents de cossos aglutinats com arengades dins
una bóta entonin els versos "assistiu a lo elogi / d´un sant que hem de
venerar...", part damunt l´eufòria de la festa que, necessàriament, ha
de continuar, planarà com un núvol el càlid record, no exempt de
tristor, d´aquest home insigne, artanenc fins al moll de l´os, que ha
fet de la seva terra un blanc continu d´estimació. Descansa en pau, savi
i vell amic.
Llegiu la notícia
Els governadors del castell de Capdepera: Segles XIV-XIX
Gili i Ferrer, Antoni; Caimari Calafat, Bartomeu
Aquest llibre tracta dels governadors del castell de Capdepera al llarg de cinc segles, des la primera referència documental (1328) fins a la seva extinció (1856), i és l’estudi més complet fet fins a ...
Ermita de Betlem: 200 anys d’història (1805-2005)
Gili i Ferrer, Antoni
D’ençà de la seva fundació el 1805, l’ermita de Betlem ha estat un referent per al poble d’Artà i la seva comarca. Edificada dins terres de Son Morei, el cardenal Antoni Despuig en f ...
Artà en el segle XVII
Gili i Ferrer, Antoni
La història d'aquesta vila del llevant mallorquí en un segle decisiu. Constitueix el cinquè volum editat pel reconegut historiador Antoni Gili sobre la història d'Arta.
Sant Antoni Abat, festa popular d’Artà
Gili i Ferrer, Antoni
L’antiquíssima festa de Sant Antoni de Viana, posteriorment anomenada de Sant Antoni Abat, és l’expressió més genuïna, pura i representativa d’Artà. Aquest llibre és el resultat de m ...