Cercador de Notícies
Calendari de notícies
04/12/2010 Diari de Balears Pere Fullana

Un capellà d'una altra dimensió


Quan vaig conèixer mossèn Antoni Gili, era massa jove per valorar la dimensió de la seva obra. Llavors, a diferència d'ara, no tenia capacitat per entendre una vida que només es podia encabir des de la llarga durada. Una investigació no forjada en l'acadèmia, sinó més aviat apresa en el treball de camp, en un indret molt concret i en una vida intensa dedicada a la transcripció acurada de documents. No fa gaire, el 2008, el seu amic i col·laborador Llorenç Vich enllestí un aplec bibliogràfic de mossèn Antoni Gili Ferrer, una obra que, ara, ens ajuda a entendre el sentit d'una vida, dedicada apassionadament a la recerca. Amb el seu traspàs hem tingut ocasió de ponderar com ha estimat Artà i com se l'ha estimat des d'Artà, passant per Algaida, la Sang, l'Arxiu Diocesà de Mallorca i pertot on ha exercit responsabilitats pastorals o culturals. Antoni Gili aparentava un capellà tradicional, sempre frisós i enfeinat amb aquelles quimeres que el tenien mentalment ocupat, però em tem que no ho era, tan conservador com aparentava. Els historiadors que el tractaren més a fons tenen anotats punts interessants de la seva personalitat, i saben de la seva rigorositat i de la seva vocació particularment positivista.

Estimava els documents, coneixia perfectament el pes dels arxius en el present de les institucions que administrava i per això els dedicava aquell temps que aquests éssers vius esperaven. És un dels pocs capellans que he conegut que estimava els arxius, no només els parroquials o eclesiàstics, sinó també els municipals i, en general, els locals. En analitzar el seu obrar, Déu devia estar content de constatar que encara quedava algun capellà, a Mallorca, que estimava les seves coses, un capellà que considerava que els papers també formen part de l'inventari d'imatges i icones que convé mantenir vives i que necessitam explicar i divulgar. Perquè la història de tot allò que envolta l'acció religiosa és un relat imprescindible per als que creuen i per als que no. La història és allò que tenim en comú. Estimar el món, estimar les coses petites que aquest món ha generat i que persisteixen en el temps és allò que ha caracteritzat la trajectòria personal de mossèn Antoni Gili.

Un recorregut que representa la franquícia artanenca, aquella marca cultural que conté un nombre rellevant d'homes cultes, molts dels quals han fet carrerany en el sementer de la cultura popular, de la literatura i de la història. A mesura que he viscut, he anat comprenent el sentit i la projecció d'aquelles persones que han preferit el microscopi al telescopi. És a dir, aquells que, com Gili, han dedicat la vida a observar els detalls i han dedicat el seu temps a aprofundir a partir de tot allò micro. En aquest cas, Artà ha estat el laboratori de mossèn Gili, l'espai que ha estimat i que ha investigat, l'espai que ha donat a conèixer i que l'ha conegut en profunditat. I, a diferència de molts altres, els principals reconeixements li han arribat dels seus, d'aquells que el conegueren més profundament, paradoxalment d'aquells amb qui compartí gran part de la seva vida.
Anar a la notícia

Recomanar
Comentar
Comentaris (0)