Cercador de Notícies
Calendari de notícies
17/11/2010 Blog de Francesc Vicens Francesc Vicens

La Sibil·la: Patrimoni Oral de la Humanidat de la UNESCO

Avui horabaixa s'ha fet saber que el Cant de la Sibil·la, juntament amb els castellers i el flamenc, ha estat catalogada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. Fa uns dies, amb el titular "Compte enrere per protegir la Sibil·la" el Diari de Balears explicava el darrer tram del procés que les institucions insulars havien portat a terme per declarar la Sibil·la Patrimoni Oral de la Humanitat. Des que la Sibil·la assolí la categoria de BIC (Bé d'Interé Cultura), l'any 2005 grau que concedeix el Consell de Mallorca a les manifestacions del patrimoni illenc dignes de menció i/o catalogació, inicià una trajectòria cap a ser catalogada per la UNESCO. Aquest procés ha contemplat diverses fases que han tingut, sobretot, la finalitat d'avaluar la rellevància social del patrimoni que ha estat objecte de la candidatura. En els darrers anys, i gràcies a la campanya incentivada pel Consell, hem pogut assistir a diversos esdeveniments culturals de primer ordre relacionats amb la voluntat de donar importància a la sibil·la. Publicacions, Jornades d'Estudis, Conferències, una exposició monogràfica, tallers per escolars, planes web i activitats didàctiques. Igualment, s'ha adquirit una presència notable a les xarxes socials electròniques tipus facebook amb grups de suport a la candidatura i als mitjans de comunicació. Tot plegat ha contribuït a dinamitzar el panorama cultural de Mallorca a partir d'un element patrimonial, la Sibil·la, fet que ha demostrat que té la capacitat per representar una gran part de la comunitat illenca. Durant el llarg procés que ara s'ha resolt a favor de la Sibil·la, s'han alçat diferents veus que han representat, i represeten, les maneres d'entendre aquesta catalogació. Per una banda, els que estan d'acord en "patrimonialitzar" la sibil·la com objecte emblemàtic i, per tant, a favor de consensuar una única representació essencialista i aglutinadora dels tòpics d'antiguitat, orientalisme i arcaïsme que representa. I per una altra, els que estan d'acord en la candidatura com un reconeixement de la sibil·la com expressió que té infinitat de particularitats escèniques, musicals i vivencials. En tot cas, aquest procés ha servit per dinamitzar la cultura local a favor d'un fenòmen global (que és la UNESCO) i per encetar un debat sobre el nostre patrimoni oral. A hores d'ara, tots els mallorquins i mallorquines estam d'enhorabona pel reconeixement institucional i internacional de la Sibil·la. Però a partir d'aquest moment, i després de les celebracions, les institucions responsables d'aquesta fita històrica, especialment el departament de cultura del Consell de Mallorca, hauran de fer "la segona part dels deures". A hores d'ara la Sibil·la ja és coneguda arreu del món, la notícia ha rebut un tractament global, i això repercutirà d'alguna manera sobre l'Illa. Incentivarà turisme cultural, proporcionarà una imatge de riquesa patrimonial, d'interès etnogràfic, etc. Però també s'incentivaran elements de canvi que cal preveure i si escau reconduir. Les institucions responsables, idò, hauran de reflexonar sobre el tractament que s'ha de donar a la projecció internacional del Cant, de quina manera s'ha de projectar i, sobretot, s'hauran de definir les pautes de futur que es volen assolir. Ja que la Sibil·la és molt més que una melodia i un text cantat. És un signe d'identitat i és un "objecte emblemàtic" de naturalesa tradicional, i per tant, canviant. No és un element estàtic i fix, que es pugui mesurar o quantificar, més aviat és una activitat dinàmica i viva. A ella s'associen vivències, sentiments, records d'infantesa, esperances i il·lusions. Facem, doncs, d'aquesta fita un motiu de celebració i un motiu de reconeixement a totes les persones que estimen el cant de la sibil·la, que van a Matines la nit de Nadal, que vinculen la Sibil·la al seu immaginari nadalenc i que gaudeixen d'aquesta tradició tan viva.

Recomanar
Comentar
Comentaris (0)