Cercador de Notícies
Calendari de notícies
25/10/2010 De bat a bat Carles Guillem

Ressenya de «Fúria» a De bat a bat

Hi ha molt saludable ambició de menjar-se el món en aquest poemari de Lucia Pietrelli. Comença directament pel títol, Fúria, el qual, a més, hem d'entroncar amb les constants referències als herois dels mites grecollatins; sobretot, fet i fet, a les heroïnes, de les quals Pietrelli se'n sent hereva en tant que imatges a ultrapassar i trencar l'espill.


Hi ha, a més a més, aquesta igualment encertada voluntat de posar tota la carn en la graella amb l'obra, estirant la implicació de l'autor amb el seu text de tal manera que semblen ja dues persones indestriables. Si tal com digué Pessoa, el poeta és un fingidor, en aquest cas fingeix fins a les darreres conseqüència que, fet i fet, el faran ser coherent amb ell mateix.



Tota obra és pòstuma, ens diu Lucia Pietrelli i, per tant, com a dades biogràfiques ens aporta Candelara, 1984 %u2013 Barcelona, 2010. A més, ens diu que es tracta del seu desé poemari, tot i ser el primer que es publica. Les tres seccions en què es divideix el recull comencen amb les variacions titulades Dels meus suïcidis, en els quals l'autora s'enfronta a la condició de dona i el pes que la història i la tradició ha dipositat, en conseqüència, sobre els seus muscles, la seua condició personal, al capdavall..
De fet, hi ha un constant diàleg entre l'ànima -aquesta herència que esdevé conflicte- i el cos -que no pot ser una altra cosa que l'ànima encarnada-. Hi ha, doncs, moment per a l'erotisme i la autoindagació en les condicions personals que comporta la vivència del cos, en el fet que el cos d'una manera o altra s'apodere dels sentits i cree una realitat nova per a l'acció. Una acció que és, consegüentment, infringida i reflexionada sobre els condicionaments d'eixa natura. Trobem, en aquest sentit, una coincidència d'interessos en la poesia de l'argentina Alejandra Pizarnik -que hi és citada-, l'obra de la qual, però, i segons el nostre entendre, no hauria influït de manera cabdal, d'altra banda, en l'estil poètic de la nostra autora.


Els versos de Lucia Pietrelli, fet i fet, es formen de frases curtes, amb la paraula justa que es carrega  el significat i la sonoritat de la poesia a l'esquena. A més a més, el poemari se'ns presenta en la versió original italiana i la traducció catalana a càrrec de la mateixa autora i de Jaume C. Pons Alorda. Potser hi haja, en conseqüència, una tasca de transportament a la llengua d'arribada massa literalment, tot i que l'italià siga, al remat, un idioma molt proper al nostre. Tanmateix, això ens acosta de millor manera al sentit que l'autora volia donar al mot en concret i, alhora, ens permet recrear la sonoritat italiana que hi havia al seu cap en el moment de triar-lo.


Anar a notícia

Recomanar
Comentar
Comentaris (0)