Cercador de Notícies
Calendari de notícies
20/06/2010 Diari de Balears Pere Fullana

Lírica pagesa. Pere Fullana comenta l

Jaume Serra acaba de publicar una antologia de poemes que recull obra dispersa dels darrers trenta anys. Mots escrits a diversos indrets del país, en circumstàncies diferents, però sempre amb la mateixa mirada i el mateix punt de vista. Jaume Serra és un capellà atípic, fill d'un temps i d'una terra, que parla i enfoca el temps viscut amb el decorat viu del passat. El rector d'Algaida s'identifica amb la terra i amb els seus avantpassats, però no acaba de sentir-se còmode amb el guió que li ha tocat interpretar en aquesta obra de la vida. El llibre que acaba d'editar-li Documenta Balear du per títol Esterrossant a peu (2010), naturalment perquè la seva vida ha estat precisament això, pelegrinar d'una banda a l'altra, acompanyar la gent del país i recordar l'ànima del terròs, l'esperit de la terra amb la qual ens identificam. La seva poesia és plena de components autobiogràfics, com un mallorquí que exerceix, observa, admira, pensa, es deprimeix i es regira davant el rumb que pren el món, davant la incoherència, la petitesa i la insignicança. Des de la senectut i des de la maduresa, Jaume Serra observa un món vell i cansat; una realitat envellida i gastada, talment com si hom percebés que els valors nostrats cal cercar-los, encara, en el terròs eixut, en la duresa del terròs que espera, pacient, que algú l'esclafi i el domestiqui.
Potser Jaume Serra no ha tingut el reconeixement que es mereixia des del punt de vista de l'alta cultura, probablement perquè mai no ha cercat l'ostentació de l'ateneu ni s'ha beneficiat de les amistats per ascendir, esser vist, llegit i admirat. Jaume Serra s'ha aferrat al marès del sud talment com l'heura s'enganxa a la dovella i ja mai no cau. L'heura, per altra banda, és incapaç de fer-ho amb el ciment, que engega qualsevol relació amb les plantes i amb els valors de la sostenibilitat.
Jaume Serra us recordarà Virgili, Alcover, Blai Bonet i Espriu, però d'una forma humil, silenciosa i discreta, sabent que mai no s'atreviria a ser comparat amb ningú, ni tan sols a manifestar que ell és pensador i escriptor, malgrat haver publicat llibres substanciosos i tenir-ne d'altres que envelleixen en el celler, esperant esser curats pel temps. Més enllà del recorregut que l'acadèmia permetrà a l'obra de Jaume Serra, a mig i llarg termini, és segur que aquesta obra -tant la inèdita com la publicada- tindrà un gran interès per als estudiosos del futur, perquè conserva essències, espècies i endemismes del temps que li ha tocat viure.
arlam d'una obra atrevida, al·legòrica si voleu, però compromesa amb els grans problemes i dubtes del nostre temps. Preparat per sobreviure en terres especialment àrides i dures, Jaume Serra ha navegat amb una barca preparada per salvar, com és ara la de l'Església, i ara sap que la barca és un vehicle, però també una sabata baixa amb forats, amb moltíssimes limitacions per anar esterrossant a peu.

Recomanar
Comentar
Comentaris (0)