Cercador de Notícies
Calendari de notícies
01/05/2010 Diari de Balear, L'espera 455 Pere Perelló

El pa diví de cada dia

Un quotidià on fantasia i necessitat, sagrat i profà, plaer i dolor s’entremesclen homogèniament.
DeWalthWithman ençà, passant per Arthur Cravan, Mina Loy, James Joyce, Ezra Pound, Marian Moore, Dylan Thomas, ee cummings, els poetes beatnicks i tants d’altres, la llengua anglesa ha assolit alliberar la poesia occidental de les rígides faixes retòriques i formals tradicionalment i canònicament prescrites per l’herència llatina. El nou ordre imperial %u2013hostatjat en un idioma mal·leable i esmunyedís com pocs%u2013 engega una nova poesia. Així, la diferència entre la bona poesia anglosaxona
i la bona poesia continental és la mateixa que hi ha entre el jazz i lamúsica dodecafònica. El cant del gall de la celebració enfront del vol de l’òliba de la deconstrucció. Potser Howl, d’Allen Ginsberg, en sigui el seu model més paradigmàtic. També la banalització del fins aleshores considerat com a sacre
engega una nova sacralitat, ben arrelada a la terra, com volia Nietzsche; i així, la platònica caverna continental pot somiar-se com una infinita i brunzent planura
de sorra abrusada pel sol nord-americà. La globalització de l’ètica del protestantisme té això i, ens agradi o no, janohi ha marxa enrere.
Llegir més

Recomanar
Comentar
Comentaris (0)