Cercador de Notícies
Calendari de notícies
20/03/2010 Soller.cat, setmanari d'informació local Miquel Ferrà i Martorell

Dues publicacions especials (Anecdotari teatral mallorquí)

No puc deixar passar la notícia de dues publicacions, dos nous llibres, la qual tramesa haig d'agrair i que tenen quelcom en comú, puix que afecten al nostre patrimoni cultural i popular. Els títols són Jornades d'Estudis Històrics d'Es Jonquet i Santa Catalina, és a dir, el recull de treballs presetnats a les I i II jornades celebrades al novembre de 2006 i novembre de 2008. Aquest aplec figura en la col·lecció Plaguetes del Raval i els diferents autors, Xavier Margais, Manel Santana, Catalina Martorell, Pere Fullana, Pere J. Garcia, Josep T. Ramis, Catalina Bosch, Joan P. Jordà... analitzen aspectes ben interesssants i curiosos dels esmentats barris, especialment pel que fa a la Guerra Civil, els moviments associatius, la II República, el valor patrimonial, el Turisme. Donat que quan jo no era a Sóller em trobava a Palma, en el domicili familiar del carrer Caro, aquestes històries m'interessen de veritat.
-Sempre ens interessen els escenaris on hem viscut.
-Així és. Em resulta interessant el capítol dedicat als moviments associatius des de finals del segle XIX fins el 1936. Una llarga època i unes institucions de les quals deia Pere d'Alcàntara Penya que "les societats de socors, úniques existents a la nostra illa, han contribuit a millorar la sort material de l'obrer, però han se ser considerades totes elles, més que com associacions benèfiques, com a caixes d'estalvi, donat que l'obrer contribueix amb cinc reals d'auxili a totes les vinenteses que per malaltia resti inútil per a guanyar el jornal; essent de notar la circumstància que per sostenir-se aquestes mateixes han hagut de destinar part dels seus fons a proporcionar l'obrer d'esplai i amenitat."
-Temps difícils.
-Així és. Haig de dir que a Santa Catalina hi vivien més andritxols que sollerics. Això dels barris és curiós. Els sollerics que posaven residència a Palma preferien zones com les Avingudes, la plaça d'Espanya, la carretera de Sóller o Valldemossa, l'Escorxador, etc. A Santa Catalina i en el carrer del Monterrey hi havia l'enyorat historiador Mossèn Antoni Pons i Pastor.
-Sí, és un habitatge que mereixia una placa conmemorativa.
-Potser sí.
-Curiosa és la història de l'edifici Mar y Tierra, que just ara es troba en procés de restauració.
-Així és. Sobre aquest tema i entre moltes altres coses es diu: "El 1898 es va crear la societat recreativa Mar y Tierra. Aquesta societat, tot i ser només de caràcter mariner, com el seu nom indica, si que tingué una forta presència marinera. El 1900 es va convertir en una societat mutualista amb subsidis per malaltia i per invalidesa, creant un servei mèdic i farmacèutic. Durant tots els temps que va estar activa la societat desenvolupà una dinàmica cultural molt important. És de destacar que tenia un gran local en forma de teatr on s'hi feia cinema, obres dramàtiques, balls, etc."
-Bella tasca aquella...
-Sens dubte. Però anem al segon llibre.
-I quin és?
-Es titula: Anecdotari teatral mallorquí i l'autor és l'historiador i poeta Toni Nadal.
-I de què va això?
-Ho diu la contra-coberta: "El gener de 2008 l'investigador de teatre Antoni Nadal va rebre un manuscrit anònim que constitueix una mena de dietari datat a Palma l'any 1936. Aquest dietari recull un gran nombre d'anècdotes teatrals mallorquines que abracen l'interval comprès entre l'any 1880 i l'any 1936. El seu autor anònim hi anota les anècdotes contades per un redactor d'un periòdic en el transcurs d'unes converses en temps de guerra,"
-Perdona que digui sempre el mateix, però és el que és: curiós.
-Antoni Nadal i Soler (Palma, 1958) és autor de diversos llibres sobre la història del teatre. També és poeta i dramaturg. En el llibre que comentam es conta l'anècdota de diverses representacions teatrals a Palma, en el Principal, en el Líric... i no hi manquen episodis d'un cert dramatisme com és el cas de l'11 de maig de 1903: "Mentre es representava al líric la sarsuela La corrida de toros, amb llibret d'Antonio Pozo i Diego Jiménez Prieto i música de Federico Chuécar, interpretada per la companyia Vega-Taberner, una part del públic va notar que en una de les cambres que hi ha als passadissos, a la part dreta de l'escenari, sortia fum, cosa que va provocar una gran alarma entre la concurrència. La guàrdia municipal i la policia van aconseguir restablir la calma però la major part dels espectadors va abandonar la sala. Per fortuna només es va tractar d'un conat d'incendi que va ser sufocat tot seguit."
-No sempre hi va haver tanta sort. I menys encara en aquells primers cinematògrafs. Però tornant al teatre. No es conta alguna cosa de Sóller?
-I tant! Escolta: "El dimarts, 1 de novembre de l'any 1904 al teatre La Defensora Sollerense, la companyia Llinàs-Palet-Sbert representava l'escena X de l'acte IV amb Don Juan Tenorio, Don Gonzalo de Ulloa i Don Luis Mejía en escena. Don Rafael Llinàs, que interpretava el paper de Don Juan, va empunayr la pistola i va apuntar a Don Gonzalo, paper que representava Gaietà A. Cortès. De sobte va sortir la fogonada i Don Gonzalo va caure rodó, amb una caiguda magistral que el públic va aplaudir estrepitosament. Després de quatre esplauissades també va caure Don Luis i l'acte va acabar. Els aplaudiments del públic van obligar a descórrer la cortina, però en sortir a rebre'ls els actors van observar que Don Gonzalo continuava estès a l'escenari. Espantats s'hi van acostar i van veure que el seu rostre sagnava a raig fet, perquè el tac havia sortit disparat d'una manera violenta, li havia tocat un ull i li havia obert una cella. El públic commogut va abandonar el local. Per casualitat havia estat el mateixCortès qui havia carregat la pistola amb un cartutx al qual havia estret la bala i atacat amb papers fortament perquè fes fogonada. L'oculista Domenge que era a Sóller providencialment va curar el ferit, que va perdre l'ull."
-Una mala broma.
-Una desgràcia.
-Al cap dels anys, 7 de novembre de 1917, en el mateix teatre es va veure amb sorpresa que a la meitat de la mateixa escena, a més de Don Gonzalo i Don Luis, també jeia a terra Don Juan per haver ensopegat amb un del "cadàvers"...
-Caram!
-Llegesc: "La rialla del públic va ser homèrica quan va veure tants ossos renaixentistes a terra. En l'acte V, il·luminat amb una llum claríssima, Don Juan només veia les estrelles i el van haver de davallar en braços per culpa d'una cama esguerrada."
-Quines coses!

Recomanar
Comentar
Comentaris (0)