Cercador de Notícies
Calendari de notícies
03/01/2010 Diari de Balears Ander Zurimendi

Toni Tugores presenta "Cuina econòmica. Receptes fàcils per a temps difícils, un llibre per menjar bé a un preu raonable"

El manacorí Toni Tugores acaba de publicar un altre receptari de la cuina mallorquina, tot i que aquest pic adreçat a cuinar en temps de crisi econòmica.

Assegurau al llibre que la cuina mallorquina no és el paradigma dietètic...
I així és, ja que històricament hem utilitzat molts de greixos i saïm. Ara bé, per preu i gust som una de les cuines més bones que hi ha. Com a tota la Mediterrània.

Però no per aprimar-se.
És que no podem menjar fregit cada dia! Hem de ser equilibrats. Si dinam de fregit, hem de sopar de verdures.

Trencau tòpics quan defensau productes com els congelats...
I convit tothom a menjar-los. Igual que les conserves, que són molt bones de fer. Si empotam carxofes o pebres vermells a l'estiu, que són ben bons, els podem menjar durant tot l'any. I també hem de reaprofitar les sobres, reutilitzar els aliments. En això, les nostres padrines eren especialistes.

Com ara?
Del pa dur, per exemple, en feien pancuit, sopes, ratlladures per a les pilotes...

Era econòmica, idò...
I tant! Però havien d'aconseguir que la reiteració dels aliments no fos feixuga. El mateix llegum el menjaven sofregit, trempat, amb arròs...

Com és que vos heu decidit a parlar de la crisi?
Perquè quan anava a fer mercat m'adonava que les famílies ja no compren les mateixes peces de carn o volum de verdures i fruites d'abans. Però hi ha maneres de menjar bo i barat. Un indiot amb verdures no surt per més de dos euros i mig o tres. Mira, cuinar amb llagosta o rellom de vedella ho sap fer tothom. Allò difícil, en canvi, és saber treure partit d'una bleda o dels espinacs.

A Ciutat, però, és més difícil trobar bons aliments frescs i de la terra que no a la Part Forana...
Per ventura als pobles tenim més fàcil aconseguir un colomí, però a Palma també teniu mercats centrals amb bona oferta. I una altre història és que la gent ha d'aprendre a comprar. I a comprar a diferents llocs, fins que hi trobi el millor.

Ja, aquesta és una societat estressada, amb llargues hores de feina i d'altres responsabilitats...
Mira, jo també he hagut de cuinar després de fer tot el que havia de fer durant el dia. Ja ho coneixem. Però cada pic són més persones (i més homes) que s'acosten a la cuina. La majoria de receptes que recoman al llibre són de menys d'un quart d'hora.

Vos entestau a recuperar la memòria, ja sigui de la cuina com de la Guerra Civil...
En aquesta boira que és el passat, la memòria ens situa com a poble. Costums, cultura, política, llengua, religió, mostres artístiques... i cuina. Per a molts mallorquins, la nostra cuina era una ximpleria de pagesos!

L'autoodi mallorquí...
Sí. Infravaloram allò que és nostre.

Recomanar
Comentar
Comentaris (0)