La Terra d’Artana

Argemí Relat, Mercè

Els assentaments andalusins en un dels tretze districtes de Mayurqa, la seva organització i distribució.

L’any 1229 Jaume I, comte de Barcelona, va arribar a al-Jaza’ir
al-Sharqiya, les illes orientals d’al-Àndalus, acompanyat de
magnats, cavallers i soldats. El desembre d’aquell any, les
tropes catalanes van entrar a Madina Mayurqa i, al llarg del
segu%u0308ent any, van ocupar tota l’illa.
Els conqueridors van trobar a Mayurqa una societat que
s’havia establert a les illes feia segles i que s’havia organitzat
en comunitats rurals assentades per tot el territori. Les hosts
catalanes van irrompre violentament en aquesta societat:
van assassinar i capturar persones i van saquejar tot el que van
trobar. La conquesta catalana de Mayurqa representa, doncs,
un tall brutal en el fi l de la història d’aquella societat.
La població anorreada va deixar, com a empremta més visible
en el terreny, els seus espais de treball, fragments dels atuells
que utilitzaven i els noms dels seus assentaments, recollits
en la documentació dels conqueridors quan en feren
el repartiment com a botí de guerra. És el testimoni d’aquestes
comunitats pageses i, a través d’ell, hem intentat reconstruir
com va ser aquella societat per donar-li el seu lloc a la història
i fer evident la destrucció de què va ser objecte.
L’objectiu principal d’aquest estudi és reconèixer els
assentaments andalusins del guz’ de Yartan, un dels tretze
districtes administratius en què es dividia Mayurqa en
el moment de la conquesta feudal, i entendre la lògica de
la seva organització i distribució en el territori.


Llegir el Sumari en PDF
Llegir la Introducció en PDF

Per millorar de fortuna

Albertí i Genovart, Benet

Un dels processos socials més rellevants del passat recent de Mallorca.

L’emigració dels mallorquins abans de l’arribada del turisme de masses constitueix un dels processos socials més rellevants del passat recent de Mallorca. Països com Argentina, Cuba, Puerto Rico, Uruguai, Xile o Mèxic foren destinacions habituals entre els emigrants mallorquins a la recerca d’un futur millor, encara que França i Algèria també foren destinacions importants. L’èxode, al principi reduït, va arribar a assolir proporcions considerables, a vegades en massa.
Al final del segle xix, les precàries condicions materials i diverses crisis expulsaren milers d’individus i famílies, molts dels quals no tornaren. A partir de llavors, jornalers i llauradors s’expatriaren fins ben entrat el segle xx. En l’evolució de l’emigració hi va tenir un paper destacat la crida que efectuaren els mallorquins residents a l’estranger mitjançant les cadenes migratòries. En el segle xx, el desig majoritari entre els emigrants fou tornar a Mallorca amb uns estalvis que els permetessin fer una vida descansada. Entre els joves, fugir de l’illa per evitar el servei militar va ser també una motivació freqüent, fet que els va convertir en pròfugs.
Cronològicament, la investigació se centra en l’època en què aquest procés va ser més intens, des del final del segle xix fins al 1930, any que va marcar un important final de cicle en els desplaçaments a l’exterior, però no el final. Per això, a partir de fonts orals es descriuen aspectes de l’emigració dels anys quaranta i cinquanta del segle xx, sobretot a Veneçuela i Brasil.
Així mateix, en aquest estudi s’aborden les migracions domèstiques o locals dins de la mateixa illa de Mallorca.


Llegir el Sumari en PDF
Llegir la Presentació en PDF

Lydwina

Blei, Franz

L’exili alemany en la societat i cultura mallorquina, descrit en format de novel·la.

Historia de las Baleares (1780-2017)

Casasnovas Camps, Miquel Àngel; Ginard Féron, David

Sus transformaciones políticas, sociales, económicas y culturales durante los dos últimos siglos.

La senyoreta Júlia

Strindberg, August

El drama clàssic més reconegut i polèmic de la literatura sueca.