Cercador d'Obres
ORDENAR:
Començar recerca

Dones, treball i moviment obrer

Europa, Espanya, Illes Balears (1868-1936)

AADD

Prologuista:
Coord. David Ginard Féron
Col·lecció:
Menjavents
Tema:
Història contemporània
Pàgines:
380
PVP:
20.00
ISBN:
978-84-18441-53-0
Data d'Edició:
31/01/2022
Història política, social i econòmica de les dones treballadores des de la Revolució de Setembre del 1868 al cop d’Estat del 1936.
Sinopsi
Aquest volum analitza diversos aspectes de la història política, social i econòmica de les dones ­­treballadores a Europa, a Espa­nya i a les Illes Balears en el període comprès entre 1868 i 1936. El primer bloc temàtic se centra en les condicions laborals femenines, tot combinant el context nacional i internacional amb l’estudi d’un grapat de situacions locals concretes. En el segon, s’aporten noves mi­rades a la contribució dels diferents corrents polítics obrers (socialistes, comu­nistes, anarquistes i republicans) a l’emancipació de les dones fins a la Guerra Civil. D’aquesta manera, l’articulació política i social de les treballadores s’aborda en estreta connexió amb les intenses trans­for­macions eco­nòmiques i l’evolució de les mentalitats operades durant l’època contemporània.


Llegir el Sumari en PDF
Llegir la Presentació en PDF


AADD
David Ginard i Féron (Palma, 1966) és doctor en Història i professor titular d’Història Contemporània a la Universitat de les Illes Balears. És autor d’una vintena de llibres, entre d’altres: Matilde Landa. De la Institución Libre de Enseñanza a las prisiones franquistas (2005), Treballadors, sindicalistes i clandestins (3 volums: 2012, 2014 i 2018) i Aurora Picornell (1912-1937). De la història al símbol (2016). Ha coordinat diversos volums col·lectius, com per exemple Dona, Guerra Civil i franquisme (2011) i Dona i lluita democràtica al segle XX (2012). Ha publicat un centenar de treballs en obres col·lectives i en revistes d’investigació. 
 
Cristina Borderías (Madrid, 1951) és catedràtica en el Departament d’Història i Arqueologia de la Universitat de Barcelona. Entre les seves publicacions més recents, hi destaquen: «¿Quién llevaba el pan a casa en la España de 1924?», Revista d’història Industrial, 74 (2018); «The Statistical Construction of Women’s Work and The Male Breadwinner Economy in Spain (1856-1930)», dins R. Sarti et al. Eds. What is Work (2018) i «Conflict over Women’s Working Times on the Eve of Industrialisation: Spanish Social Reformers’ Surveys at the End of the Nineteenth Century», Historical Review, 15 (2018). Ha coordinat diversos volums col·lectius com Género y políticas del trabajo en la España contemporánea (2007) o La historia de las mujeres: perspectivas actuales, (2009). Dirigeix el Grup consolidat d’Història del treball: Treball, Institucions i gènere [T.I.G.], Generalitat de Catalunya.
 
Isabel Peñarrubia Marquès (Palma, 1951) és doctora en Història. Autora de setze llibres, entre els quals: Els partits polítics davant el caciquisme i la qüestió nacional a Mallorca (1917-1923) (1991), Entre la ploma i la tribuna. Els orígens del primer feminisme a Mallorca, 1869-1890 (2006) i Els primers demòcrates. Diccionari biogràfic del liberalisme mallorquí (1808-1837) (2014). Fou comissària i coautora del catàleg de l’exposició Dones. Reconstruïm la història. Les Illes 1880-1936 (2010), organitzada per l’Institut Balear de la Dona. Ha publicat quatre llibres d’història de dones (2015-2019) per a la campanya Mallorca té nom de Dona, de la Direcció Insular d’Igualtat del Consell de Mallorca. 
 
Manel Suárez Salvà (Calvià, 1959). És mestre de secundària en l’especialitat de llengua catalana i literatura i investigador. És autor de sis llibres, entre d’altres La presó de Can Mir (2011), La vaga de les collidores d’oliva de Calvià l’any 1932 (2018) i Jaume Garcia Obrador (1894-1939). La causa militar contra el president de la Diputació de les Balears (2021). Ha coordinat la investigació i l’estudi per elaborar el Mapa de fosses comunes de Mallorca i la base de dades sobre Les presons franquistes, ambdós per encàrrec del Govern balear.
 
Paquita Canals Bauzá (Bunyola, 1958) és funcionària de l’Administració de l’Estat. És coautora i coeditora del documental, editat en DVD pel Col·lectiu Fabricantes, SA FÀBRICA. Bunyola 1913-1984 (2015).
 
Catalina Garcias Sabater (Bunyola, 1948) és llicenciada en Ciències de la Informació, branca Periodisme (UAB). És coautora i coeditora del documental, editat en DVD pel Col·lectiu Fabricantes, SA FÀBRICA. Bunyola 1913-1984 (2015).
 
Bàrbara Suau Font (Bunyola, 1964) és mestra d’Educació Primària al CEIP Mestre Colom de Bunyola i investigadora. És autora del llibre Elles també hi eren. Dones de Bunyola (2014) i coautora dels llibres Tot pot ser en aquest món. Llegendes i contarelles de Bunyola i Orient (2009) i Les possessions de Bunyola. Història i Patrimoni (2012). A més és coautora i coeditora del documental, editat en DVD pel Col·lectiu Fabricantes, SA FÀBRICA. Bunyola 1913-1984 (2015)
 
Teresa Abelló (Vinaixa, Lleida, 1955) és doctora en Geografia i Història, i professora Titular de la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona. És autora de diversos llibres, entre d’altres, Les relacions internacionals de l’anarquisme català (1987), El procés estatutari del 1932 (2007) i La CNT. Papers d’exili i clandestinitat (2013). Ha coordinat diversos volums col·lectius com, La dictadura franquista. La institucionalització d’un Règim (2012) o la reedició crítica de Federico Urales. Mi vida (2020). També ha publicat diversos articles sobre aspectes concrets de la història dels moviments socials. 
 
Antoni Vidal Nicolau (Llucmajor, 1968) és doctor en Història per la Universitat de les Illes Balears amb la tesi Els orígens del socialisme històric de Mallorca (1892-1936). És autor dels llibres La fabricació del calçat de pell a Llucmajor 1870-1936 (2012), La Guerra Civil a Llucmajor. La demolició del projecte de convertir en cel la Terra (2019) i Llorenç Bisbal, el líder històric del socialisme de Mallorca (2022). Ha centrat els seus estudis en l’economia i els moviments socials de Llucmajor i l’evolució del socialisme històric de Mallorca.
 
Ariana Domínguez García (Palma, 1992) és graduada en Humanitats per la Universitat Pompeu Fabra (2011-2016) i en el Màster de Patrimoni Cultural: Investigació i Gestió de la Universitat de les Illes Balears (2018-2020). Actualment està cursant el doctorat en Història, Història de l’Art i Geografia en la Universitat de les Illes Balears centrat en l’estudi de la dona a les comunitats pesqueres de Mallorca. A més, ha divulgat la seva recerca en diferents congressos d’àmbit local, nacional i internacional, així com ha treballat en la gestió i divulgació del patrimoni amb diverses institucions culturals de Mallorca.
 
Maria Dolors Marín Silvestre (l’Hospitalet, 1957) és doctora en Història per la Universitat de Barcelona, i professora cap d’Estudis de l’IES S’Arenal de Llucmajor. És autora de diversos llibres, entre d’altres: Anarquistas: un siglo de movimiento libertario en España (2010), Anarquismo. Una introducción (2014) i Espiritistes i Lliurepensadores. Dones pioneres en la lluita pels drets civils (2018). Ha coordinat el darrer número de la revista Librepensamiento (Madrid, tardor, 2021): Kropotkin, 100 años de presencia viva. Col·labora en diverses associacions que treballen per la memòria històrica.
 
Catalina Martorell Fullana (Algaida, 1984) és doctora en Història. És autora de diversos treballs, com Anarquisme i lliurepensament a Menorca (1898-1923) (2020), «Les primeres republicanes i lliurepensadores, Mallorca i Menorca (1868-1900)», Afers (2019) i Temps de revolució. El republicanisme federal andritxol durant el Sexenni Democràtic (1868-1874) (2014). A més, ha participat en projectes de recuperació de la memòria llibertària del Grup d’Estudis Els Oblidats.
 
 

Recomanar
Comentar
Comentaris (0)