
La Terra d’Artana
Assentaments andalusins al Llevant de Mallorca
Argemí Relat, Mercè
- Col·lecció:
- Arbre de Mar
- Tema:
- Història
- Pàgines:
- 408
- PVP:
- 28.00
- ISBN:
- 978-84-18441-12-7
- Data d'Edició:
- 31/12/2020
al-Sharqiya, les illes orientals d’al-Àndalus, acompanyat de
magnats, cavallers i soldats. El desembre d’aquell any, les
tropes catalanes van entrar a Madina Mayurqa i, al llarg del
segu%u0308ent any, van ocupar tota l’illa.
Els conqueridors van trobar a Mayurqa una societat que
s’havia establert a les illes feia segles i que s’havia organitzat
en comunitats rurals assentades per tot el territori. Les hosts
catalanes van irrompre violentament en aquesta societat:
van assassinar i capturar persones i van saquejar tot el que van
trobar. La conquesta catalana de Mayurqa representa, doncs,
un tall brutal en el fi l de la història d’aquella societat.
La població anorreada va deixar, com a empremta més visible
en el terreny, els seus espais de treball, fragments dels atuells
que utilitzaven i els noms dels seus assentaments, recollits
en la documentació dels conqueridors quan en feren
el repartiment com a botí de guerra. És el testimoni d’aquestes
comunitats pageses i, a través d’ell, hem intentat reconstruir
com va ser aquella societat per donar-li el seu lloc a la història
i fer evident la destrucció de què va ser objecte.
L’objectiu principal d’aquest estudi és reconèixer els
assentaments andalusins del guz’ de Yartan, un dels tretze
districtes administratius en què es dividia Mayurqa en
el moment de la conquesta feudal, i entendre la lògica de
la seva organització i distribució en el territori.
Llegir el Sumari en PDF
Llegir la Introducció en PDF

En el marc dels seus estudis universitaris va participar en la recerca dirigida per Miquel Barceló Perelló sobre els assentaments andalusins a les Illes Balears i va desenvolupar la seva investigació a les zones d’Artà i Pollença. Va presentar la tesina el setembre de 1997 amb el títol El guz’ de Yartan (Mayurqa): a la recerca de la lògica dels assentaments andalusins. Va dur a terme un estudi subvencionat pel Servei de Patrimoni del Consell de Mallorca que l’any 2000 va donar lloc a la publicació A les vores dels torrents. Un estudi d’arqueologia hidràulica a Pollença, de l’Ajuntament de Pollença. La seva activitat de recerca s’ha donat a conèixer també en diverses participacions en congressos, articles i col·laboracions en revistes i monografi es. Un altre camp d’estudi l’ha centrat en la història de Sabadell: sobre els molins i les hortes existents al Riu Ripoll, la història de l’abastament d’aigua a la ciutat i l’origen de la ciutat al voltant d’un mercat medieval. Arran d’aquests treballs ha publicat alguns articles i llibres. Ha col·laborat i col·labora encara amb diverses entitats i institucions en la difusió del coneixement sobre la història i el patrimoni local En l’actualitat és tècnica de patrimoni cultural de l’Ajuntament de Manresa.

Llengua, terra, pàtria i nació
Mas i Forners, Antoni
La llengüa i la identitat en perspectiva històrica. Premi Mallorca d’Assaig 2019.

Flandes i la Mallorca medieval a través dels Pont
Barceló i Crespí, Maria; Ensenyat i Pujol, Gabriel
Un retrat de la Mallorca dels segles XV i XVI a través d’una família de mercaders.

La marina medieval mallorquina (1250-1450)
Morro Veny, Guillem
Un estudi en profunditat de la marina mallorquina medieval en la seva doble vessant: mercant i de guerra

Capdepera medieval: Segles XIII i XIV
Morro Veny, Guillem
Els primers segles de la dominació cristiana d'aquesta vila del llevant mallorquí, amb pinzellades sobre el procés colonitzador a Mallorca, el govern de Jaume II de Mallorca, el marc jurídic existent ...

El pretalaiòtic al llevant mallorquí (1700-1100 aC)
Salvà i Simonet, Bartomeu
Per què unes determinades comunitats prehistòriques s’establiren en uns llocs concrets? El llibre es completa amb un apèndix d’il·lustracions dels poblats estudiats, així com un bon nombre de fotograf ...

Mallorca a mitjan segle XV
Morro Veny, Guillem
El Sindicat de la Part Forana fou símbol de la solidaritat entre les viles i a la vegada cap visible dels seus interessos i reivindicacions. Les relacions entre el Sindicat de la Part Forana i els rep ...

Els nous horitzons culturals a Mallorca al final de l’edat mitjana
Barceló i Crespí, Maria; Ensenyat i Pujol, Gabriel
Els autors estudien la recepció a Mallorca dels nous ideals culturals i estètics provinents de la península itàlica. Aquest fenomen, conegut sota la denominació de cultura humanista, tingué a l’illa u ...