Qui som? Contacte Distribuïdors Enllaços Subscripcions

Inici Novetats Catàleg Notícies

Accés Usuaris

Usuari Contrassenya Recordar contrassenya

Deixar de recordar contrassenya

Inici > Catàleg >

|

Un dels processos socials més rellevants del passat recent de Mallorca.

L’emigració dels mallorquins abans de l’arribada del turisme de masses constitueix un dels processos socials més rellevants del passat recent de Mallorca. Països com Argentina, Cuba, Puerto Rico, Uruguai, Xile o Mèxic foren destinacions habituals entre els emigrants mallorquins a la recerca d’un futur millor, encara que França i Algèria també foren destinacions importants. L’èxode, al principi reduït, va arribar a assolir proporcions considerables, a vegades en massa.
Al final del segle xix, les precàries condicions materials i diverses crisis expulsaren milers d’individus i famílies, molts dels quals no tornaren. A partir de llavors, jornalers i llauradors s’expatriaren fins ben entrat el segle xx. En l’evolució de l’emigració hi va tenir un paper destacat la crida que efectuaren els mallorquins residents a l’estranger mitjançant les cadenes migratòries. En el segle xx, el desig majoritari entre els emigrants fou tornar a Mallorca amb uns estalvis que els permetessin fer una vida descansada. Entre els joves, fugir de l’illa per evitar el servei militar va ser també una motivació freqüent, fet que els va convertir en pròfugs.
Cronològicament, la investigació se centra en l’època en què aquest procés va ser més intens, des del final del segle xix fins al 1930, any que va marcar un important final de cicle en els desplaçaments a l’exterior, però no el final. Per això, a partir de fonts orals es descriuen aspectes de l’emigració dels anys quaranta i cinquanta del segle xx, sobretot a Veneçuela i Brasil.
Així mateix, en aquest estudi s’aborden les migracions domèstiques o locals dins de la mateixa illa de Mallorca.


Llegir el Sumari en PDF
Llegir la Presentació en PDF

És llicenciat en història i professor de l’IES Politècnic de Palma. És doctor per la tesi Els moviments migratoris a la Mallorca contemporània (1877-1920), dirigida per Sebastià Serra i Busquets, que va obtenir la qualificació d’excel·lent cum laude. És autor de La Guerra Civil a Banyalbufar i coautor de Banyalbufar i la seva història. Ha publicat articles sobre la història oral, els processos electorals de la Transició a Eivissa i les migracions a revistes com Lluc, Eivissa i Entorn. Ha participat en jornades d’història contemporània a la UIB i ha publicat comunicacions en jornades d’estudis històrics sobre l’educació i la Segona República, i en jornades d’estudis locals sobre els moviments migratoris. També ha col·laborat en obres col·lectives com la miscel·lània d’homenatge al professor Miquel Duran Cultura, societat i política a la Mediterrània contemporània i Els estudis i la premsa local al segle XXI.