Cercador d'Obres
ORDENAR:
Començar recerca

Memòria viva de la Menorca rural

Capó Riudavets, Cristòfol

Prologuista:
Josefina Salord Ripoll
Col·lecció:
Menjavents
Tema:
Cultura popular
Pàgines:
272
PVP:
19.00
ISBN:
978-84-16163-64-9
Data d'Edició:
05/07/2016
Records d’un món pagès menorquí, personal i col·lectiu


Sinopsi
«Crec que cal situar Cristòfol Capó Riudavets dins la nissaga de l’Àngel Ruiz i Pablo de Per fer gana, del Fernando Ortiz de Principi i prostes i, sobretot, del Joan Benejam de Ciutadella vella, aquells autors costumistes que, a cavall dels segles XIX i XX, incorporaven personatges i fets populars alhora per deixar constància d’un món, personal i col·lectiu, condemnat de vegades a la desaparició.
[...] Amb Fets històrics i anècdotes del passat de Menorca i ara amb Memòria viva de la Menorca rural, Cristòfol Capó ens ha fet un regal que li hem d’agrair: ens ha regalat justament la visió d’una Menorca rural que, gràcies a ell, no podem considerar perduda. Ens l’ha rescatada, ens l’ha fixada, amb la força d’unes paraules que ell ha volgut senzilles i que acaben resultant ben complexes per coherents: coherents amb el món que reflecteixen i coherents en la seva voluntat de compartir-lo amb la joventut i amb els lectors de totes les edats perquè, entre tots, el drecem com a memòria viva amb la qual puguem construir, lúcidament, el nostre present.»
Del pròleg de Josefina Salord Ripoll


Vegeu el Sumari


Cristòfol Capó Riudavets
Va néixer a Ciutadella de Menorca el 29 d’abril de 1924, al lloc de Sant Nicolau, dins una família pagesa. Als devuit mesos es va traslladar a Son Guillem, nom pel qual és coneguda la seva família, i fins als devuit anys ajudà son pare en els treballs del camp.
Durant la Guerra Civil, a Son Guillem varen acollir una monja de Ca les Madres, i en les hores en què son pare anava a fer la migdiada la monja aprofitava per fer-li un poc d’escola. D’aquí, i de qualque diumenge que assistia a classes al Seminari, es va iniciar en l’escriptura i la lectura.
Quan els seus pares varen abandonar el camp per problemes de salut de son pare, entrà de missatge a diversos llocs, com ara Torre del Ram o s’Almudaina.
Va fer el servei militar primerament com a voluntari a Son Olivaret i després a Bajolí. Acabat el servei, va treballar de pagès al lloc de s’Hort Anglada, i al cap de quatre mesos decidí casar-se, perquè la mà d’una dona se li feia imprescindible.
Llavors és quan comença, els capvespres que s’ho pot permetre, a acudir a les xerrades que li imparteix el senyor Fernando Martí i, al mateix temps, es posa a recollir dades i a escriure les anècdotes que li expliquen, i tot allò que li crida l’atenció.
Al cap d’uns anys abandona el camp i, iniciant una vida totalment diferent de la que duia al camp, entra a fer de forner, treball que combina amb el de controlador de vaques fins que es jubila.
Recomanar
Comentar
Comentaris (0)