Cercador d'Obres
ORDENAR:
Començar recerca

Fets històrics i anècdotes del passat de Menorca

2a edició

Capó Riudavets, Cristòfol

Prologuista:
Glosari de Pilar Vinent
Col·lecció:
Menjavents
Tema:
Cultura popular
Pàgines:
192
PVP:
16.00
ISBN:
978-84-16163-63-2
Data d'Edició:
04/07/2016
Records de la pagesia menorquina
Sinopsi
La gran acceptació que ha tengut Cristòfol Capó de “Son Guillem” amb els Fets històrics i anècdotes del passat de Menorca, ens ha empès a treure la segona edició d’aquest llibre, juntament amb Memòria viva de la Menorca rural. Un llibre en què hi ha una mica de tot. És el resultat de la seva activitat com a missatge, soldat, pagès, forner i vaquer. També és el record de personatges que ha conegut i de retrats del camp i descripcions dels costums, vivències i anècdotes del passat menorquí, il·lustrats profusament amb fotografies i pintures. A més de l’enginy de la narració, Cristòfol Capó deixa una obra amb valors culturals i lingüístics que aporten un valuós coneixement d’aquesta illa mediterrània. El llibre es completa amb un glossari de mots, i un glossari d’expressions i frases fetes a cura de Pilar Vinent.


Vegeu el Sumari
Cristòfol Capó Riudavets
Va néixer a Ciutadella de Menorca el 29 d’abril de 1924, al lloc de Sant Nicolau, dins una família pagesa. Als devuit mesos es va traslladar a Son Guillem, nom pel qual és coneguda la seva família, i fins als devuit anys ajudà son pare en els treballs del camp.
Durant la Guerra Civil, a Son Guillem varen acollir una monja de Ca les Madres, i en les hores en què son pare anava a fer la migdiada la monja aprofitava per fer-li un poc d’escola. D’aquí, i de qualque diumenge que assistia a classes al Seminari, es va iniciar en l’escriptura i la lectura.
Quan els seus pares varen abandonar el camp per problemes de salut de son pare, entrà de missatge a diversos llocs, com ara Torre del Ram o s’Almudaina.
Va fer el servei militar primerament com a voluntari a Son Olivaret i després a Bajolí. Acabat el servei, va treballar de pagès al lloc de s’Hort Anglada, i al cap de quatre mesos decidí casar-se, perquè la mà d’una dona se li feia imprescindible.
Llavors és quan comença, els capvespres que s’ho pot permetre, a acudir a les xerrades que li imparteix el senyor Fernando Martí i, al mateix temps, es posa a recollir dades i a escriure les anècdotes que li expliquen, i tot allò que li crida l’atenció.
Al cap d’uns anys abandona el camp i, iniciant una vida totalment diferent de la que duia al camp, entra a fer de forner, treball que combina amb el de controlador de vaques fins que es jubila.
Recomanar
Comentar
Comentaris (0)