Cercador d'Obres
ORDENAR:
Començar recerca

Darrer llibre d´impertinències

Onze narracions indignes i una novel·la curta intimista

Serra i Bauçà, Antoni

Col·lecció:
Magatzem Can Toni
Tema:
Narració breu
Pàgines:
176
PVP:
14.00
ISBN:
978-84-16163-26-7
Data d'Edició:
16/03/2015
El darrer llibre de creació literària d’Antoni Serra 
Sinopsi
Darrer llibre d’impertinències: Onze narracions indignes i una novel·la curta intimista és una col·lecció de relats que Antoni Serra va redactar entre 1999 i 2003, però que, a diferència dels seus altres volums de contes -set, des d’Entrada de fosca fins a Narracions de vida i mort-, no està vinculat amb cap novel·la seva i probablement serà, com s’anuncia en el títol, el seu darrer llibre de creació literària.
És un llibre que va néixer per pura necessitat d’escriure des de la independència i sense sotmetre’s a cap criteri d’acatament i de subordinació. El llenguatge que hi empra -ressonant, irònic- ofereix al públic narracions sempre en construcció, reflexos de la visió que Serra té de la condició humana. Presentats com a relats autònoms que fan part d’una col·lecció miscel·lània, els relats també es poden llegir com a integrants d’un tot més abastador, d’una novel·la composta.
Antoni Serra i Bauçà
(Sóller, 1936) a partir del 1960 s'ha dedicat a la literatura i al periodisme, àmbit on ha desenvolupat una gran tasca a diversos diaris, revistes i setmanaris, publicant articles d'opinió, reportatges i crítiques de teatre i de cinema, i literatura.
Va ser un dels fundadors de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana, de la qual en fou vicepresident. Va dirigir durant quasi cinc anys la Llibreria Tous de Palma. També fou el secretari tècnic a les Illes del Segon Congrés de Cultura Catalana. Fou Escriptor del Mes al Principat, l'any 1995.
L'obra literària de Serra té diverses característiques estètiques i conceptuals, entre altres la narrativa experimental, l'escriptura relacionada amb la Guerra Civil, el relat breu, l'assaig, la narrativa negra protagonitzada pel detectiu Celso Mosqueiro, i els textos de memòries. En els darrers temps ha publicat el seu diari d'escriptor amb el títol genèric de Diari d'ombres, paisatges i figures i fins a hores d'ara n'han aparegut quatre volums: La mort del vell dictador (2002), L'activisme cultural (2004), La decrepitud del periodisme (2007) i Literatura, passió insubstituïble (2009).
Ha estat traduït al castellà, a l'italià, al francès i a l'alemany. També ha participat en uns quants llibres col·lectius, sobretot en els del col·lectiu Ofèlia Dracs.

Recomanar
Comentar
Comentaris (0)