Cercador d'Obres
ORDENAR:
Començar recerca

Na Joana Cartera, una glosadora de picat

Búger (1908-1991)

Pons Payeras, Joan

Prologuista:
Felip Munar
Col·lecció:
Altres
Tema:
Cultura popular
Pàgines:
138
PVP:
12.00
ISBN:
978-84-16163-09-0
Data d'Edició:
25/06/2014
Una glosadora autodidacta amb una capacitat innata per improvisar, que va saber retratar les interioritats d’un poble de la primera meitat del segle passat, nodrint-se de dites, rumors i xafarderies.


Sinopsi
Na Joana Serra López, madò Joana Cartera, és una d’aquelles dones nascudes a la nostra vila a les primeries del segle xx en un poble carregat d’homes glosadors que ben prest va destacar en el món mallorquí de la glosa; i no només pel fet original de ser dona, quelcom estrany a la primera meitat del segle xx, sinó sobretot per la qualitat de la seva obra glosada que ben bé competia al costat dels millors glosadors contemporanis seus, així com la capacitat d’improvisació a qualsevol hora de la nit, tant per alabar com per dejectar, per enaltir o degradar, la persona, institució o negoci. Na Joana no tenia aturall; a ella li escau bé aquella glosa que diu:

Lliberau-mos, Sant Antoni/de llengo de glosador;/n’hi emprèn com un pintor,/que amb sa mateixa color/tant pinta sant com dimoni. (De la Introducció de Joan Pons i Payeras)


Joan Pons Payeras
(Búger, 1953), primer fill de Joan Llevori i Joana Aina Borreona. Aprèn les primeres lletres amb les monges agustines i fa els estudis primaris a l’escola pública de Búger, i secundaris al col·legi Ramon Llull d’Inca. A 18 anys  entra al Seminari de Mallorca per a seguir els estudis eclesiàstics, i a la vegada estudia els cursos de llengua i cultura catalana a l’Obra Cultural Balear, essent alumne de Francesc de Borja Moll a l’Estudi General Lul·lià. Ordenat preve­re a 27 anys, ha exercit el ministeri a les illes Canàries, Mancor de la Vall i Biniamar, sempre alternant amb el món de l’ensenyament. Amb l’institut  Mallorca Missionera viatja al Perú i treballa cinc anys a la Sierra de Andina (1985-1990). Retornat a Mallorca, és enviat a treballar a les parròquies de la vall de Sóller, però l’any 1992 emprèn viatge a Salamanca per a estudiar Teologia Dogmàtica a la Universitat Pontifícia (1992-1994). El juliol del 1994 comença un nou capítol de treball apostòlic al ponent mallorquí, a Calvià, organitzà cicles de conferències a la fresca (1996) i encetà les Publicacions de la Parròquia de Calvià. Ha publicat: "Búger i l’església" (1977); "Els Cullers, un capítol de la història de Búger" (1980), "Recemos con María" (Perú, 1987), "Cele­bra­ciones de la muerte cristiana" (Perú, 1988), "Celebraciones de Jesucristo y la Virgen María" (Perú 1990), "Seguidores de Jesús" (Perú, 1990), "Celebraciones del Santoral Cajamarquino" (Perú, 1990), "Un rezandero de los Andes" (Perú, 1991), "El vicari Vicenç Payeras. La construcció de l’església de Búger" (1998), "Vida i obra del compositor Mn. Pere Josep Cañellas (Calvià, 2000),  “Vida i martiri de Sor Catalina del Carme Caldés F.F.M. (sa Pobla 1899-Barcelona 1936)" (2007) i "Joan Gual Siquier, un capellà reconciliador (1881-1939)" (2010). Cap a l’any 1978, juntament amb un grup de companys bugerrons treballa en la creació de l’Obra Cultural Balear, així com la publicació trimestral del "Diari de Buja", en què hi ha un nombrós bagatge de publicacions totes elles relacionades amb la història de la vila de Búger. Amb motiu de la celebració del bicentenari del primer tast d’autonomia municipal (2012), el consistori de Búger li encarrega l’obra "Búger en el segle XIX". És col·laborador habitual d’"Última Hora" i "Diario de Mallorca" (2006) i dels setmanaris "Dijous" (1977-1980) i "Sóller" (1990-1992,. Ha participat en jornades d’estudis locals a Búger i a sa Pobla; trobades de documentalistes musicals (2006 i 2009), pregons de festes (Biniamar, Calvià, Búger...). L’afició per a la investigació històrica fa que sigui un col·leccionista de tot el que troba sobre els costums, personatges, oficis, paratges de la seva vila nadiu. Des de l’any 2002 resideix a sa Pobla, on ha demostrat tenir una “sensibilitat especial per la gent gran que ha lliurat la seva vida a cuidar d’aquestes terres”. Actualment treballa en la recerca de dades de l’obreria de Sant Antoni de sa Pobla.

Recomanar
Comentar
Comentaris (0)