Qui som? Contacte Distribuïdors Enllaços Subscripcions

Inici Novetats Catàleg Notícies

Accés Usuaris

Usuari Contrassenya Recordar contrassenya

Deixar de recordar contrassenya

Inici > Catàleg >

|

Les vicissituds d'un període en què els fars i els torrers han estat els protagonistes de la història de l'illa de sa Dragonera.

Sa Dragonera va ser durant molts de segles el primer escull que es trobaven els navegants per Tramuntana abans d'arribar al port de la ciutat de Mallorca, per la qual cosa les autoritats havien de tenir cura de senyalitzar aquest illot per a les embarcacions que s'hi apropaven.
A mitjan segle XIX es construeix el primer far al cim de na Pòpia, en el lloc de l'antiga torre de vigilància del segle XV, la qual havia estat testimoni de l'estada a l'illot de nombrosos estols de pirates i corsaris, que feren de sa Dragonera un lloc de recer i el campament base previ a les incursions i saquejos dels territoris mallorquins pro­­pers a la costa.
Els ulls de la nit: Sa Dragonera 1820-2008 narra les vicissituds d'aquest període amb l'aparició dels fars i la presència dels torrers de fars amb les famílies a l'illot, i els usos que s'ha fet d'aquest indret des de llavors: explotació agrícola, pesquera i forestal, contraban i intent d'especulació urbanística fins a la compra per part del Consell de Mallorca de sa Dragonera, i la declaració posterior com a parc natural.
Els faroners i les seves famílies tenen un protagonisme especial en aquest treball, juntament amb altres persones que han cercat la subsistència econòmica per l'illot i els diversos propietaris que ha tengut.


Llegiu-ne el sumari

Llegiu-ne el pròleg de Carlos Garau

(Palma, 1933-2013) va mostrar de molt jove afició per l’escriptura. Fruit d’aquells primers anys va ser una novel·leta titulada Carrer de la Dragona. Estudiant el batxillerat, va col·laborar en el diari Correo de Mallorca amb la columna d’entrevistes «Vis a vis» (caricatura més entrevista), la qual va aparèixer entre 1948 i 1953. Quan vivia a Bons Aires (Argentina) va col·laborar en les revistes Billiken, PBT, Mundo Agrícola i Mundo Atómico, sense deixar d’enviar cròniques, com a corresponsal, al Correo de Mallorca. En aquella època va tenir cura de la il·lustració de La exploración del espacio. Després va passar a treballar a Houston (Texas), on va estudiar amb el professor Lowell Collins les cultures precolombines del golf mexicà, motiu pel qual va il·lustrar el llibre Las culturas de Mesoamérica. A la Universitat de Saint Thomas, i de la mà del catedràtic Sam Heaven, va estudiar mecànica de l’obra teatral, la qual cosa el va dur a escriure dotze obres, tres de les quals es varen representar al Teatre Municipal de Palma. Una vegada retirat a s’Arracó, va publicar articles i cròniques de caire cultural en la revista de premsa forana Maganova-Andratx, i va publicar la comunicació «Caiguda d’un bimotor en es Campàs durant la Guerra Civil» en les Actes de les I Jornades d’Estudis Locals d’Andratx (2006).
Així mateix, és l’autor de monografies d’història local relacionades amb el municipi d’Andratx, com la His­tòria d’Andratx en còmic (2001), de la qual fou l’autor del guió i de les il·lustracions. Posteriorment va dibuixar les il·lustracions de Les rondalles de la Racó (2004), recull de petits relats dels alumnes del col·legi els Molins de s’Arracó. L’any 2008 va guanyar el Premi Pere Ferrer d’Investigació amb l’obra 300 anys de la Racó: S’Arracó-Andratx (2011). Altres treballs que l’autor ha deixat inèdits són I a tu, d’on et diuen?, sobre malnoms de s’Arracó; Notes històriques de Sant Elm; i L’església de Santa Catalina Thomàs de Samt Elm.