Notícies Relacionades

Un libro recopilatorio convierte en eternas las ´gloses´ de Miquel Canta

31/01/2013 Rosa Ferriol

La palabra glosa es sinónimo de efímero porque es predominantemente oral pero, en esta ocasión, las gloses de Miquel Perelló Villalonga más conocido como Miquel Canta permanecerán para siempre en l ...

El "glosat" no está perdido, hay "planter"

20/08/2012 MAGDALENA SERRA

Miquel Perelló Amengual es uno de los hijos del glosador de Búger Miquel Perelló, más conocido para el público como Miquel Canta.Miquel Perelló Amengual es uno de los hijos del glosador de Búger Mi ...

Memòries de Miquel Canta

Perelló Villalonga, Miquel

Prologuista:
Gabriel Janer Manila
Col·lecció:
Altres
Tema:
Cultura popular
Pàgines:
108
PVP:
12.00
ISBN:
978-84-15081-85-2
Data d'Edició:
17/06/2012
Les memòries d’un glosador contades amb forma de gloses.
Inclou un CD amb les seves recitacions.

Sinopsi
Vet aquí les memòries d’un glosador, d’un que tenia dins el cor i dins les entranyes el cuquet de la improvisació, de les paraules, de la màgia del glosat. No sol esser gaire freqüent que els glosadors escriguin les seves memòries: els glosadors de posat solen escriure les plaguetes, però res més; i els de picat, generalment, no volen saber res del llapis i del paper. Per això tenen, també, rellevància aquests escrits de Miquel Perelló Villalonga, Canta, perquè és com si ens endinsàssim dins el pensament profund de la improvisació.
Edició a cura de Miquel Perelló Amengual.

Llegiu el pròleg de Gabriel Janer Manila

Miquel Perelló Villalonga
Va néixer a Búger el 7 de desembre de 1915. Era fill de Miquel Perelló Torrens, de Can Canta, i de Maria Villalonga Payeras, de sa Sorteta. En Miquel fou el major de cinc germans d’una família pobra, de pagesos, com gairebé totes les d’aquell temps. A 32 anys, va contreure matrimoni amb Úrsula Amengual, Popuda, i tengueren quatre fills: Miquel, Biel, Pere i Pep. Al llarg de la seva vida, va dur a terme un seguit de feines no sols de tipus agrari, sinó també com a mercader de bísties o treballador de la central elèctrica de Son Vivot o de la cimentera de Lloseta, que sabé combinar esmeradament amb una apassionant dedicació a la poesia popular, a les gloses. Va deixar escrites la Poesia a Mallorca, Sempre he duit bona sort, Lo que em passa per Ciutat, Lo que són ses joves del dia, Els gats i ses gates, S’Ajuntament des gats (sainet), Un fet que a Búger va passar, Lo que són es joves del dia (inacabat), a més de moltes gloses dedicades o fetes per qualque motiu.
Recomanar
Comentar
Comentaris (0)