Notícies Relacionades

Una vida per al teatre a Mallorca

18/07/2011 Carles Cabrera

Sota el nom d’Un comparsa dins l’espectacle, Serafí Guiscafrè (Artà, 1923) acaba de treure un llibre de memòries de més de quatre-centes planes. Actor, autor, director i empresari teatral, ...

El teatre i els serafins

13/04/2011 Alexandre Ballester

Diuen que allà, a la Glòria, hi ha molts d'àngels, arcàngels i serafins. Aquí, a la terra, a la nostra pobríssima terra, tan sols tenim un serafí. En Serafí Guiscafrè Genovart, nascut el 1923 a ...

Serafí Guiscafrè presenta les seves memòries

09/04/2011

Presentació d'Un comparsa dins l'espectacle al Grand Hotel (Caixaforum).
Vegeu imatges

Entrevista a Serafí Guiscafré

08/04/2011 Gabriel Rodas

El actor, autor -con proyectos pendientes de estreno-, director y gestor teatral Serafí Guiscafré (Artà, 1923), al frente del Teatre Principal entre 1977 y 1993, etapa en la que fundó el Cor del tea ...

"En el Teatre Principal hay más política ahora que en la Transición"

07/04/2011 Laura Jurado

Serafí Guiscafré repasa sus memorias teatrales en "Un comparsa dins l'espectacle"
Llegir notícia

Un comparsa dins l'espectacle

Memòries

Guiscafrè Genovart, Serafí

Prologuista:
Presentacions de Pere L. Caminals i Alexandre Ballester i pròleg de Nicolau Casellas
Col·lecció:
Menjavents
Tema:
Biografia
Pàgines:
472
PVP:
26.00
ISBN:
978-84-15081-54-8
Data d'Edició:
01/03/2011
Són les memòries d’un comparsa a qui, moltes vegades, els seus detractors han fet figurar de protagonista. Són una part de la història teatral de Mallorca.
Sinopsi
Aquest llibre parla de quan el jove Serafí pujava a l’escenari, en ple franquisme, interpretant un Juan José del republicà Joaquín Dicenta, una Terra baixa d’Àngel Guimerà o muntava una Escuadra hacia la muerte d’Alfonso Sastre o Els condemnats de Baltasar Porcel, una Aula Teatral al Club Llevant d’Artà o un col·loqui després de representar La casa de Bernarda Alba, vigilats per la Guàrdia Civil, o traduir al català l’obra d’un comunista exiliat que nomia Rafael Alberti, a la qual posaren el títol d’Els odres amb la qual quedà estigmatitzat, fitxats per sempre en les llistes del Govern Civil i del Partit Únic.
No sabia què era una subvenció i, en canvi, el feien servir quan els convenia, tant per a celebrar un patró del gremi com per a fer funcionar una sala d’actes com el Teatre Sindical.
I el pas pel Principal de Palma, on va procurar, a més de fer-hi el millor teatre, retornar-hi la lírica i situar-lo a l’altura que la seva història requeria, amb la creació d’un cor teatral avui encara ple de vida al cap de vint-i-vuit anys.
Són les memòries d’un comparsa a qui, moltes vegades, els seus detractors han fet figurar de protagonista.

Serafí Guiscafrè Genovart
(Artà, 1923-Manacor, 2015) fou actor i director teatral.
A cinc anys puja per primera vegada dalt d’un escenari, a les ordres de l’home de teatre Antoni Vaquer i Moll, per a interpretar el nin d’Una limosna por Dios. L’any 1936 representa Guerra a la guerra, de Ramón de Campoamor, per dins cases i cuines del seu poble i després passa al Teatre Principal d’Artà amb la companyia local Agrupación Artística Artanense.
Voluntari d’Aviació, l’any 1945 treu unes oposicions per a estudiar a Madrid la carrera d’auxiliar de Sanitat i aprofita l’avinentesa per a fer el meritoriatge al Teatro Español de Madrid, sota les ordres de Cayetano Luca de Tena.
Tornat a Mallorca, funda i dirigeix la Companyia Majòrica, amb la qual treballa al Teatre Líric amb l’obra de Jardiel Poncela Tú y yo somos tres. Al Principal de Palma ja hi havia representat La campana de la Almudaina, de Palou i Coll, amb Catalina Valls, Jaume Adrover, Maria Reus i Maria Josep Martorell. Així mateix, representa innumerables vegades el personatge de Don Juan Tenorio amb la Companyia Ruano-De la Torre i amb la Majòrica. Després dirigeix la Companyia Ruiz de Alarcón i la d’Antonio Puga, amb qui estrena Hormigón, de Rodolfo Jimeno, a la Sala Mozart de Barcelona. Munta, al teatre del Centre de Lectura de Reus, l’obra Aurora negra, d’Horacio Ruiz de la Fuente. Amb la Majòrica al Teatre Sindical, que dirigeix, posa en escena, entre moltes altres obres, els dos premis Lope de Vega Condenados, de J. Suárez Carreño, i Media hora antes, de L. Delgado Benavente.
Dirigeix el Teatre Principal de Palma des de l’any 1977 fins al 1993, en què es jubila (a setanta anys), però encara hi resta dos anys més al capdavant de les Temporades d’Òpera, que havia instituït després de fundar el Cor del Teatre.
A més de Mallorca, ha dirigit teatre i òpera a Barcelona, Reus, Sabadell, Sant Cugat, Girona, Oviedo, Bilbao, la Corunya, Còrdova, Tenerife i Las Palmas. Va inaugurar el Festival d’Òpera de les Arènes d’Avenches (Suïssa) amb Aida de Verdi (1995), i també hi va dirigir Carmen de Bizet (1996). TVE va emetre les òperes Aida, Nabucco i Macbeth, de Verdi, Carmen, de Bizet i Turandot, de Puccini, dirigides per ell.


Recomanar
Comentar
Comentaris (0)