Qui som? Contacte Distribuïdors Enllaços Subscripcions

Inici Novetats Catàleg Notícies

Accés Usuaris

Usuari Contrassenya Recordar contrassenya

Deixar de recordar contrassenya

Inici > Catàleg >

|

Quan va morir el seu padrí, son pare es va posar a escriure gloses; i quan aquest va morir, n’Amador es va posar a escriure gloses, “i encara ara no m’he aturat. Jo crec que això és com una reacció a una adversitat grossa, com si fos un homenatge.”

En Madó no ha provat mai a fer cançons d’improvisat; ell s’estima més seure’s a la camilla i escriure-les, encara que en rectifica molt poques. Les seves són més aviat gloses circumstancials, fetes per encàrrec o bé per celebrar esdeveniments personals, i que fan referència a festes i celebracions del poble.
La ironia, el joc de mots, el ritme, són qualitats de la glosa, i això n’Amador ho té interioritzat.

(Vilafranca, 1934)
Als dotze anys ja guardava truges i uns quants vespres a la setmana anava a escola a Son Pou; el seu mestre era don Joan Fosc, i feien claror amb un llum de carbur. Després es va llogar a can Formiguera, a Sant Martí de Vilafranca. Va ser corredor de bicicletes. L’any 1959 es va casar amb la montuïrera Francisca de can Carrió, amb qui ha tingut un fill. Una vegada instal·lat a Montuïri va fer de pagès -llogat a Solanda,- de xofer de don Bartomeu Mestres (dos anys), i més tard de picapedrer amb mestre Mateu Cerdà (devuit anys); però sempre ha fet de pagès, ha conreat la seva terra. “Si me lleven es camp, som homo mort”, diu n’Amador amb tota la franquesa que és capàç d’albirar un home que viu intensament el nostre camp.
A Edicions Documenta Balear ha publicat Gloses de n'Amador (2006) i Gloses de n'Amador (II) (2009).