Artur Parrón entrevistat per Llorenç Capellà a "Brisas"
00/00/0000 Llorenç Capellà
No existe nada que nos recuerde la tragedia del exilio.Esboza una perenne sonrisa, irónica y lejana. Es cauto. Y da la impresión de que dice menos de lo que sabe. Artur Parrón (Ei ...
Els exiliats
00/00/0000 Llorenç Capellà
Un llibre d'Artur Parrón, "L'exili balear a Mèxic" (Documenta Balear, 2009), posa de manifest el cabal humà tan valuós que perdérem a causa de la derrota r ...
«Lo que buscaba era rescatar la memoria de una gente completamente olvidada»
06/01/2010 Julio Herranz
Artur Parrón publica en Edicions Documenta Balear el libro de investigación 'L'exili balear a Mèxic'.Edicions Documenta Balear, con la colaboración del Institut ...
L'exili balear a Mèxic
Parron Guasch, Artur
- Prologuista:
- Sebastià Serra Busquets
- Col·lecció:
- Menjavents
- Tema:
- Història Contemporània
- Pàgines:
- 280
- PVP:
- 18.00
- ISBN:
- 978-84-92703-41-8
- Data d'Edició:
- 23/11/2009
Aquesta és la història de l’exili balear a Mèxic, la història dels grans oblidats entre els vençuts de la guerra. Així mateix, és un homenatge a aqueix país i als homes i dones originaris de les Balears que van haver de fugir per a salvar-se del feixisme a l’Estat espanyol i a Europa.
L’exili balear a Mèxic vol ser una mena de diccionari dels oblidats %u2013bé que amb gran figures com el polític Antoni M. Sbert o l’antropòleg Àngel Palerm%u2013, dels qui no apareixen en les històries locals dels nostres pobles, dels qui van desaparèixer sense fer soroll i s’entregaren a un nou país, Mèxic, que els va acollir en un doble acte de solidaritat excepcional i de calculat interès demogràfic.
és llicenciat en Història Moderna i Contemporània per la Universitat Autònoma de Barcelona (1996). Entre 1997 i 2004 va viure a la ciutat mexicana de Puebla, on va cursar el mestratge en història a la Universitat Autònoma Puebla, i on va elaborar la seva tesi sobre l’exili republicà espanyol el 2002. A Mèxic va entrar en contacte amb els sectors exiliats i els seus centres de reunió, com també amb els descendents de l’exili balear. Va ser professor d’Història Universal i Història d’Amèrica a la Universitat Iberoamericana %u2013UIA%u2013 i a la Universidad Popular Autónoma de l’Estat de Puebla %u2013UPAEP%u2013.
Ha publicat La guerra civil a Eivissa i Formentera (1936-1939), Edicions Documenta Balear (2000), La guerra civil i el primer franquisme a Eivissa i Formentera (2001), amb el qual va guanyar el premi Vuit d’Agost del Consell d’Eivissa i Formentera, L'exili balear a Mèxic, Edicions Documenta Balear (2009) i articles en publicacions periòdiques com El Temps, Eivissa i Serra d’Or.
Viu a Formentera i és membre actiu del moviment de recuperació de la memòria històrica a les Pitiüses.
L'exili balear de 1939
Ginard Ferron, David
Una de les conseqüències immediates de la victòria franquista del 1939 fou la fugida massiva cap a l’exterior de civils i militars compromesos amb la República. L’emigració política balear posterior a ...


