Notícies Relacionades

Un resistent: Antoni Pons Pastor, autor de la «Biografia de Pere d'A. Penya»

14/07/2009 Antoni Marimon

En aquesta terra amb massa desertors i aprofitats, també hi ha hagut persones que varen saber mantenir una certa integritat malgrat les tribulacions del seu temps. Aquest fou el cas del prevere ...

Don Pere d’Alcàntara Penya

Pons i Pastor, Antoni

Prologuista:
Peñarrubia Marquès, Isabel
Col·lecció:
Menjavents
Tema:
Biografia
Pàgines:
264
PVP:
18.00
ISBN:
978-84-92703-00-5
Data d'Edició:
02/03/2009
Sinopsi
Sobre la base de la biografia de Pere d’Alcàntara Penya, l’historiador mossèn Antoni Pons pinta un retaule de fons pel qual desfila una bona part del segle xix mallorquí. Antoni Pons sap veure com cada conjuntura històrica influeix sobre Penya –fill d’una família inserida en el pròsper comerç ultramarí del segle xix–, amb el qual el clergue comparteix una religiositat sincera i abocada al bé del proïsme, un progressisme amarat de tolerància i de reforma social i un mallorquinisme ben arrelat en una llengua i en una cultura popular, però amb perspectiva catalana. Mossèn Pons també atorga molta importància a la formació del biografiat en la seva etapa d’estudiant a Barcelona, quan s’esdevingué la revolta catalana anticentralista del 1842, que relaciona amb els orígens de la Renaixença. Dibuixa el penós estat en què es troba la llengua catalana aleshores i qualifica Penya de romàntic i de primer renaixentista mallorquí. Antoni Pons lloa l’obra artística, científica i literària de Penya, i també el seu activisme cívic, que considera un «mirall d’alta ciutadania». Així mateix, posa en relleu la humanitat i el coratge que caracteritzen Penya quan afirma que sap transigir amb les debilitats humanes, però «s’infla com la mar avalotada quan la noció de justícia o de veritat és trepitjada».
Antoni Pons i Pastor
(Palma 1888-1976)
Historiador d’idees democràtiques i catalanistes. Ingressà al Seminari de Mallorca el 1903 i s’ordenà sacerdot el 1913. Es dedicà a l’ensenyament. La seva tasca més important fou la investigació històrica, feta autodidàcticament i no sempre amb el mateix rigor. Col·laborà amb Antoni M. Alcover en el setmanari La Aurora i publicà molts articles en la premsa de Palma i en revistes especialitzades. El juny del 1936 signà la Resposta al Missatge dels Catalans. És autor d’una Breve Historia de Mallorca (1952) i d’una Història de Mallorca (1963-1972) que se centra sobretot en els segles XIII i XIV. Col·laborà en la Historia de Mallorca de Josep Mascaró Passarius amb el capítol El Reino Privativo de Mallorca. Publicà les biografies de Pere d’A. Peña (1923) i dels lul·listes fra Mario de Passa (1936) i mossèn Mateu Gelabert (1962), i deixà una biografia inèdita del bisbe Bernat Nadal %u2013a qui reivindicà davant la incomprensió que encara aixecava el seu liberalisme, obra que la censura eclesiàstica no li autoritzà%u2013. Tingué cura de l’edició de l’Obra del menyspreu del món (1931) del poeta del s. XVI Francesc d’Olesa i del Dietari del Dr. Fiol (1933-1935) de gran interès per al coneixement del segle XVIII mallorquí. És autor de la novel·la breu Besllums. Narració històrica de la XVII centuria (1951). Fou membre del Consell Superior d’Investigacions Científiques, magíster i soci fundador (1935) de la Maioricensis Schola Lullistica, soci d’honor de la Societat Arqueològica Lul·liana i medalla de Plata de la ciutat de Palma (1955).
Recomanar
Comentar
Comentaris (0)