Cercador d'Obres
ORDENAR:
Començar recerca

Nous escrits d’un pagès

Nicolau i Jaume, Melcion

Prologuista:
Morro Marcè, Mateu
Col·lecció:
Menjavents
Tema:
Cultura popular
Pàgines:
166
PVP:
12.00
ISBN:
84-96376-15-X
Data d'Edició:
23/11/2004
Sinopsi
Melcion Nicolau «Gran» (Montuïri, 1933) ens torna a presentar un text d’una persona que entén en coses del camp i que es dedica al camp, una propietat de primeríssima importància per escriure un llibre com aquest, viscut dia a dia des de dins del mateix camp. Amb els Nous escrits d’un pagès en Cion Nicolau ens ofereix una altra embosta d'escrits amarats de suor, sentiments, ràbia i vivències d'un món que tenim just a la cantonada, i ens deixa entreveure un horitzó que hauríem de saber copsar si volem mantenir l'equilibri vital, tant per a nosaltres com pels qui vindran En el pròleg, Mateu Morro ens ofereix una excel·lent dissecció d'aquest camp i d'un món que veiem esfondrar-se, però que, amb diligència i seny de bístia vella» podem redreçar.
Melcion Nicolau i Jaume
“Gran”, de Son Pujol, va néixer el 17 de juny de 1933 a Montuïri (Mallorca). Als tres anys va perdre son pare, i va passar a viure amb els padrins, a la pagesia. Va aprendre les primeres lletres a ca ses Monges i després va anar a l’escola particular de Donya Jerònia Juan on es va preparar per fer l’examen d’ingrés i estudiar el batxillerat. No va poder seguir els estudis de magisteri perquè s’havia de dedicar al conreu del camp. Va ser el seu padrí qui li ensenyà a llaurar, fer un solc bé i dret, sembrar, segar amb la màquina de bístia i batre l’era. Quan en va haver après va agafar  les regnes de na Castanya, una bona mula, i es va posar a conrear juntament amb sa mare i el seu padrí, que l’ajudà fins que pogué. L’any 1977 va aprovar les oposicions al cos de caminers de l’Estat, i al cap de sis anys fou capatàs d’obres públiques; va treballar en la secció de jardineria fins que es va jubilar l’any 1997 als 64 anys. Sempre ha conreat la terra, l’ha treballada i l’ha estimada d’aquella manera com només els pagesos ho saben fer.


Recomanar
Comentar
Comentaris (0)