Notícies Relacionades

Heriberto Quiñones, una tragedia comunista

25/09/2012 Pepe Gutiérrez-Álvarez

     La lucha de la memoria contra el olvido tiene muchos, muchos nombres. Uno de ellos, y muy especial, es el de Heriberto Quiñones, sobre el que se ha efectuado alguna que otra refe ...

Heriberto Quiñones y el movimiento comunista en España (1931-1942)

Ginard Féron, David

Prologuista:
Preston, Paul
Col·lecció:
Plural
Tema:
Biografia
Pàgines:
224
PVP:
13.00
ISBN:
84-89067-79-1
Data d'Edició:
10/04/2000
Sinopsi
Relato minucioso de la vida de un revolucionario de los años treinta que organizó en la Segunda República el Partido Comunista en Mallorca, el País Valenciano y Asturias.
David Ginard Féron
(Palma 1966)
És historiador. Doctor en història per la Universitat de les Illes Balears (1997). S’ha especialitzat en l’estudi del moviment obrer i l’època franquista. Entre els seus llibres destaquen La resistència antifranquista a Mallorca (1939-1948) (Col. Menjavents núm. 1, 1991), L’esquerra mallorquina i el franquisme (Col. Menjavents núm. 12, 1994), L’oposició al franquisme a les Balears (1936-1975) (Col. Quaderns d’Història Contemporània de les Balears núm. 7, 1997), L’economia balear (1929-1959) (Col. Qd’HCB núm. 18, 1999), Heriberto Quiñones y el movimiento comunista en España (1931-1942) (Col. Plural núm 1, 2000), Les Baléares sous le régime franquiste (2002), Matilde Landa. De la Institución Libre de Enseñanza a las prisiones franquistas (2005), L’època contemporània a les Balears (1780-2005) (juntament amb Miquel A. Casanovas, Col. Qd’HCB núm. 50,2006) i L’exili balear de 1939 (Col. Qd’HCB núm. 58, 2008). Ha coordinat, juntament amb Margalida Capellà Represión política, justícia y reparación (2009). També ha coordinat  Dona, Guerra Civil i franquisme (2011), Dona i lluita democràtica al segle XX (2012). Les seves darreres obres a Edicions Documenta Balear: Treballadors, sindicalistes i clandestins (volum I)(2012), Treballadors, sindicalistes i clandestins (volum II) (2014), La repressió a les Balears durant la Guerra Civil (2015) i Aurora Picornell (1912-1937). De la història al símbol (2016).



Recomanar
Comentar
Comentaris (0)