Qui som? Contacte Distribuïdors Enllaços Subscripcions

Inici Novetats Catàleg Notícies

Accés Usuaris

Usuari Contrassenya Recordar contrassenya

Deixar de recordar contrassenya

Inici > Catàleg >

|

L’esclat de la Guerra Civil i la dictadura franquista encetaren una etapa de persecució de la llengua i de la cultura catalana a les Balears. Després d’uns anys de clandestinitat, als anys 50 inicià un revifament que esclatà als anys 60. Fets com la creació de l’Obra Cultural Balear (1962), la celebració de les Aules de Poesia, Teatre i Novel·la (1966-68), la publicació d’Els mallorquins (1967) de Josep Melià, la catalanització de la revista Lluc (1968) o l’aparició d’una nova promoció d’escriptors i d’artistes són els indicadors d’aquest canvi, que transformà del món cultural dels anys 70. Amb l’establiment de la democràcia i de l’autonomia s’avançà intensament en la creació d’infrastructures culturals, però els governs autonòmics desaprofitaren les ocasions per normalitzar la llengua i consolidar la nostra cultura.

(Palma, 1956) és professor de literatura catalana a la UIB des de 1988. Ha conreat la poesia i la narrativa. Ha preparat edicions de textos de diversos autors mallorquins i ha publicat estudis sobre literatura com L'escriptura de l'home. Introducció a l'obra literària de Miquel A. Riera (1982), L'obra de Salvador Galmés i Sanxo (1976-1951) (1988), «Bearn o la sala de les nines», de Llorenç Villalonga (1993), La literatura a Mallorca durant el franquisme (1936-1975) (1998), Els camins de la cançó: Vida i obra del P. Rafel Ginard i Bauçà (1999), Els paradisos perduts de Llorenç Villalonga (2001), etc.