Alguns serveis

Segueix-nos

                                 &n ...

Comparteix

                                 &n ...

Necessitau algun fragment de les nostres obres?

                                              ...

TÍTOLS EN PREPARACIÓ

                                          &nb ...

Tota l'actualitat

Ricard Anckermann

Alenyà Fuster, Miquel

Biografia i obra de la personalitat artística mallorquina més rellevant del segle XIX.

Ricard Anckermann (Palma, 1842-1907), fill de Jordi Ànckermann i de Margalida Riera, fou un rellevant artista pintor, deixeble del pintor Faust Morell, militant del Partit Democràtic de les Balears (després, Partit Democràtic Republicà Federal) i regidor de l’Ajuntament de Palma (1868). 
Decebut de la política, marxa a París i a Londres per per­feccionar la seva tècnica i ampliar coneixements. A París treballa als tallers del gravador Jules Cheret i coincideix amb la presentació de La vicaria, de Marià Fortuny (1870). A Londres realitza la talla en fusta del mascaró de proa, dedicat a Ramon Llull, i la decoració d’algunes estances del vapor Lulio. El 1871 torna a Mallorca, atén l’encàrrec de Joan Sureda de fer les pintures de la sala de música del palau del rei Sanç (Valldemossa). El 1882 pinta el sostre de la sala de ball del Cercle Mallorquí i el 1900 comença la decoració del menjador de Son Vida. Altres projectes seus destacats són el quadre històric per al paranimf de la Universitat de Barcelona, el sostre de la sala del trono de Can Torrella, la tela per a la capella neogòtica de la Torre de Can Granada, l’oli del Davallament de la Creu per a la Seu, la maqueta del frontispici del Teatre Principal, la tela monumental de la Transfiguració de Sant Agustí de Binissalem o la capella del Sagrat Cor de l’església del Socors de Palma.
 Va ressaltar també com a professor i va saber elevar el prestigi de l’Escola de Belles Arts. La seva obra comprèn diverses etapes, la primera de les quals s’ajusta als cànons classicistes de Faust Morell, amb les recreacions dels fets rellevants de la història de Mallorca, el realisme en els paisatges, mentre que l’obra de maduresa es caracteritza per l’eclecticisme.

Llegir el Sumari en PDF
Veure algunes pàgines de mostra en PDF


Capítols dolços de cuina mallorquina

Contreras Mas, Antoni

Els dolços típics de la cuina mallorquina, la seva evolució i la seva cultura.

Aquest llibre és la segona part o, si voleu, la darreria del volum Capítols de cuina mallorquina. Hi trobareu notícies sobre els pastissos i dolços de l’antiga cuina illenca, de la qual podreu seguir el rastre amb una vintena de receptes.
  Els costums protocol·laris de la taula i gastronomia occidentals estableixen que els pastissos i dolços siguin servits com a plat darrer d’una menjada. En aquesta obra podreu conèixer els dolços ara ja perduts de la gastronomia mallorquina, com els gubellets, els xerafins o les llesques de papa i els que encara es conserven en altres indrets, com les casques o el cuscussó, i els altres que perviuen, com els doblegats, els rubiols, el crespells, els bunyols, els confits, el gató, els quartos, el codonyat o les neules. També s’hi han inclòs els gelats, tan tradicionals com els flaons, les formatjades, els congrets, i la figa de moro, com a mostra de la introducció d’una fruita externa a l’illa, que, si bé va ser considerada exòtica al principi, des­prés s’integrà de ple a la taula mallorquina.

Llegir l'Índex en PDF
Llegir la Presentació en PDF

Els aucells a les rondalles mallorquines i al cançoner

Rayó i Ferrer, Miquel

Els aucells que figuren a les rondalles mallorquines i al cançoner, profusament il·lustrats.

Irene i la terra adormida

Vicens Vidal, Francesc; Pietrelli, Lucia

Una nina difunta que a la Nit de les Ànimes torna per unes hores al món dels vius.

Manual de vela llatina

Oliver Font, Bernat

Manual pràctic per aprendre a navegar, profusament il·lustrat.