Versos per cantar

Orpí Ferrer, Pere

L'obra magna del poeta, on lletra i música es donen la mà.

De les sis belles arts clàssiques, Pere Orpí ha exercit la música tocant de jovenet el trombó amb la banda municipal de Capdepera i cantant en diversos grups corals, ha exercit la dansa participant amb l’agrupació de ball de pagès del seu poble i en balls oberts, ha exercit la pintura fent exposicions a l’oli i a l’aquarel·la, però sobretot la bella art que millor defineix el seu tarannà és la literatura en la seva expressió més excelsa com és la poesia.
I quan un poeta té sentit musical, a més de gaudir del seu lèxic alhora planer i noble, de la riquesa de la seva inspiració, de les seves imatges, símbols i metàfores, els seus versos es veuen enriquits amb la cadència del ritme. 
En aquesta publicació, Pere Orpí Ferrer ha volgut reunir en un sol volum tots els seus versos que han estat musicats. I és que sovint, sobretot quan una cançó es fa popular, més fàcilment ens recordam de l’autor de la música, que no de l’autor de la lletra.
És un deure de justícia per part de la llengua catalana de Mallorca, de la societat en general i sobretot de l’Església reconèixer l’autoria de tantes lletres de cançons, que habitualment canten moltes de comunitats cristianes i molts de grups diversos. Lletres que pel seu origen són de Pere Orpí, però que per prescripció d’ús ja començam a considerar com a nostres.
De la presentació de Sebastià Salom


Llegir el Sumari general en PDF
Llegir la Justificació de l'autor en PDF
Llegir l'Índex dels autors musicals en PDF
Llegir l'Índex de les gravacions en PDF

Irene i la terra adormida

Vicens Vidal, Francesc; Pietrelli, Lucia

Una nina difunta que a la Nit de les Ànimes torna per unes hores al món dels vius.

Mentre que la societat actual ha estès un vel de misteri i tragèdia envers tot allò relacionat amb la mort, en el tradicionari hi trobem les claus per establir una nova relació comprensiva del sentit de la mort en relació amb la vida, assumint l’existència de cicles naturals dels quals som part i amb els quals la humanitat, en moltes cultures i èpoques diverses, ha sabut relacionar-se.


Irene i la terra adormida és una aproximació a aquests rituals i el seu sentit profund a través de la música, la paraula i el joc escènic. L’obra parteix d’un paral·lelisme antinòmic que es dóna cada any pel novembre: mentre se sembra i s’enterren les llavors que donaran fruit i flor en els propers mesos, els difunts abandonen el seu lloc sota terra per sortir i tornar a voltar pel món dels vius durant tota una nit, segons la tradició. Aquest doble moviment -la llavor entra i els difunts surten- constitueix el primer alè de l’obra que persegueix les passes d’Irene, una nina difunta que en la Nit de les Ànimes tindrà l’oportunitat de retornar per unes hores al món dels vius.


Llegiu l'Índex en PDF
Mireu algunes pàgines en PDF

Sindicatos y turismo de masas en las Baleares

Aroca Mohedano, Manuela

La llegada masiva de turistas, el cambio de hábitos y costumbres de la sociedad balear y el combate de los sindicatos.

Col·lagen per a l’ànima

Alzina Sureda, Bartomeu; Munar i Saura, Pere Jordi; Schimith Carreira, Corine

Una fórmula humana i senzilla per millorar-te la vida.

Treballadors, sindicalistes i clandestins

Ginard Féron, David

La història social i política de l’obrerisme balear en 44 entrevistes.