Irene i la terra adormida

Vicens Vidal, Francesc; Pietrelli, Lucia

Una nina difunta que a la Nit de les Ànimes torna per unes hores al món dels vius.

Mentre que la societat actual ha estès un vel de misteri i tragèdia envers tot allò relacionat amb la mort, en el tradicionari hi trobem les claus per establir una nova relació comprensiva del sentit de la mort en relació amb la vida, assumint l’existència de cicles naturals dels quals som part i amb els quals la humanitat, en moltes cultures i èpoques diverses, ha sabut relacionar-se.


Irene i la terra adormida és una aproximació a aquests rituals i el seu sentit profund a través de la música, la paraula i el joc escènic. L’obra parteix d’un paral·lelisme antinòmic que es dóna cada any pel novembre: mentre se sembra i s’enterren les llavors que donaran fruit i flor en els propers mesos, els difunts abandonen el seu lloc sota terra per sortir i tornar a voltar pel món dels vius durant tota una nit, segons la tradició. Aquest doble moviment -la llavor entra i els difunts surten- constitueix el primer alè de l’obra que persegueix les passes d’Irene, una nina difunta que en la Nit de les Ànimes tindrà l’oportunitat de retornar per unes hores al món dels vius.


Llegiu l'Índex en PDF
Mireu algunes pàgines en PDF

Capítols dolços de cuina mallorquina

Contreras Mas, Antoni

Els dolços típics de la cuina mallorquina, la seva evolució i la seva cultura.

Aquest llibre és la segona part o, si voleu, la darreria del volum Capítols de cuina mallorquina. Hi trobareu notícies sobre els pastissos i dolços de l’antiga cuina illenca, de la qual podreu seguir el rastre amb una vintena de receptes.
  Els costums protocol·laris de la taula i gastronomia occidentals estableixen que els pastissos i dolços siguin servits com a plat darrer d’una menjada. En aquesta obra podreu conèixer els dolços ara ja perduts de la gastronomia mallorquina, com els gubellets, els xerafins o les llesques de papa i els que encara es conserven en altres indrets, com les casques o el cuscussó, i els altres que perviuen, com els doblegats, els rubiols, el crespells, els bunyols, els confits, el gató, els quartos, el codonyat o les neules. També s’hi han inclòs els gelats, tan tradicionals com els flaons, les formatjades, els congrets, i la figa de moro, com a mostra de la introducció d’una fruita externa a l’illa, que, si bé va ser considerada exòtica al principi, des­prés s’integrà de ple a la taula mallorquina.

Llegir l'Índex en PDF
Llegir la Presentació en PDF

Els aucells a les rondalles mallorquines i al cançoner

Rayó i Ferrer, Miquel

Els aucells que figuren a les rondalles mallorquines i al cançoner, profusament il·lustrats.

Manual de vela llatina

Oliver Font, Bernat

Manual pràctic per aprendre a navegar, profusament il·lustrat.

Ricard Anckermann

Alenyà Fuster, Miquel

Biografia i obra de la personalitat artística mallorquina més rellevant del segle XIX.