Per millorar de fortuna

Albertí i Genovart, Benet

Un dels processos socials més rellevants del passat recent de Mallorca.

L’emigració dels mallorquins abans de l’arribada del turisme de masses constitueix un dels processos socials més rellevants del passat recent de Mallorca. Països com Argentina, Cuba, Puerto Rico, Uruguai, Xile o Mèxic foren destinacions habituals entre els emigrants mallorquins a la recerca d’un futur millor, encara que França i Algèria també foren destinacions importants. L’èxode, al principi reduït, va arribar a assolir proporcions considerables, a vegades en massa.
Al final del segle xix, les precàries condicions materials i diverses crisis expulsaren milers d’individus i famílies, molts dels quals no tornaren. A partir de llavors, jornalers i llauradors s’expatriaren fins ben entrat el segle xx. En l’evolució de l’emigració hi va tenir un paper destacat la crida que efectuaren els mallorquins residents a l’estranger mitjançant les cadenes migratòries. En el segle xx, el desig majoritari entre els emigrants fou tornar a Mallorca amb uns estalvis que els permetessin fer una vida descansada. Entre els joves, fugir de l’illa per evitar el servei militar va ser també una motivació freqüent, fet que els va convertir en pròfugs.
Cronològicament, la investigació se centra en l’època en què aquest procés va ser més intens, des del final del segle xix fins al 1930, any que va marcar un important final de cicle en els desplaçaments a l’exterior, però no el final. Per això, a partir de fonts orals es descriuen aspectes de l’emigració dels anys quaranta i cinquanta del segle xx, sobretot a Veneçuela i Brasil.
Així mateix, en aquest estudi s’aborden les migracions domèstiques o locals dins de la mateixa illa de Mallorca.


Llegir el Sumari en PDF
Llegir la Presentació en PDF

Lydwina

Blei, Franz

L’exili alemany en la societat i cultura mallorquina, descrit en format de novel·la.

Lydwina formava part d’un projecte més ampli que, amb el títol El cavall de Troia, volia retratar la nombrosa colònia d’escriptors i artistes que, durant la dominació nazi, es varen exiliar a Cala Rajada (Mallorca), des d’on varen viure l’esclat de la Guerra Civil i tornaren emprendre el camí de l’exili -o, com Heinz Kraschutzki, un dels personatges de la novel·la, passaren llargs anys a les presons franquistes-. Per circumstàncies vitals i com a conseqüència d’un exili extremadament problemàtic que va patir el seu autor, presentam l’única part de l’obra que ha estat publicada en llibre (1960). Malgrat això, Lydwina ens ofereix un panorama ben interessant dels diferents personatges, alguns dels quals reals, i que ens demostren i actualitzen l’aportació que va fer aquest exili tant en la societat mallorquina com en la mateixa cultura alemanya. El pròleg de Pere Joan Tous i l’epíleg de Miquel Llull expliquen algunes de les claus per a interpretar l’obra, l’autor i la seva època.

Llegir el Pròleg en PDF

La senyoreta Júlia

Strindberg, August

El drama clàssic més reconegut i polèmic de la literatura sueca.

La Terra d’Artana

Argemí Relat, Mercè

Els assentaments andalusins en un dels tretze districtes de Mayurqa, la seva organització i distribució.

Historia de las Baleares (1780-2017)

Casasnovas Camps, Miquel Àngel; Ginard Féron, David

Sus transformaciones políticas, sociales, económicas y culturales durante los dos últimos siglos.