La Guerra Civil a Campos

Alcaraz i Vich, Montserrat

Les correlacions de forces ideològiques i les estructures de poder d’un poble de tarannà tradicionalista.

Aquest treball és el fruit d’una recerca començada als anys noranta del segle passat quan l’autor va començar a entrevistar testimonis de la Guerra Civil espanyola, l’esdeveniment més trasbalsador de la nostra història recent. 
Amb esperit crític i rigorós, aquest volum és una aproximació a les correlacions de forces ideològiques i les estructures de poder del poble de Campos, que ja des del segle XIX, pel seu tarannà fortament agrari, tradicionalista i caciquista, havia estat refractari als impulsos modernitzadors del liberalisme i republicanisme. L’arribada de la Segona República no va fer més que provocar una ratificació d’aquest tarannà. 
L’obra, a banda de la informació inèdita que dona a conèixer, també s’adhereix a les iniciatives de memòria històrica pel que suposen de dignificació i reparació moral envers unes persones i unes institucions que, pel fet de ser derrotades, passaren a ser deliberadament silenciades, menystingudes i oblidades per la historiografia oficial.

Llegir el Sumari en PDF
Llegir el Pròleg en PDF

El ball de sala a Mallorca

Codina Bonet, Ramon

Un recull de músiques, grups i bandes relacionats amb el ball a les Illes.

«Grosso modo, almenys a Mallorca, un temps, es va establir la convenció, simple, que hi havia tres classes de ball: el mallorquí (dit també de pagès, de bot, de boleros, folklòric, típic, etc.), el de sala i el d’aferrat. O era d’una classe o de l’altra, tot i que això d’aferrar-se fos molt elàstic.» Aquest aclariment del professor Ramon Codina sintetitza la premissa de la qual  parteix per a fer un recull de músiques, grups i bandes relacionats amb el ball a les Illes. Aquest petit tractat musical i sociològic permet documentar modes en el vestit, els carnavals, els balls sonats al llarg de l’any, relacions socials i directrius religioses, a més d’un buidatge excepcional de grups, els espais de dansa i noves tendències en el repertori. S’hi estudien les bandes i els usos musicals del segle XIX, els primers conjunts de jazz illencs als anys vint del segle XX, i bona part del repertori fins als anys seixanta. Sorgeixen, així, els elements que formaren part de les músiques de ball: normativa, espectacles, tributs, indústria, musical local, empresaris, contractes, conjunts, compositors, i també els noms de les primeres dones músiques professionals.
L’estudi complementari de Bàrbara Duran analitza les noves perspectives del tercer mil·lenni: l’alliberament de la sexualitat,  l’apro­piació femenina dels rols masculins en les danses de figures i la dansa tradicional, la participació de parelles gais i lesbianes en el ball de bot, que ha desfermat la polèmica queer al voltant del rol home/dona, així com els nous espais per a la dansa i la gran llibertat que sent la joventut actual per ballar tant ben aferrats com ben amollats.


Llegir el Sumari en PDF
Llegir la Presentació en PDF

Els dies oblidats

Bauçà Ballester, Pep Toni

Recull de vuit relats d’intriga, fantasia, i sobretot de misteri.

Glossari de Santa Catalina i Es Jonquet

Herranz Hammer, Albert

Un mosaic de les històries que conformen la identitat d’aquest Raval.

Els de Cabrera (1936-1946)

Rigo Bonet, Joan

La vida a la petita illa en la Segona República i el drama de la Guerra Civil.