Alguns serveis

Segueix-nos

                                 &n ...

Comparteix

                                 &n ...

Necessitau algun fragment de les nostres obres?

                                              ...

TÍTOLS EN PREPARACIÓ

                                          &nb ...

Tota l'actualitat

La cicatriz

Miró Fernández, Santiago

Historia de una lucha contra el negro asfalto que nunca será borrada de la memoria colectiva.


Ibiza, una isla cosmopolita que ha vivido de su belleza paisajística, ¿tiene los días contados? Es la pregunta que no pocos se hicieron en el año 2003, cuando la derecha recobró el poder del Consell Insular d’Eivissa i Formentera y el Govern de les Illes Balears, en manos de la izquierda durante cuatro años. Un proyecto faraónico amenazó entonces con romper la isla en dos mitades: la que se movía en torno al caciquismo, y la que se rebelaba en contra del mismo; la que se agazapaba tras el cemento y hormigón, y la que sacaba el pecho y defendía la naturaleza por encima de las ideologías de la derecha.
Desde ese momento, se desató en la isla una lucha encarnizada, basada en la resistencia de unos y la supervivencia de otros. El mar dejaba de ser frontera natural y el ibicenco se transformaba en un personaje universal, siendo menos isleño que nunca.  Y su lucha contra la agresión de los nuevos tiempos batió récords. Expoliada por empresarios y políticos depredadores, la isla sufrió una degradación brutal. 
Orgullosos del verde de su isla, los isleños se enfrentaron por primera vez en el 2006 al negro asfalto y al cemento que, tras su aparente modernidad, agobiaba, oprimía y mataba poco a poco. Y, por medio de una resistencia activa o pasiva, muchos se levantaron, indignados, en contra de una agresión legalizada, y gritaron hasta quedar roncos: «¡No queremos autopistas, no queremos más destrucción del territorio!» De esta manera, la entrañable Illa Blanca, herida por aquella llaga negra que la dividía en dos, se defendió a muerte.  Hoy, trece años después, recordamos esa larga y lacerante agonía.


Sumario en PDF
Muestra contenido en PDF



Ficcions 2018-2020

Gallego, Rafel; Rosselló, Nuna; Salas Burguera, Marina; Marí Juanola, Eugeni; Florit, Catalina Inès

Feminisme, xarxes socials, els refugiats al Mediterrani, el canvi climàtic... Són alguns dels temes d’aquests joves dramaturgs de Balears.


Matrioshka
Què passaria si la nostra societat occidental no s’hagués estructurat des d’un punt de vista masculí des del seu orígen? Com funcionaríem en comunitat? I si ho imaginem?
Matrioshka pretén ser un viatge col·lectiu a través de diferents dones vilipendiades de la història per tal d’analitzar i canviar els patrons que les van fer ser tractades així.


Latituds
Som l’any 2095. El món ha canviat. Tan sols queden els humans i les mil màquines que han hagut d’inventar per continuar vivint a un planeta que fàcilment arriba als 90 graus. Un grup d’adolescents (Júlia, Àgueda, Efrem,Lina, Marta i Guille) viatjaran fins a diferents punts clau de la història per entendre com hem arribat a aquestes condicions tan tristes.


Antàrtida
El punt de partida de la peça és una investigació que duen a terme de manera paral·lela universitats d’Europa i dels Estats Units d’Amèrica, amb alumnes de centenars d’instituts, sobre l’ús de les noves tecnologies entre els adolescents i la dependència que els genera. Els alumnes protagonistes seleccionats romandran tancats al centre d’investigació durant sis dies, sense tauletes tàctils ni telèfons mòbils que els connectin amb l’exterior.


Cors d’aigua
Cors d’aigua és l’aventura de Kala, una jove refugiada que emprèn un viatge de Síria cap a Europa, on veurà les diferències entre el món occidental i el seu país, la situació diferent de les dones%u2026 Kala no viatja sola, i per això tindrà moltes coses per aprendre de les companyes i dels companys. L’objectiu de l’obra és reivindicar la pau i l’amor que falta.


Desaparició (no) accidental d’uns joves
Desaparició(no) accidental d’uns joves és una peça que jo col·locaria dins de les noves dramatúrgies. Un text inacabat. Un text per estripar. Un text per començar a crear en col·lectiu. Una narració amb moltes veus, amb una presència brechtiana que l’acompanya. Juvenil i adulta. Un cant i un crit. Un crit a la dissidència pedagògica.




Turista zero

Llobet Deià, Agnès

Dos-cents vuitanta dies d’un combat aferrissat amb les idees i el plaer.


Antologia lírica alemanya (1910-1960)

Cinquanta-vuit poemes de dinou poetes decisius de llengua alemanya.


La telegrafia òptica a les Balears

Aparicio Pasqual, Àngel

Les tècniques de transmissió de senyals òptics a les Balears. Estacions, organització, personal i les seves vicissituds.