Alguns serveis

Segueix-nos

                                 &n ...

Comparteix

                                 &n ...

Necessitau algun fragment de les nostres obres?

                                              ...

TÍTOLS EN PREPARACIÓ

                                          &nb ...

Tota l'actualitat

Per millorar de fortuna

Albertí i Genovart, Benet

Un dels processos socials més rellevants del passat recent de Mallorca.


L’emigració dels mallorquins abans de l’arribada del turisme de masses constitueix un dels processos socials més rellevants del passat recent de Mallorca. Països com Argentina, Cuba, Puerto Rico, Uruguai, Xile o Mèxic foren destinacions habituals entre els emigrants mallorquins a la recerca d’un futur millor, encara que França i Algèria també foren destinacions importants. L’èxode, al principi reduït, va arribar a assolir proporcions considerables, a vegades en massa.
Al final del segle xix, les precàries condicions materials i diverses crisis expulsaren milers d’individus i famílies, molts dels quals no tornaren. A partir de llavors, jornalers i llauradors s’expatriaren fins ben entrat el segle xx. En l’evolució de l’emigració hi va tenir un paper destacat la crida que efectuaren els mallorquins residents a l’estranger mitjançant les cadenes migratòries. En el segle xx, el desig majoritari entre els emigrants fou tornar a Mallorca amb uns estalvis que els permetessin fer una vida descansada. Entre els joves, fugir de l’illa per evitar el servei militar va ser també una motivació freqüent, fet que els va convertir en pròfugs.
Cronològicament, la investigació se centra en l’època en què aquest procés va ser més intens, des del final del segle xix fins al 1930, any que va marcar un important final de cicle en els desplaçaments a l’exterior, però no el final. Per això, a partir de fonts orals es descriuen aspectes de l’emigració dels anys quaranta i cinquanta del segle xx, sobretot a Veneçuela i Brasil.
Així mateix, en aquest estudi s’aborden les migracions domèstiques o locals dins de la mateixa illa de Mallorca.


Llegir el Sumari en PDF
Llegir la Presentació en PDF



La senyoreta Júlia

Strindberg, August

El drama clàssic més reconegut i polèmic de la literatura sueca.


La senyoreta Júlia és potser l’obra d’August Strindberg més reconeguda internacionalment, la més representada, i també la més polèmica. Les representacions i reinterpretacions han estat constants des de la seva estrena el 1889. L’acció de La senyoreta Júlia transcorre durant la nit de Sant Joan, Midsommarsnatten, i té com a protagonistes l’arrogant senyoreta Júlia, el seu servent Joan i la cuinera Cristina. Els diferents punts de vista que conté aquest drama polièdric -feminista, patriarcal, classista, misàntrop...- el converteixen en un fòrum de temes d’actualitat. Traduïda directament del suec, fins avui només hi havia a l’abast dels lectors catalans una edició descatalogada del Teatre Lliure. La traducció s’acompanya d’un estudi d’Antoni Nadal sobre la recepció del teatre de Strindberg a les Balears.


Llegir part de l'Epíleg en PDF

La Terra d’Artana

Argemí Relat, Mercè

Els assentaments andalusins en un dels tretze districtes de Mayurqa, la seva organització i distribució.

La casa de Ben Ahmed

López-Bermejo Muñoz, Julio

La narració novel·lada de la presa de Madina Mayurqa per les tropes catalanoaragoneses.

Lydwina

Blei, Franz

L’exili alemany en la societat i cultura mallorquina, descrit en format de novel·la.