Visca Mallorca lliure!

Martí Florit, Tomeu

Mallorquinisme, autonomia, estat, confederació, nació catalana, república, independència, Països Catalans... són alguns dels seus referents.

Visca Mallorca lliure! és el crit històric, la divisa que uneix les persones i col·lectius que treballen amb l’objectiu de fer de Mallorca un país de gent lliure i feliç. Tomeu Martí converteix aquest crit en una crida a pensar i preparar el futur de Mallorca amb els màxims nivells de sobirania i benestar col·lectiu.
El mallorquinisme polític, des dels seus inicis, ha cercat sempre un encaix entre els territoris històrics dels Països Catalans i ha proposat el màxim d’autogovern. Un debat sobre Mallorca, mallorquinisme, autonomia, estat, confederació, nació catalana, república, independència, Països Catalans, llibertat... són alguns dels referents que planteja aquest treball.
És l’oportunitat per proposar la construcció d’una república al servei dels ciutadans i ciutadanes de Mallorca, confederada amb la resta de territoris de la Nació Catalana. Ha arribat el moment de fer de Mallorca el millor país del món. Tomeu Martí, amb el bagatge que li atorga l’experiència d’activista, selecciona les eines més efectives per enllestir aquesta meta.
Com diu la diputada de la CUP Anna Gabriel en el pròleg del llibre, «agafeu el llibre, llapis en mà, i treballeu el país».


Llegiu el Sumari

L’espiritisme a Capdepera (1868-1936)

Terrassa Flaquer, Josep

Un moviment social únic i sorprenent a Mallorca.

L'espiritisme és una doctrina basada en la creença de l’existència i de la manifestació dels esperits, que es poden comunicar amb els humans mitjançant un mèdium.
Partint d’aquesta creença, en la literatura i en la dura vida diària es va desenvolupar una moral amb un fort compromís humanitari: pau, solidaritat amb els desposseïts, justícia, honestedat i compassió pels febles. La defensa d’aquests valors els abocà a la lluita política, a reclamar la llibertat de culte, a promoure una relació igualitària entre homes i dones, a treballar per l’emancipació econòmica i la defensa de la societat civil.
Tradicionalment, l’espiritisme va expressar les ànsies de renovació espiritual d’un sector de les classes populars que unia revolució, espiritualitat i federalisme.
Aquesta obra completa l’estudi de la dissidència religiosa i política a Capdepera. L’espiritisme de Capdepera fou un moviment social sorprenent a les Illes Balears i únic a la part forana de Mallorca. Va sorgir amb una força que, juntament amb el metodisme, serví de referència per identificar el tarannà gabellí a l’illa.

Llegiu el Sumari.

Més informació:
Com va arrelar a un municipi de l'illa, allunyat de Palma, una creença gairebé desconeguda a Mallorca? I, ¿quins trets socials, econòmics i culturals ho feren possible i, alhora, per què és diferenciava dels altres pobles de l'illa i de les Balears?
L'espiritisme ha format part de la cultura europea. Nat a mitjan segle XIX, es va estendre per França, Alemanya, Anglaterra, Itàlia, Rússia i per la costa mediterrània espanyola, amb una especial incidència a Catalunya, on es va fer molt popular. A les Balears va ser prou conegut a Menorca, especialment a Maó i Es Castell, on s'obriren centres espiritistes que editaren una revista: La Estrella Polar. A Mallorca era conegut a Palma, però únicament arrelà a Capdepera.
Capdepera va saber connectar amb la cultura europea més inquieta i innovadora; es podria afirmar que, aleshores, era el poble mallorquí més europeu de tots. La relació es formalitzà per una doble via: la comunitat metodista local (any 1879), que formava part de la Societat Missionera Metodista Anglesa, i l'espiritisme, que xuclava de la cultura francesa via Barcelona. L'espiritisme era qualque cosa més que una creença; representava la rebel·lió de l'home vers la societat tradicional, un llum d'esperança per a aquells que albiraven un món millor.
Ben aviat es va comprovar que tot allò que acostava Capdepera a les inquietuds europees l'allunyava de la cultura heretada. Mentre la majoria dels illencs consideraven que la nova societat que s'anava imposant introduïa uns canvis religiosos, ideològics, econòmics i socials gairebé diabòlics, una part dels gabellins els feren seus i canviaren el rumb de les seves vides.
-
La portada del llibre ho intenta resumir. El fons és un fragment d'una fotografia de Capdepera, on apareix un grup de dones i nins descalços fent llatra, formant part de la vetlaria de na Velleta, un dels principals indrets divulgadors de l'espiritisme local. Al centre de la coberta, dins el requadre, es reprodueix l'escena central d'una pintura d'Eugene Delacroix (1798-1868), Jacob lluitant contra l'àngel, una metàfora de la lluita de l'home per alliberar-se del passat que l'assetja i el manten dins la foscor.

Amb ulleres verdes

Abeyà Lafontana, Elisabet

Una visió del món de l’educació en 39 relats.

El misteri del llibre de cant gregorià

Estelrich i Massutí, Pere

Intriga, aventures i misteri que ens guiaran pel camí de la música.

Vinyòvol

Calafat Vich, Pere

Recull dels mots relacionats amb el món dels vinaters i vinyaters.