Manifest contra el desencís

Diversos autors

Vint-i-quatre propostes per construir un futur millor per a les Illes Balears

Com podem canviar la societat per fer-la justa, lliure i solidària? Com podem posar fi a l’hegemonia de la dreta? Com podem crear una majoria social a favor de polítiques profundament esquerranes i transformadores? Com hauríem de conformar-la? Com s’hauria d’estructurar i organitzar? Quins eixos de treball comuns s’hi haurien de prioritzar? Quin rol hi haurien de tenir els moviments socials? Personalitats d’ideologies i trajectòries diverses intenten satisfer aquestes preguntes i moltes altres al llarg d’aquest assaig a fi i efecte de construir un futur millor per a les properes generacions de les Illes Balears.


En aquest assaig col·lectiu, hi participa una representació diversa de la societat illenca d’esquerres. Així, hi ha personalitats del món de la recerca, com els filòlegs Isidor Marí i Bernat Joan (exmilitant d’ERC i exeurodiputat), els professors de la Universitat de les Illes Balears Bernat Riutort, Joaquín Valdivielso i Laura Camargo (militant de l’esquerra anticapitalista), i el sociòleg Antoni Tarabini. En aquesta línia, també hi col·laboren militants de diferents partits polítics progressistes, com Celestí Alomar, exconseller de Turisme pel PSOE (1999-2003); Alejandro Aparicio, candidat d’Esquerra Unida al Congrés dels Diputats (2011); Joan Lladó, president d’Esquerra Republicana-Mallorca, i Antoni Verger, regidor a l’Ajuntament de Palma pel PSM i la coalició MÉS. Així mateix, hi ha un espai per a l’opinió de militants procedents de candidatures locals com Lluís Enric Apesteguia, de l’Agrupació Deià; Josep Carreres, de l’Entesa de l’Esquerra de Ferreries; Joan Colom, d’Independents de Sencelles i Biniali; Amadeu Corbera, d’Esquerra Oberta de Bunyola; José Luis, Pepe, García, d’Alternativa per Pollença, i Guillem Ramis, d’Esquerra de Santa Maria. Finalment, des de l’activisme social s’hi recullen les veus de Biel Caldentey (secretari general de l’STEI-Intersindical); la Coordinadora Llibertària de Mallorca; Lluc Gayà (militant d’Endavant OSAN); Jaume Mateu, president de l’Obra Cultural Balear (OCB); Marcel Pich (músic i periodista); Margalida Ramis, portaveu del Grup d’Ornitologia Balear i Defensa de la Natura (GOB) i Sara Rivera (activista feminista).


Llegiu-ne el sumari
Llegiu la ressenya biogràfica dels autors   

El bestiari de les galàxies

Vicens Vidal, Francesc; Maria Ballester, Miquel Àngel

Una divertida història d’aventures per llegir, cantar o interpretar.

El bestiari de les galàxies narra el viatge d’uns exploradors alienígenes que, procedents de la galàxia Peta-Zeta, arriben al planeta Terra. Com explica en Cibernat, el narrador protagonista, a la seva galàxia hi ha planetes de terra, altres són d’aigua, i altres són fets d’aire, i cadascun té els seus propis animals. Però han sentit a dir que a la Terra hi conviuen animals de tota casta, i han vingut per comprovar-ho.


----
El bestiari de les galàxies és el resultat d’una afortunada suma de complicitats. Ha nascut com un treball en equip, i esperam que cada vegada que surti del paper per cobrar vida damunt un escenari torni a ser, novament, una feina d’equip. Durant el seu procés d’elaboració, tant el text com la producció musical van restar oberts a la incorporació de suggeriments de tots els que participaven en el seu muntatge: actors i actrius, músics, mestres, tècnics. Feis vostra la cantata, rebeu-la d’una manera flexible, adaptau-la a les vostres necessitats i a les del vostre públic. El nostre desig, i esperam que també vostre, és que el públic, després de veure El bestiari de les galàxies, estigui d’acord amb en Cibernat: encara que mirant al cel vegem la grandesa de l’univers, la Terra és un món increïble i meravellós.

Capí­tols de cuina mallorquina

Contreras Mas, Antoni

Els plats típics de la cuina de Mallorca, la seva evolució i la seva cultura

Els primers demòcrates

Peñarrubia i Marquès, Isabel

Diccionari biogràfic complet dels primers reformistes mallorquins que canviaren els vells valors.

Moviment obrer i escoles laiques a Menorca (1900-1936)

Alzina Seguí, Pere

Cinc experiències d’escoles laiques i les seves relacions amb el teixit social menorquí.