La Terra d’Artana

Argemí Relat, Mercè

Els assentaments andalusins en un dels tretze districtes de Mayurqa, la seva organització i distribució.

L’any 1229 Jaume I, comte de Barcelona, va arribar a al-Jaza’ir
al-Sharqiya, les illes orientals d’al-Àndalus, acompanyat de
magnats, cavallers i soldats. El desembre d’aquell any, les
tropes catalanes van entrar a Madina Mayurqa i, al llarg del
segu%u0308ent any, van ocupar tota l’illa.
Els conqueridors van trobar a Mayurqa una societat que
s’havia establert a les illes feia segles i que s’havia organitzat
en comunitats rurals assentades per tot el territori. Les hosts
catalanes van irrompre violentament en aquesta societat:
van assassinar i capturar persones i van saquejar tot el que van
trobar. La conquesta catalana de Mayurqa representa, doncs,
un tall brutal en el fi l de la història d’aquella societat.
La població anorreada va deixar, com a empremta més visible
en el terreny, els seus espais de treball, fragments dels atuells
que utilitzaven i els noms dels seus assentaments, recollits
en la documentació dels conqueridors quan en feren
el repartiment com a botí de guerra. És el testimoni d’aquestes
comunitats pageses i, a través d’ell, hem intentat reconstruir
com va ser aquella societat per donar-li el seu lloc a la història
i fer evident la destrucció de què va ser objecte.
L’objectiu principal d’aquest estudi és reconèixer els
assentaments andalusins del guz’ de Yartan, un dels tretze
districtes administratius en què es dividia Mayurqa en
el moment de la conquesta feudal, i entendre la lògica de
la seva organització i distribució en el territori.


Llegir el Sumari en PDF
Llegir la Introducció en PDF

Lydwina

Blei, Franz

L’exili alemany en la societat i cultura mallorquina, descrit en format de novel·la.

Lydwina formava part d’un projecte més ampli que, amb el títol El cavall de Troia, volia retratar la nombrosa colònia d’escriptors i artistes que, durant la dominació nazi, es varen exiliar a Cala Rajada (Mallorca), des d’on varen viure l’esclat de la Guerra Civil i tornaren emprendre el camí de l’exili -o, com Heinz Kraschutzki, un dels personatges de la novel·la, passaren llargs anys a les presons franquistes-. Per circumstàncies vitals i com a conseqüència d’un exili extremadament problemàtic que va patir el seu autor, presentam l’única part de l’obra que ha estat publicada en llibre (1960). Malgrat això, Lydwina ens ofereix un panorama ben interessant dels diferents personatges, alguns dels quals reals, i que ens demostren i actualitzen l’aportació que va fer aquest exili tant en la societat mallorquina com en la mateixa cultura alemanya. El pròleg de Pere Joan Tous i l’epíleg de Miquel Llull expliquen algunes de les claus per a interpretar l’obra, l’autor i la seva època.

Llegir el Pròleg en PDF

La senyoreta Júlia

Strindberg, August

El drama clàssic més reconegut i polèmic de la literatura sueca.

La casa de Ben Ahmed

López-Bermejo Muñoz, Julio

La narració novel·lada de la presa de Madina Mayurqa per les tropes catalanoaragoneses.

Per millorar de fortuna

Albertí i Genovart, Benet

Un dels processos socials més rellevants del passat recent de Mallorca.