Irene i la terra adormida

Vicens Vidal, Francesc; Pietrelli, Lucia

Una nina difunta que a la Nit de les Ànimes torna per unes hores al món dels vius.

Mentre que la societat actual ha estès un vel de misteri i tragèdia envers tot allò relacionat amb la mort, en el tradicionari hi trobem les claus per establir una nova relació comprensiva del sentit de la mort en relació amb la vida, assumint l’existència de cicles naturals dels quals som part i amb els quals la humanitat, en moltes cultures i èpoques diverses, ha sabut relacionar-se.


Irene i la terra adormida és una aproximació a aquests rituals i el seu sentit profund a través de la música, la paraula i el joc escènic. L’obra parteix d’un paral·lelisme antinòmic que es dóna cada any pel novembre: mentre se sembra i s’enterren les llavors que donaran fruit i flor en els propers mesos, els difunts abandonen el seu lloc sota terra per sortir i tornar a voltar pel món dels vius durant tota una nit, segons la tradició. Aquest doble moviment -la llavor entra i els difunts surten- constitueix el primer alè de l’obra que persegueix les passes d’Irene, una nina difunta que en la Nit de les Ànimes tindrà l’oportunitat de retornar per unes hores al món dels vius.


Llegiu l'Índex en PDF
Mireu algunes pàgines en PDF

Ricard Anckermann

Alenyà Fuster, Miquel

Biografia i obra de la personalitat artística mallorquina més rellevant del segle XIX.

Ricard Anckermann (Palma, 1842-1907), fill de Jordi Ànckermann i de Margalida Riera, fou un rellevant artista pintor, deixeble del pintor Faust Morell, militant del Partit Democràtic de les Balears (després, Partit Democràtic Republicà Federal) i regidor de l’Ajuntament de Palma (1868). 
Decebut de la política, marxa a París i a Londres per per­feccionar la seva tècnica i ampliar coneixements. A París treballa als tallers del gravador Jules Cheret i coincideix amb la presentació de La vicaria, de Marià Fortuny (1870). A Londres realitza la talla en fusta del mascaró de proa, dedicat a Ramon Llull, i la decoració d’algunes estances del vapor Lulio. El 1871 torna a Mallorca, atén l’encàrrec de Joan Sureda de fer les pintures de la sala de música del palau del rei Sanç (Valldemossa). El 1882 pinta el sostre de la sala de ball del Cercle Mallorquí i el 1900 comença la decoració del menjador de Son Vida. Altres projectes seus destacats són el quadre històric per al paranimf de la Universitat de Barcelona, el sostre de la sala del trono de Can Torrella, la tela per a la capella neogòtica de la Torre de Can Granada, l’oli del Davallament de la Creu per a la Seu, la maqueta del frontispici del Teatre Principal, la tela monumental de la Transfiguració de Sant Agustí de Binissalem o la capella del Sagrat Cor de l’església del Socors de Palma.
 Va ressaltar també com a professor i va saber elevar el prestigi de l’Escola de Belles Arts. La seva obra comprèn diverses etapes, la primera de les quals s’ajusta als cànons classicistes de Faust Morell, amb les recreacions dels fets rellevants de la història de Mallorca, el realisme en els paisatges, mentre que l’obra de maduresa es caracteritza per l’eclecticisme.

Llegir el Sumari en PDF
Veure algunes pàgines de mostra en PDF

Capítols dolços de cuina mallorquina

Contreras Mas, Antoni

Els dolços típics de la cuina mallorquina, la seva evolució i la seva cultura.

Manual de vela llatina

Oliver Font, Bernat

Manual pràctic per aprendre a navegar, profusament il·lustrat.

Els aucells a les rondalles mallorquines i al cançoner

Rayó i Ferrer, Miquel

Els aucells que figuren a les rondalles mallorquines i al cançoner, profusament il·lustrats.